Discret, no és

Palau del Lloctinent (Barcelona)
No sabria precisar quan va succeir exactament. El record es perd en la memòria sense la possibilitat d'una ubicació exacta. Crec, però, que eren els darrers mesos de l'agonitzant Govern Pujol. Les clavegueres baixaven ben plenes. Fins a dalt. En mig de l'ensorrament, les relacions entre convergents i unionistes havien arribat a un punt de tensió proper al trencament, especialment degenerades a partir del nomenament d'Artur Mas com a conseller en cap (el que equivalia a la investidura com a successor) i la immediata dimissió, pel febrer del 2001, de Josep Antoni Duran i Lleida com a conseller de la Gestoria (sí, sí, com en el Dragon Khan del Tripartit, també en els mandats Pujol un conseller va arribar a dimitir per desavinences entre els partits del Govern).

Tornava a casa en els Ferrocarrils de la Generalitat al vespre. El vagó era mig buit. Darrera meu, al final del passadís, em va semblar distingir el polític democristià sabadellenc Jordi Casas i Bedós. A la distància d'uns quants metres a què em trobava no vaig trigar a entendre la seva conversa telefònica. No era precisament en clau. Com si volgués que tothom ho sabés. El volum no era pas de parlar d'amagatotis. No us podeu imaginar el que va arribar a sortir per aquella boca. Vaig entendre aleshores, fa gairebé deu anys, que la situació era encara més dolenta del que reflectien els mitjans de comunicació. I em va quedar clar que el senyor Casas, discret, no era. És el que he recordat cada vegada que l'he vist per Sabadell durant els darrers anys i el que em va venir immediatament al cap quan vaig conèixer la notícia que la Gestoria el nomenava delegat a Madrid. Diplomàtic potser sí, però discret, no és.

Comentaris

  1. Amb això que dius, Granollachs, m'has fet recordar una conversa amb un dels meus Caps de farà uns quinze anys o més, i que actualment és un notable de Convergència. Em comentava que conviure amb Unió era (i segueix essent) de molt difícil digestió. La semblança de llavores amb l'actual PP i el tracte agre, li generava males digestions.

    Convergència faria molt bé d'apartar-se d'Unió. Ja ho he dit alguna vegada i ho segueixo tenint molt clar. Guanyaria vots i honestedat amb el seu criteri d'actuació. Potser en Pujol recordava aquell Coll i Alentorn tan afable. Però, allò va ser un miratge d'un somni d'una nit d'estiu. La realitat actual, algun dia obligarà necessàriament a Convergència distanciar-se d'Unió.

    ResponElimina
  2. Ara ens hem quedat amb les ganes de saber més detalls de la conversa. Què va dir? Com va anar tot?

    ResponElimina
  3. Albert, fa massa temps. No recordo exactament els termes de la conversa. El que hem va frapar va ser el nivell d'agressivitat en referir-se a CDC i la manca total de discreció.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)