Ves al contingut principal

Bozal celebra els 300 anys d'ocupació

Castell de Cardona
Tal i com ha figurat durant uns dies a la dreta d'aquest apunt, la ultranacionalista espanyola i consellera de Justícia Pilar Fernández Bozal ha anunciat que, durant els propers quatre anys, sota la presidència d'Artur Mas, li correspondrà organitzar els actes de commemoració de la desfeta catalana de 1714. És a dir, la jurista que treballa en la més absoluta intimitat i que ha dedicat els millors anys de la seva vida a la defensa dels interessos de l'Estat espanyol a la colònia, commemorarà l'acte de naixement de l'actual Regne d'Espanya. Diu que cal recordar el dret públic català anterior a la Nova Planta borbònica, justament aquell contra el redreçament del qual la consellera de Justícia ha fet filigranes fins ara. Me'ls començo a imaginar, els actes de celebració (en el seu cas), que no de commemoració.

Li proposo que rebutgi d'entrada les veus d'historiadors catalans com ara en Joaquim Albareda, l'Eva Serra o en Josep Maria Torras. No combregaran fàcilment amb el seu ideari espanyolista. En realitat, crec que se li ofereixen dues possibilitats. Una primera, freakie-pseudo-científica, que consistiria a contactar amb Ciudadanos per a què li facilitin el telèfon del catedràtic Fernando García de Cortázar, sempre disposat a llançar un speech sobre el fins ara ignorat afany espanyolista dels catalans del 1714. En segon terme, organitzar un acte de destrucció de les restes arqueològiques del Born, reivindicant alhora la immediata reconstrucció de la Ciutadella, on els grans César Vidal i Federico Jiménez Losantos ens il·lustrin sobre les bondats de la nova Espanya construïda sobre la sang i el patiment de tants milers de catalans, nova Espanya al servei de la qual la consellera ha fet fins ara la seva carrera professional. Fernández Bozal podrà seure amb goig en primera fila, flanquejada per Albert Rivera i Alicia Sánchez Camacho, com a veritables tres tenors de l'espanyolisme al Parlament del Parc.

Comentaris

  1. Inspiradíssim, Gran Granollachs!!
    Li podríem preparar a la Bozal una gran trona des d'on se la pugui sentir bé, que no hi hagi malentesos d'interpretació. Una lectura de llicenciatura, final de carrera. La carrera d'aquesta dona que pot tocar final. Potser faci allò del Rei dient "Nunca fué el castellano lengua de persecución..." Potser sí que farà "celebració" en lloc de "commemoració".

    Mentrestant es prepara això, també es prepara l'Assemblea per la Indepedència!! Tot per d'aquí a tres anyets... Òndia, òndia, òndia....!!!

    ResponElimina
  2. No se que es traurà de la màniga aquesta senyora en el proper 11 de setembre. Però em temo que serà quelcom semblant a la pseudo - sardana - por - soleares que es van inventar l'any passat. Es allò de "per què ballar una sardana catalana si la cultura a Catalunya es tan catalana com espanyola. Ballem-la amb matisos andalusos que així passarem per progres i gent oberta a tot." En definitiva: es aquella voluntat d'espanyolització que veu molt adient que en tot símbol català ha d'anar algun d'espanyol.

    ResponElimina
  3. Si aquesta senyora ha d'organitzar els actes, ja ens podem imaginar de quin nivell reivindicatiu seran... Segur que molt a gust d'en Duran Lleida...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.