Ves al contingut principal

Continuen vestint de verd

Beseit
Tal i com l'opinió pública del nostre país va comprovar fa unes setmanes, amb la prohibició de l'ús d'armes de foc als trabucaires amb motiu de l'acte en record dels bons patricis executats per l'exèrcit borbònic a la Gleva el 1714, la Guàrdia Civil és una veu autoritzada en l'estudi de les tradicions nostrades. En saben molt del tema. Són guardians zelosos de les tradicions. En particular, de les seves tradicions. Com ara, la de mirar de no barrejar-se amb les poblacions indígenes que malden per controlar per tots els mitjans (democràtics o no) des de fa dos-cents anys. Afortunadament, els veiem poc pels carreres de Catalunya. Però mantenen encara algunes posicions avançades. Per exemple, a l'Aeroport de Barcelona.

Aquest cap de setmana varem anar de viatge familiar. La meva dona va perdre temporalment el rellotge al pas d'un dels controls de seguretat. Ja se sap, aquella escena d'estrés, especialment quan vas amb nens, en la qual, a més d'evitar que prenguin mal o es perdin, has d'anar-te despullant enmig de la tensió i les preses de tothom. En adreçar-se a una agent de la benemèrita, la resposta és immediata: "Señora, no la entiendo". I un continua preguntar-se en quina mentalitat (que no sigui obertament colonial) hi cap col·locar al servei dels ciutadans a una persona que és incapaç d'entendre'ls quan se li adrecen en la llengua pròpia del país. És normal que vesteixin de verd, són no ja d'un altre país, sinó d'un altre planeta. Continuen fidels a les seves tradicions.

Comentaris

  1. Fa esgarrifança veure els "beneméritos" només arribar a l'aeroport d'El Prat, te n'adones que arribes a la colònia. Patètic.

    ResponElimina
  2. Companys, Solidaritat Catalana per la Independència iniciarà una campanya de mobilització ciutadana per presionar CiU per tal que que donin llibertat de vot als diputats i votin si a la declaració unilateral. Una de les accions consisteix en apadrinar un diputat de CiU i enviar-li e-mails, comentaris i missatges al FB. Els blogueros de per aquí tenim debilitat per la Bozal, però cadascú pot triar qui vulgui. Busqueu al FB apadrina un diputat de CiU. S'aniran fent públiques les diferents mobilitzacions. A Gràcia s'ha superat el 33%. Pujeu al airbus de SI. Ara ba de bo. Ara comença l'acció!

    ResponElimina
  3. És caspa greixosa enganxada als seus uniformes. No puc acceptar que a casa meva em vinguin uns militars atribuint-se ser "benemèrits" -Instituto Benemérito!!- i anomenant-se "Guardia Civil" Si és militar, no és civil! Essent militars, poden detenir civils.
    El que els passa, és que tenen un mareig mental on se'ls barreja toros, idioma, tricorni i militarisme. Aquest còctel és tot un símbol espanyolero de campionat. Jo diria que està fins i tot per sobre del franquisme. Els és la quinta essència d'Espanya. Així, quan els veus als aeroports i altres fronteres, en realitat veiem les forces d'ocupació. Perquè, les funcions que tenen atribuïdes de lluita contra el terrorisme, perquè no les pot fer la policia estatal? En realitat, quina feina tenen encomanada que hagin de fer ells que no pugui fer la policia? Cap. Res.
    És pura força d'ocupació donant imatge d'espanyolitat.

    ResponElimina
  4. Si, estic d'acord amb tot lo que heu exposat i jo afegiria seguint amb el meu argumentari actual de tipus psico-antropològic-antropomòrfic i amb voluntat d'anar a la rel profunda de les coses, (El causa causorum) que fent un anàlisi de la merda la podem trobar, en certs àmbits geogràfics, d'un color verdós. El per què de la seva existència el coneixem. Seguim investigant com tirar de la cadena perquè deixi de ser un producte contaminant.

    ResponElimina
  5. Males llengües diuen que els hi volen afegir al uniforme una insígnia d'un brau anomenat l'os-borne espanyol.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…