Ves al contingut principal

Discret, no és

Palau del Lloctinent (Barcelona)
No sabria precisar quan va succeir exactament. El record es perd en la memòria sense la possibilitat d'una ubicació exacta. Crec, però, que eren els darrers mesos de l'agonitzant Govern Pujol. Les clavegueres baixaven ben plenes. Fins a dalt. En mig de l'ensorrament, les relacions entre convergents i unionistes havien arribat a un punt de tensió proper al trencament, especialment degenerades a partir del nomenament d'Artur Mas com a conseller en cap (el que equivalia a la investidura com a successor) i la immediata dimissió, pel febrer del 2001, de Josep Antoni Duran i Lleida com a conseller de la Gestoria (sí, sí, com en el Dragon Khan del Tripartit, també en els mandats Pujol un conseller va arribar a dimitir per desavinences entre els partits del Govern).

Tornava a casa en els Ferrocarrils de la Generalitat al vespre. El vagó era mig buit. Darrera meu, al final del passadís, em va semblar distingir el polític democristià sabadellenc Jordi Casas i Bedós. A la distància d'uns quants metres a què em trobava no vaig trigar a entendre la seva conversa telefònica. No era precisament en clau. Com si volgués que tothom ho sabés. El volum no era pas de parlar d'amagatotis. No us podeu imaginar el que va arribar a sortir per aquella boca. Vaig entendre aleshores, fa gairebé deu anys, que la situació era encara més dolenta del que reflectien els mitjans de comunicació. I em va quedar clar que el senyor Casas, discret, no era. És el que he recordat cada vegada que l'he vist per Sabadell durant els darrers anys i el que em va venir immediatament al cap quan vaig conèixer la notícia que la Gestoria el nomenava delegat a Madrid. Diplomàtic potser sí, però discret, no és.

Comentaris

  1. Amb això que dius, Granollachs, m'has fet recordar una conversa amb un dels meus Caps de farà uns quinze anys o més, i que actualment és un notable de Convergència. Em comentava que conviure amb Unió era (i segueix essent) de molt difícil digestió. La semblança de llavores amb l'actual PP i el tracte agre, li generava males digestions.

    Convergència faria molt bé d'apartar-se d'Unió. Ja ho he dit alguna vegada i ho segueixo tenint molt clar. Guanyaria vots i honestedat amb el seu criteri d'actuació. Potser en Pujol recordava aquell Coll i Alentorn tan afable. Però, allò va ser un miratge d'un somni d'una nit d'estiu. La realitat actual, algun dia obligarà necessàriament a Convergència distanciar-se d'Unió.

    ResponElimina
  2. Ara ens hem quedat amb les ganes de saber més detalls de la conversa. Què va dir? Com va anar tot?

    ResponElimina
  3. Albert, fa massa temps. No recordo exactament els termes de la conversa. El que hem va frapar va ser el nivell d'agressivitat en referir-se a CDC i la manca total de discreció.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…