Espanya enganya

Platja de la Barceloneta (Barcelona)
Durant les darreres setmanes, la lleu introducció de la nostra llengua a les sessions del Senat espanyol i la polèmica pel comportament impecable de l'entrenador del Girona, Raül Agné, han fet emergir un argument tradicional de l'espanyolisme lingüístic: cal utilitzar (Rajoy diria, en un país normal) la llengua en la qual tots ens entenem. És allò de, validem la situació d'hegemonia d'una de les llengües peninsulars, prescindint de consideracions sobre com a assolit aquest predomini, i optem pel pur pragmatisme. Oi que tots ens entenem en espanyol. Doncs, apa, llestos. L'argument, naturalment és trampós. No només perquè contradiu l'axioma, que comparteixen convençuts una bona part dels espanyols, segons el qual la immersió lingüística està fent desaparèixer l'espanyol de Catalunya.

No només per això. Sinó perquè els espanyols, quan són part minoritzada, apliquen exactament el mateix criteri de pura supervivència que defensem els catalans. Tots els funcionaris hispànics que treballen a la Unió Europea coneixen perfectament l'anglès o francès i són capaços de comunicar-se amb els funcionaris dels altres estats europeus. Aquestes llengües han guanyat una hegemonia econòmica, política i cultural al si del continent europeu que les ha convertit en instrument de comunicació privilegiat. Essent així, els espanyols haurien d'avenir-se a emprar-les en les reunions oficials. Doncs bé, tal i com explicava l'exdiputat europeu Ignasi Guardans fa pocs dies a la tertúlia matinal del programa d'en Basté, els funcionaris espanyols tenen ordres estrictes d'abandonar-les si no hi assisteixen intèrprets oficials d'espanyol. Espanya, en això, com en gairebé tot, també fa trampes.

Comentaris

  1. El desig ocult dels funcionaris a Europa i, en general, de tots els espanyols és que tothom parli el seu idioma. Aquesta actitud de tancament mental envers d'altres idiomes provoca aquella situació ridícula en que la majoria de càrrecs públics de l'Estat no parlen cap idioma i es centren en aquella cantarella dels famosos 300 milions d'hispanoparlants.

    ResponElimina
  2. Disculpes per endavant:
    Les tesis es redueixen en la síntesi. La síntesi es el nucli origen on emergeixen i es desenvolupem les tesis. Tots coneixem i patim com a catalans les múltiples tesis espanyoles. Però la síntesi conceptual es única: M E R D A. Espanya es una MERDA.

    ResponElimina
  3. Si la llengua hegemònica del món occidental, en lloc de l'anglès, hagués estat el castellà, molt probablement el català seria exactament residual. Dono gràcies a Déu que, en aquest sentit, els espanyols hagin estat tan curts de gambals. Ho tenien fàcil abans de la Segona Guerra Mundial. Els anglesos, amb la seva campanya de divulgació de l'anglès amb escoles com aquella Berlitz (centre d'espionatge?), i juntament amb la victòria dels EEUU, van decantar aquest món occidental a l'anglès. Curiosament, una de les llengües menys reglamentades.

    ResponElimina
  4. Se'm fa feixuc continuar parlant cada dia de la llengua, de les espanyes, de la espoliació. Se que no ho podem deixar córrer i no vull ser un derrotista, però ja n'hi ha prou de paraules sense fets, jo ja no parlo el castellà amb ningú però a ells se'ls en fot això.
    Deixem de parlar-ne i sortim al carrer a prendre, que no demanar, la nostra llibertat. Si ho fem els nostres polítics no ens ajudaran fins que vegin que si es queden quiets poden perdre la cadira, però si no ho fem em nego a continuar rondinant com una gallina que mentre cloqueja va ponent ous.

    ResponElimina
  5. El que ha passat amb el Raül Agné ha estat d'escàndol. El nivell de mentida i manipulació dels mitjans espanyols ha estat, com sempre, altíssim. El que em preocupa més és que hi hagi gent a Catalunya que segueixi aquests postulats. Aquest és el problema, no pas el que pensin els castellans.

    ResponElimina
  6. CRIDA PER RECUPERAR UN VÍDEO!

    Fa dos dies em va arribar un vídeo boníssim, era la classe de lingüística d'un professor de l'autònoma de Madrid a on questionava tots els tòpics de l'espanyol a la llum de la ciència lingüística i acavaba dient que la qüestió es gravíssima atès que el pensament etnocida (conclusió a la que arriba) no ve d'un partit d'extrema dreta, sino que és el pensament transversal a Espanya. Així pensen, deia ell, el rei i el president del govern, a les universitats, etc. i això ho qualifica "de horroroso".
    Vaig enviar el video a 200 persones i el vaig penjar al FB i al twiter. Pot haver arribat a més de mig milió de persones en 2 dies perquè era molt bo. Si us va arribar i el teniu al disc dur, fòra possible que tornés a córrer?
    Gràcies.

    ResponElimina
  7. El seguidisme vers el poder establert, amb tot el que això comporta de benefici per l'individu, és un invent tan antic com l'home. Sempre hi haurà gent defensant qualsevol absurditat, si darrera en pot treure un benefici. Els castellans tenen sentit d'imperi, creuen que mereixen més del que tenen i una genètica amb tendència a la sobèrbia.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas