Ves al contingut principal

Encara monstres prehistòrics

Catedral de Ciutat de Mallorca
La hidra espanyolista té moltes cares. Té l'habilitat d'anar-se renovant. Per això, francament, no pensava que mantingués algunes de tan tronades. Però encara hi són. L'altre dia visitàvem la catedral de Ciutat de Mallorca. Una veritable delícia dels sentits. Més enllà de les aportacions contemporànies d'Antoni Gaudí o Miquel Barceló, continua destacant per sobre de tot la mestria dels artistes medievals. L'amplitud de la nau principal, només superada al nostre país per la seu gironina, la converteix en un espai pràcticament màgic, on la llum mediterrània es filtra creant escenes delicioses. Mentre ens fèiem les habituals fotografies a l'exterior, em va cridar l'atenció una dona de mitjana edat i vestimenta pròpia de la gent guai. En veu alta, s'adreçava a un grup reduït de la mateixa aparença externa.

Hi varem tornar a coincidir a la cambra que donava accés a la nau. La dona repassava la història de Mallorca i el pes de la conquesta musulmana. Fou aleshores quan desenvolupà la coneguda teoria de l'herència lingüística anterior a la conquesta catalana de 1229 que faria del mallorquí una llengua diferent de la nostra, l'orígen de la qual caldria remuntar als temps dels ibers. Naturalment, les explicacions d'una apassionada com aquella dels seu parlar eren en espanyol. La diatriba contra els catalans no trigà a aparèixer en escena: a les escoles s'ensenya català, deixant de banda les modalitats illenques. S'obliga els nens a dir maduixa i no fresa! Semblant devessall d'ignorància m'aclapara i decideixo desconnectar. En creuar el dintell de la gran porta d'accés a la nau principal la bellesa de l'espai, obra del desenvolupament humà, deixa feliçment en segon terme la brutalitat dels arguments que encara vomiten els nostres monstres prehistòrics.

Comentaris

  1. Seria alguna militant del PP, aquella dona. És el mateix que succeeix a València, molt trist. De vegades penso si en part no tenim alguna responsabilitat, els principatins, en tot aquest odi de la resta dels Països Catalans envers el que olori a català.. és una pregunta a la que no trobo resposta.

    ResponElimina
  2. Doncs la resposta la tenim en tres-cents anys de rentat de cervell. I l'exemple d'aquest rentat ens el don l'amic Granollacs en el seu relat. Es la gota malaia. "sin que se note el cuidado". La meva teoria es reforça: la síntesi essencial d'Espanya es una merda planetària.

    ResponElimina
  3. Sí, estimats amics, la meva humil teoria, coincident amb la vostra, comença sembrant la divisió de criteris entre els mateixos d'una terra. "Divideix i venceràs"!
    Un antic i lamentable company de feina de farà uns trenta-cinc anys, feixista i sàdic de nivells insospitats, i fill de general, deia això mateix, i que va practicar el Franco: Sembrar la discòrdia.

    Brutal els TWEETS DE LLIBERTAT!!!!
    Com ho arregles? És difícil, al meu entendre, perquè sobretot seguim estant envaïts dels mateixos tergiversadors de sempre. El descobriment de la catalanitat de Colom, la més que probable catalanitat de "Cervantes", ens segueix essent encara increïble. És prefeible seguir amb l'engany après, que haver de reconeixer que t'han pres el pèl, que ens han enemistat.

    ResponElimina
  4. No són prehistòrics, són presents. Cert però, que no han evolucionat...

    O plantem cara o ens deixem morir.

    ResponElimina
  5. Jo quan sento coses d'aquestes mai no acabo d'entendre si ho fan per maldat o per ignorància o per les dues coses, però no ho acabo de veure clar perquè si ho fan per maldat han de ser terriblement malvats i si ho fan per ignorància haurien de sortir al llibre dels rècords.

    ResponElimina
  6. Per Ses Illes no hi vaig tant, però al País Valencià hi vaig de sovint; donat que hi disposo de vivenda, familia i amistats. El que més em preocupa és fins a quin punt s'han arribat a creure les falsedats que els expliquen, des de petits. Us semblarà surrealista, però us puc assegurar que més d'un m'ha arribat a dir que si un català i un valencià parlen be el seu llenguatge, no s'entenen. O que els catalans hauriem d'estar agraïts al Rei Valencià Jaume I. També estan convençuts que la germanor que pregonem els catalans en vers ells, no és tal, sinó que el que pretenem és absorvir-los, per explotar-los. I no us penseu que només opina això l'estrat baix de la població, sinó que gent d'un expedient acadèmicament brillant, també s'ho creu. Tot això passa per la tergiversació de la història i per el sindrome d'Estocolm que pateixen molts valencians cap Espanya. Afortunadament, cada cop hi ha més jovent que s'informa i alliçona als que volen aprendre.

    ResponElimina
  7. I per què no va respondre.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.