Ves al contingut principal

Espanya enganya

Platja de la Barceloneta (Barcelona)
Durant les darreres setmanes, la lleu introducció de la nostra llengua a les sessions del Senat espanyol i la polèmica pel comportament impecable de l'entrenador del Girona, Raül Agné, han fet emergir un argument tradicional de l'espanyolisme lingüístic: cal utilitzar (Rajoy diria, en un país normal) la llengua en la qual tots ens entenem. És allò de, validem la situació d'hegemonia d'una de les llengües peninsulars, prescindint de consideracions sobre com a assolit aquest predomini, i optem pel pur pragmatisme. Oi que tots ens entenem en espanyol. Doncs, apa, llestos. L'argument, naturalment és trampós. No només perquè contradiu l'axioma, que comparteixen convençuts una bona part dels espanyols, segons el qual la immersió lingüística està fent desaparèixer l'espanyol de Catalunya.

No només per això. Sinó perquè els espanyols, quan són part minoritzada, apliquen exactament el mateix criteri de pura supervivència que defensem els catalans. Tots els funcionaris hispànics que treballen a la Unió Europea coneixen perfectament l'anglès o francès i són capaços de comunicar-se amb els funcionaris dels altres estats europeus. Aquestes llengües han guanyat una hegemonia econòmica, política i cultural al si del continent europeu que les ha convertit en instrument de comunicació privilegiat. Essent així, els espanyols haurien d'avenir-se a emprar-les en les reunions oficials. Doncs bé, tal i com explicava l'exdiputat europeu Ignasi Guardans fa pocs dies a la tertúlia matinal del programa d'en Basté, els funcionaris espanyols tenen ordres estrictes d'abandonar-les si no hi assisteixen intèrprets oficials d'espanyol. Espanya, en això, com en gairebé tot, també fa trampes.

Comentaris

  1. El desig ocult dels funcionaris a Europa i, en general, de tots els espanyols és que tothom parli el seu idioma. Aquesta actitud de tancament mental envers d'altres idiomes provoca aquella situació ridícula en que la majoria de càrrecs públics de l'Estat no parlen cap idioma i es centren en aquella cantarella dels famosos 300 milions d'hispanoparlants.

    ResponElimina
  2. Disculpes per endavant:
    Les tesis es redueixen en la síntesi. La síntesi es el nucli origen on emergeixen i es desenvolupem les tesis. Tots coneixem i patim com a catalans les múltiples tesis espanyoles. Però la síntesi conceptual es única: M E R D A. Espanya es una MERDA.

    ResponElimina
  3. Si la llengua hegemònica del món occidental, en lloc de l'anglès, hagués estat el castellà, molt probablement el català seria exactament residual. Dono gràcies a Déu que, en aquest sentit, els espanyols hagin estat tan curts de gambals. Ho tenien fàcil abans de la Segona Guerra Mundial. Els anglesos, amb la seva campanya de divulgació de l'anglès amb escoles com aquella Berlitz (centre d'espionatge?), i juntament amb la victòria dels EEUU, van decantar aquest món occidental a l'anglès. Curiosament, una de les llengües menys reglamentades.

    ResponElimina
  4. Se'm fa feixuc continuar parlant cada dia de la llengua, de les espanyes, de la espoliació. Se que no ho podem deixar córrer i no vull ser un derrotista, però ja n'hi ha prou de paraules sense fets, jo ja no parlo el castellà amb ningú però a ells se'ls en fot això.
    Deixem de parlar-ne i sortim al carrer a prendre, que no demanar, la nostra llibertat. Si ho fem els nostres polítics no ens ajudaran fins que vegin que si es queden quiets poden perdre la cadira, però si no ho fem em nego a continuar rondinant com una gallina que mentre cloqueja va ponent ous.

    ResponElimina
  5. El que ha passat amb el Raül Agné ha estat d'escàndol. El nivell de mentida i manipulació dels mitjans espanyols ha estat, com sempre, altíssim. El que em preocupa més és que hi hagi gent a Catalunya que segueixi aquests postulats. Aquest és el problema, no pas el que pensin els castellans.

    ResponElimina
  6. CRIDA PER RECUPERAR UN VÍDEO!

    Fa dos dies em va arribar un vídeo boníssim, era la classe de lingüística d'un professor de l'autònoma de Madrid a on questionava tots els tòpics de l'espanyol a la llum de la ciència lingüística i acavaba dient que la qüestió es gravíssima atès que el pensament etnocida (conclusió a la que arriba) no ve d'un partit d'extrema dreta, sino que és el pensament transversal a Espanya. Així pensen, deia ell, el rei i el president del govern, a les universitats, etc. i això ho qualifica "de horroroso".
    Vaig enviar el video a 200 persones i el vaig penjar al FB i al twiter. Pot haver arribat a més de mig milió de persones en 2 dies perquè era molt bo. Si us va arribar i el teniu al disc dur, fòra possible que tornés a córrer?
    Gràcies.

    ResponElimina
  7. El seguidisme vers el poder establert, amb tot el que això comporta de benefici per l'individu, és un invent tan antic com l'home. Sempre hi haurà gent defensant qualsevol absurditat, si darrera en pot treure un benefici. Els castellans tenen sentit d'imperi, creuen que mereixen més del que tenen i una genètica amb tendència a la sobèrbia.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…