Fragments escollits (I). L'espoli fa vuitanta anys

Monestir de Sant Cugat del Vallès
"Les dades següents són extretes de l'estat de la recaptació, per províncies, de l'any 1925-26, el darrer publicat en l'"Anuario de España" de 1927, pàgines 350 i 351. Són, per tant, oficials endarrerides i avui han augmentat.

Tracto d'establir la proporció entre la recaptació a Catalunya i el total d'Espanya en aquells impostos que sigui possible de situar geogràficament. Suprimeixo les partides "Central", "Direcció del Deute" i "Fàbrica de la Moneda", que no em semblen computables per la comparació a establir.

  • Contribució territorial [en milions, amb presentació de la taula adaptada]: 31 (Catalunya) de 285 (Espanya), 10% (proporció).
  • Contribució industrial i de comerç: 42 de 151, 26%.
  • Utilitats: 115 de 244, 47%.
  • Drets reals: 28 de 141, 19%.
  • Mines: 1 de 12, 8%.
  • Cèdules: 1 de 10, 10%.
  • Sucre: 24 de 56, 42%.
  • Alcohol: 10 de 36, 27%.
  • Gas, electricitat i carbur de calci: 30 de 108, 26%.
  • Total: 280 de 943, 30%.
El resultat és que en aquests impostos Catalunya pagava, l'any 1925-1926, el terç, aproximadament, del total que pagava Espanya.

La proporció dels impostos que paga Catalunya i el total que paga tota Espanya ha augmentat. La Mancomunitat de Catalunya feia aquesta comparació, fa anys, i el resultat era el cinquè i després el quart. ARA ÉS EL TERÇ [majúscules a l'original].

Cal ara tenir en compte que Catalunya no arriba a 1/16 d'Espanya quant a extensió ni a 1/9 com a població.

Aquestes dades oficials, publicades pel servei de l'Estat, retretes per nosaltres, feien trontollar el cap al general Primo de Rivera i li feien dir mots fora de to contra els catalans. Ara que som una "República de treballadors" més aviat semblaran un ensenyament i un estímul.

Em penso que una proporció anàloga regeix en els impostos no tan fàcilment localitzables. Faig aquesta hipòtesi amb totes les reserves. La conseqüència fóra que contribuïm en un terç al pressupost de la República, o sigui que venim contribuint, fa anys, en números rodons, amb un terç d'1.000.000.000 de pessetes.

Si l'esforç econòmic, industrial i agrícola personal s'uniformés a Espanya (i en això fóra utilíssima la uniformitat nacional- podríem suportar un pressupost de més de 12.000.000.000.

Aquestes dades detonants i agressives dels números donen alguna raó per a demanar una certa autonomia econòmica."

Font: Josep Puig i Cadafalch, "El que paga Catalunya", La Veu de Catalunya, 5 d'abril de 1932.

Comentaris

  1. Gràcies per les dades, m'han esgarrifat. El més greu és la tolerància de la Generalitat a l'hora de permetre aquesta situació.

    ResponElimina
  2. A veure si no tenim dret a fugir. Aquest saqueig és el motiu pel qual ens van envaïr. Lladres i ganduls, això és el que són. Si no generéssim diner, no sabríen ni que existim. Potser els tornaria l'obsessió d'envaïr Portugal, per allò d'aconseguir fer el dibuix de la "cara" d'Europa. Els que sou grans, no ho havíeu sentit?
    -"La cara de Europa, la bota de Europa, ...."!

    ResponElimina
  3. EP!!
    El proper 30 d'abril primera trobada per preparar l'Assemblea pel Referendum Vinculant per la Independència.
    Així de clar i concís ho posa l'Avui digital d'avui.

    Això rutlla!! Bravo pels qui hi treballen!!
    De vegades, el silenci que cal, ens fa impacients!

    ResponElimina
  4. Granollacs em podries proporcionar la font d'aquest article? He fet una cerca ràpida i res de res... M'encantaria fer-hi un cop d'ull.

    ResponElimina
  5. Benvolgut, he transcrit l'article tal qual (amb petites modificacions formals per fer lo blocable) es va publicar a "La Veu de Catalunya" el 5 d'abril de 1932. No sé si hi ha alguna digitalització de "La Veu" penjada a la xarxa. L'original el pots trobar, entre altres llocs, a la Biblioteca de Catalunya.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)