Ves al contingut principal

Avui, a can Cuní

Cardona
La segona onada de denúncia als mitjans de comunicació està donant els seus fruits. Com bé sabeu els lectors habituals d'aquest bloc fa dos anys que, a casa, ens barallem amb el Departament d'Educació, ara Ensenyament, per a que, posant un mínim de transparència al procés, ens deixin accedir als expedients de preinscripció dels nostres fills. Simplement, volem comprovar que els nostres competidors en el procés no van fer trampes en l'empadronament. Després de rebre bufetada rera bufeta, finalment, el setembre passat, l'Agència Catalana de Protecció de Dades ens va donar la raó. Han passat quatre mesos i l'administració educativa del nostre país (la d'abans i la d'ara) continua ignorant-nos. Cap resposta. Cap contacte. Ahir, gràcies als bons oficis de la Montse Poblet (mil gràcies!), varem aconseguir un bon espai de denúncia als informatius de Catalunya Ràdio (amb mini-entrevista al Cafè de la República d'en Barril)  i a tots els butlletins horaris de Catalunya Informació.

Avui, toca continuar la brama a can Cuní. No sabem si compareixerà o no algun representant del Departament d'Educació per donar explicacions. Més aviat creiem que, tal i com han fet fins ara, amagaran el cap sota l'ala una vegada més. El que és segur és que aconseguirem una difusió notable del nostre cas. I això els fa mal. Encara que per a nosaltres sigui probablement massa tard, almenys aconseguirem que altres pares que participin a partir del proper 14 de febrer en el mateix procés de preinscripció escolar per al curs 2011-2012, siguin ben conscients que tenen tot el dret del món a demanar la màxima transparència en els procediments públics. A que es jugui net. I potser aconseguirem també esbrinar si es conserven o es destrueixen il·legalment els expedients de preinscripció de cursos anteriors. I, encara, si hi ha alguna mena de control sobre la veracitat de les dades que es carreguen des dels centres educatius a l'aplicatiu informàtic que gestiona el procés. Hi ha nervis. Serà pels volts de les dotze.

Comentaris

  1. Llegits els darrers articles tan sols unes paraules de reconeixement al blocaire i bon patrici, per la militància, per la finesa

    com una brasa més del caliu d'un poble que no es vol rendir, ans el contari, revifar en flama si mai arriba l'oratge precís

    ResponElimina
  2. Bona sort i desitjo que la Melero i els seus espasmes us deixin parlar. És trist que s'hagi de recórrer a un programa televisiu perquè les queixes i els problemes dels ciutadans arribin a l'administració.

    ResponElimina
  3. És un mal costum, heretat suposo d'èpoques del tant-se-m'enfotisme del franco, de no fer les coses amb rigurositat. Diuem que els catalans tenim alguna cosa de germànics al demanar rigurositat quan es fan les coses. Jo mateix, quan els meus nanos eren petits, com ara els d'en Granollacs, havia vist "predileccions" veïnals que m'enfurismaven. Afortunadament, mai m'hi vaig veure implicat amb cap greuge.
    Faré un forat majúscul al temps i m'arraparé al sofà amb totes les ganes que els facis bati!!

    ResponElimina
  4. Jo vaig treure el meu fill gran del col·legi Valldemia de Mataró perquè els fills de "segonsqui" feien el que volien i no els passava res i a els altres se'ls castigava per a molt menys.
    Sempre hi hauran "llepes" amb privilegis, però si ningú hi fa res continuarem sempre igual.
    Gracies a gent com tu s'arrelen coses.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…