Ves al contingut principal

Encara monstres prehistòrics

Catedral de Ciutat de Mallorca
La hidra espanyolista té moltes cares. Té l'habilitat d'anar-se renovant. Per això, francament, no pensava que mantingués algunes de tan tronades. Però encara hi són. L'altre dia visitàvem la catedral de Ciutat de Mallorca. Una veritable delícia dels sentits. Més enllà de les aportacions contemporànies d'Antoni Gaudí o Miquel Barceló, continua destacant per sobre de tot la mestria dels artistes medievals. L'amplitud de la nau principal, només superada al nostre país per la seu gironina, la converteix en un espai pràcticament màgic, on la llum mediterrània es filtra creant escenes delicioses. Mentre ens fèiem les habituals fotografies a l'exterior, em va cridar l'atenció una dona de mitjana edat i vestimenta pròpia de la gent guai. En veu alta, s'adreçava a un grup reduït de la mateixa aparença externa.

Hi varem tornar a coincidir a la cambra que donava accés a la nau. La dona repassava la història de Mallorca i el pes de la conquesta musulmana. Fou aleshores quan desenvolupà la coneguda teoria de l'herència lingüística anterior a la conquesta catalana de 1229 que faria del mallorquí una llengua diferent de la nostra, l'orígen de la qual caldria remuntar als temps dels ibers. Naturalment, les explicacions d'una apassionada com aquella dels seu parlar eren en espanyol. La diatriba contra els catalans no trigà a aparèixer en escena: a les escoles s'ensenya català, deixant de banda les modalitats illenques. S'obliga els nens a dir maduixa i no fresa! Semblant devessall d'ignorància m'aclapara i decideixo desconnectar. En creuar el dintell de la gran porta d'accés a la nau principal la bellesa de l'espai, obra del desenvolupament humà, deixa feliçment en segon terme la brutalitat dels arguments que encara vomiten els nostres monstres prehistòrics.

Comentaris

  1. Seria alguna militant del PP, aquella dona. És el mateix que succeeix a València, molt trist. De vegades penso si en part no tenim alguna responsabilitat, els principatins, en tot aquest odi de la resta dels Països Catalans envers el que olori a català.. és una pregunta a la que no trobo resposta.

    ResponElimina
  2. Doncs la resposta la tenim en tres-cents anys de rentat de cervell. I l'exemple d'aquest rentat ens el don l'amic Granollacs en el seu relat. Es la gota malaia. "sin que se note el cuidado". La meva teoria es reforça: la síntesi essencial d'Espanya es una merda planetària.

    ResponElimina
  3. Sí, estimats amics, la meva humil teoria, coincident amb la vostra, comença sembrant la divisió de criteris entre els mateixos d'una terra. "Divideix i venceràs"!
    Un antic i lamentable company de feina de farà uns trenta-cinc anys, feixista i sàdic de nivells insospitats, i fill de general, deia això mateix, i que va practicar el Franco: Sembrar la discòrdia.

    Brutal els TWEETS DE LLIBERTAT!!!!
    Com ho arregles? És difícil, al meu entendre, perquè sobretot seguim estant envaïts dels mateixos tergiversadors de sempre. El descobriment de la catalanitat de Colom, la més que probable catalanitat de "Cervantes", ens segueix essent encara increïble. És prefeible seguir amb l'engany après, que haver de reconeixer que t'han pres el pèl, que ens han enemistat.

    ResponElimina
  4. No són prehistòrics, són presents. Cert però, que no han evolucionat...

    O plantem cara o ens deixem morir.

    ResponElimina
  5. Jo quan sento coses d'aquestes mai no acabo d'entendre si ho fan per maldat o per ignorància o per les dues coses, però no ho acabo de veure clar perquè si ho fan per maldat han de ser terriblement malvats i si ho fan per ignorància haurien de sortir al llibre dels rècords.

    ResponElimina
  6. Per Ses Illes no hi vaig tant, però al País Valencià hi vaig de sovint; donat que hi disposo de vivenda, familia i amistats. El que més em preocupa és fins a quin punt s'han arribat a creure les falsedats que els expliquen, des de petits. Us semblarà surrealista, però us puc assegurar que més d'un m'ha arribat a dir que si un català i un valencià parlen be el seu llenguatge, no s'entenen. O que els catalans hauriem d'estar agraïts al Rei Valencià Jaume I. També estan convençuts que la germanor que pregonem els catalans en vers ells, no és tal, sinó que el que pretenem és absorvir-los, per explotar-los. I no us penseu que només opina això l'estrat baix de la població, sinó que gent d'un expedient acadèmicament brillant, també s'ho creu. Tot això passa per la tergiversació de la història i per el sindrome d'Estocolm que pateixen molts valencians cap Espanya. Afortunadament, cada cop hi ha més jovent que s'informa i alliçona als que volen aprendre.

    ResponElimina
  7. I per què no va respondre.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…