Ves al contingut principal

Circumstàncies conjunturals

Molí d'oli (Aldover)
El desvergonyiment de la consellera Bozal no coneix límits. Ara resulta que, segons ens explicava ahir en una entrevista al diari del comte, la seva elecció professional d'esdevenir advocada de l'Estat, per tant, defensora dels interessos materials i polítics del Regne d'Espanya a Catalunya, ha constituït només una circumstància merament conjuntural. Dues dècades de circumstància conjuntural. Perdoneu-me la vulgaritat: collons quina conjuntura més llarga! Si és que no vol quedar com una mentidera patològica (diu també en la mateixa entrevista que només l'ha mogut a acceptar el càrrec de consellera l'amor a Catalunya) té una manera clara de demostrar l'honestedat de les seves paraules: renunciar a l'excedència a la plaça d'advocada de l'estat i anunciar solemnement que no reprendrà mai la seva activitat al servei de l'ocupant. És així de senzill.

De moment, CiU hauria d'evitar l'efecte greixós del contagi de les mentides d'aquesta dona. Resulta penós que, com ara l'altre dia al programa l'Oracle d'en Grasset, a Catalunya Ràdio, gent amb un currículum notable de servei al país, com ara el portantveus de la Gestoria Francesc Homs, s'embruti defensant-la de manera forassenyada. I fent-ho, a més, titllant d'injustificades les acusacions contra la Bozal dels altres bons patricis. Alguns no critiquem d'ella, principalment, aquest o aquell acte jurídic (tothom pot cometre un o diversos errors), sinó la seva dedicació professional al servei de l'enemic durant dues dècades, lliurement triada com a vocació funcionarial, que la fa absolutament inhàbil per al càrrec que okupa. Per això resulta lamentable, francament trist, que les jugades del gran Duran i Lleida acabin arrossegant els independentistes de CiU a actituds francament indefensables. És la millor manera que la redefinició del peixalcovisme anomenada dret a decidir, l'ham que van mossegar milers i milers d'independentistes el passat 28-N, acabi en un futur no massa llunyà com el rosari de l'aurora.

Comentaris

  1. "Per això resulta lamentable, francament trist, que les jugades del gran Duran i Lleida acabin arrossegant els independentistes de CiU a actituds francament indefensables."

    Si els suposats "independentistes" de CyU defensen la Bozal, potser és que no són tant independentistes com es podria pensar.

    ResponElimina
  2. Molts votants de CiU han caigut a la trampa de l'argument que avantposava la sortida de la crisi a la qüestió independentista o de l'encaix amb Espanya.

    ResponElimina
  3. Mireu aquest enllaç, si us plau, i llegiu els dos comentaris posteriors que també he copiat. Serveixen per veure com va de malament l'Espanya que ens arrossega al buit:

    http://www.youtube.com/watch?v=lJGcRE7ouDg&feature=player_embedded#

    Potser la Universitat Autònoma de Madrid és un reducte cultural, perquè l'anterior rector Ángel Gabilondo, actual ministre d'educació (i germà de l'Iñaki Gabilondo) també s'ha comportat molt bé amb aquest tema, i fa poc va tenir un bon rifirrafe amb uns periodistes fatxes defensant la immersió lingüística.
    Ara, les nostres apreciades autoritats i els benvolguts mitjans de comunicació catalans haurien d'establir llaços amb aquesta gent en lloc d'ignorar-los; si no, en dos dies ja no quedarà ningú.

    Malauradament, les persones de cultura que hi ha a la "meseta" s'ho passen molt malament (historiadors, filòsofs, lingüistes, sociòlegs, etc.), pq el seu entorn pensa tot al contrari. És una vida molt dura. Vaig conèixer un historiador d'aquesta mena que ens va explicar que li era dur viure amb tant de tancament mental. És un tema que es tracta molt poc aquí. Pensem que aquesta incomprensió arriba a una marginalització de la persona (des del dia de Nadal als mitjans de comunicació passant per amics, veïns, companys de feina.... i família). Potser hauria d'existir un web que es digués "Otra España es posible", per exemple.

    He copiat aquest enllaç i les dues notes següents per mirar d'expandir els nostres problemes a una realitat més extensa de la que és la nostra, extremadament greu. Si els poguessim capturar i fer-los nostres, potser podríem obrir vies internacionals de comunicació que permetessin fer una majoria, actualment dominada per un comportament molt mesquí. Tot el grup d'Unió, també els fan el joc destructor, o no?

    ResponElimina
  4. La Bozal es una mercenària mes, qui paga mana i qui paga mes mana mes.
    A mes diuen que els deus els crien i ells s'arrepleguen... el que no se es si dormen junts.
    També es diu que la Bozal posa el morrió a en Duran quan el treuen a passejar per Lleida... es que a vegades mossega, sabeu.

    El vídeo de'n Juan Carlos Moreno Cabrera es molt bo i crec a en Ramon quan diu que hi deu haver-hi gent que no s'ho passa massa be en mig d'aquesta creuada contra nosaltres.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…