Del Tripartit al Bipartit

Ara que CDC comença a anar curulla d'independentistes (l'expresident Jordi Pujol és la darrera incorporació de moltes altres, si hem de creure, per exemple, els comptes de parlamentaris independentistes de no fa gaire de la revista El Temps) comença a entrar en exactament el mateix escenari de contradicció més o menys permanent viscut als darrers anys per ERC. Afirmaven els republicans que, tot ocupant les institucions autonòmiques, podien fer una part del camí amb els federalistes d'esquerres. El mateix semblen dir ara els convergents dels de l'altre part del Bipartit. En un cas i en un altre les contradiccions es van fer en el passat i es faran en el futur insalvables. El Govern dels millors és un bon exemple. La diferència entre els consellers nomenats a proposta de CDC i els honorats amb un honor que no mereixen a proposta d'UDC és punyent. El nivell de la colla d'en Duran és absolutament lamentable. El contrast fa mal als ulls.

Sense compartir objectiu final és molt difícil, per no dir impossible, transitar el mateix camí. Una o altra part del Bipartit, es demostrarà ben aviat, no ens està explicant la veritat. Insisteixo, algú menteix. Som en un escenari de xoc de trens que demanarà unitat de criteri al nou Bipartit: el pinyol independentista de CDC i l'unionisme d'UDC no el poden tenir. És radicalment impossible. Les propostes d'entesa entesa com a submissió del gran Duran i Lleida són incompatibles amb un horitzó de llibertat plena. La història del dret a decidir es desfarà com un gelat a l'agost: tots saben que no podrà aplicar-se mai a res important. El nou Bipartit només comparteix un difús model econòmic i social i la voluntat d'ocupar el poder. Segur que aquesta crítica us recorda alguna altra de temps no massa pretèrits. És així com hem passat del Tripartit al Bipartit.

Comentaris

  1. Jo hauria dit el nou tripartit, observant les aportacions (la del Mascarell em vaig pensar en un primer moment que estava pactada)i suports que sembla que anirà tenint del PSOE-C, però tu Granollacs ho has definit molt encertadament.

    ResponElimina
  2. Per evidenciar les diferències entre C i U, només cal que el debat identitari, el dret a decidir, l'enceix Catalunya Espanya i/o el concert econòmic estiguin sobre la taula.

    Cal que el seu bipartit quedi retratat. Si es separen, s'allibera CDC i es margina Unió només pels vots que rebrien avui mateix uns i altres.

    Algun cop ja s'ha dit que la independència no s'aconseguirà sense els Convergents i això, agradi o no, és veritat. Per tant ja sabem que ens toca en aquest sentit...

    ResponElimina
  3. Els partits polítics catalans fan com aquells ases que volen sortir del estable per anar a prendre el sol, com que tots volen sortir el primer al final es queden dintre.
    Aquesta gent serà la culpable de que Catalunya romandri dins les espanyes, però seguiran bramant que la culpa n'és del altra.

    ResponElimina
  4. Algun dia no massa llunyà, a aquests d'Unió o bé els hauran d'arrossegar o deixar-los a la cuneta

    ResponElimina
  5. Estic d'acord; inevitablement, si el govern es manté fidel a la seva estratègia hi haurà ruptura amb el posicionament tradicional d'Unió. Serà llavors quan tothom haurà de dir si o no i no valdran les mitges tintes.
    T'afegeixo a blocs amics!

    ResponElimina
  6. L'ocupació del poder regional, de bona part del municpal i el regateig amb Madrid anestesiaran uns i altres. Reprendran la política seguida entre 1980 i 2003. Les declaracions de Pujol no són més que l'habitual "coitus interruptus" al que ens va acostumar durant molt anys, l'únic que més pujat de to ateses les circumstàncies i els estudis d'opinió.
    Quan els independentistes hàgim recuperat terreny i el trencament amb Espanya es besllumi més clarament començaran a maniobrar en aquesta direcció, no pas abans.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas