Ves al contingut principal

Fragments escollits (II). Institucions republicanes i cultura de l'ostentació

"A la Barcelona del 1700 cap casa era palau. No rebien aquest nom ni tan sols les més riques i distingides mansions de la ciutat, és a dir, les vint-i-dues que superaven les cinc mil lliures de preu. No es coneixien com a palaus les cases nobles del carrer de la Portaferrissa ni les de la propera i ampla plaça de Santa Anna, expressió de la riquesa, ni tampoc els habitatges, d'un nivell menys elevat de distinció, del carrer Montcada.

En aquesta mateixa línia de manca d'ostentació, les seus del poder municipal i de la Generalitat s'anomenaven, respectivament, Casa de la Ciutat i Casa de la Diputació, lluny de la gosadia que hauria suposat emprar el nom de palau. Només mereixien aquest qualificatiu alguns edificis extraordinàriament rellevants, vinculats als reis i als més alts mandataris de l'Església: el Palau Reial, el Palau Nou, el Palau de la Comtessa o antic Palau Reial Menor, el Palau del Bisbe i el Palau de l'Arquebisbe de Tarragona [...].

Cada una de les mansions més notables de la ciutat rebia la denominació de cases grans, en plural, i així consten en les actes notarials i en molts altres registres públics i privats. El fet de no anomenar-les palaus s'adiu bé amb una societat en la qual, com sabem, es defugia l'ostentació de la riquesa. Existia una separació dels grups socials en l'espai urbà, però mai d'una forma radical i, menys encara, com a resultat d'intervencions urbanístiques expressament encaminades a accentuar les diferències, i amb la creació de carerers exclusius per a gent notable, com era el cas de la famosa Strada Nuova de Gènova. A Barcelona no havia existit una etapa d'intensa creació d'edificis singulars privats, sinó, sobretot, la transformació constant de les construccions ja existents.

Les denominades cases grans tendien a quedar força integrades en el teixit urbà. Estaven ben emplaçades en els carrers, per tal d'obtenir bona ventilació, però la seva singularitat no provenia de la relació ostensiva o funcional amb la via, sinó del nombre i la diversitat d'usos de les seves estances i de la qualitat dels seus mobles i guarniments. La riquesa de les cases grans era, sobretot, una riquesa interior."

Font: Albert García Espuche. Barcelona 1700, Barcelona: Editorial Empúries, 2010, p. 64-65.

Comentaris

  1. Una manera de ser implica una manera de viure. En canvi, vas a Madrid i tot són "palacios", "palacetes" i conyes d'aquestes.

    ResponElimina
  2. Molt bona l'aportació de l'amic Granollacs. Confirmes aquesta sensació que apunta en Ricard i que jo sempre he tingut respecte dels castellans. Fins i tot, els ho queda reflectit amb els seus cognoms, tant ostentosos. Aparentar i robar els altres. El segon llibre d'en Falcones, "La mà de Fàtima", ho reflecteix molt bé amb la seva bona pluma.

    Sabieu que en Bono vol celebrar primàries amb en Rubalcaba? Us l'imagineu fent de President d'Espanya? Seria la fortuna de les revistes còmiques....!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…