Ves al contingut principal

Fragments escollits (III). Vicis vells, realitats tan actuals

"Tras los fracasos prácticos de los primeros proyectos ferroviarios en 1829 y en la década de 1830, la primera concesión de ferrocarril que culminaría con éxito fue la otorgada en 1843 para una línea de 28,5 kilómetros entre Barcelona y Mataró, promovida por intereses privados que preveían que el tráfico de mercancías, mucho más que el de pasajeros, había de aportar la parte más significativa de la demanda de la línea. Poco después, en 1845, se otorgó a José de Salamanca y Mayol, marqués de Salamanca, la concesión para la construcción de una línea entre Madrid y Aranjuez, de 49 kilómetros.

[...] Mientras comenzaban por fin las obras de la Barcelona-Mataró, las de la Madrid-Aranjuez decaían por insuficiencia de recursos económicos. En este contexto, en 1847 el Gobierno emitió una Real Orden para que el Banco de San Fernando admitiese en garantía las acciones de la empresa del ferrocarril de Aranjuez, con responsabilidad del Tesoro Público. Esta disposición no fue ajena a la circunstancia de que el ministro de Hacienda, el marqués de Salamanca, era a la vez el promotor del ferrocarril beneficiario, el Madrid-Aranjuez. De hecho, los promotores privados del Barcelona-Mataró solicitaron del Gobierno un beneficio análogo en junio y noviembre de 1847, pero en ambas ocasiones les fue denegado. De todos modos, las obras del Madrid-Aranjuez quedaron paralizadas a finales de 1847. No fue éste el caso de la construcción de la línea Barcelona-Mataró, que aun sin contar con ayuda pública, fue concluída. El servicio se inauguró el 28 de octubre de 1848, convirtiéndose en el primer ferrocarril operativo en España.

Los avatares políticos provocados por el escándalo de las autoayudas del marqués de Salamanca acabaron con éste en un corto exilio, hasta 1849. A su regreso a España se reanudan las obras del Madrid-Aranjuez, y en 1850 el marqués de Salamanca consigue una nueva ayuda del Estado, que garantizó el interés del capital invertido. Despejadas así las incertidumbres económicas, la empresa sigue su curso, se concluyen las obras, y el 9 de febrero de 1851 tiene lugar la inauguración oficial. Tras la entrada en servicio de la línea, se puso de manifiesto que los costes de explotación eran muy elevados, por lo que el marqués de Salamanca propuso al Estado que la adquiriese. La adquisición estatal se produjo en 1852".

Font: Germà Bel. España, capital París. Origen y apoteosis del Estado radial: del Madrid sede cortesana a la "capital total". Barcelona: Destino, 2010, p. 97-99.

Comentaris

  1. Res no ha canviat. El pitjor de tot és l'entestament dels governs de la colònia a seguir així. Aquest és el llibre que tinc a la recambra.

    ResponElimina
  2. És permanent, no, aquesta manera de ser dels espanyols? Deu ser des d'abans del S. XV. i perdura i sembla que perdurarà. Foten fàstic. El pitjor que ens pot passar, és que ens puguem anar assimilant amb ells. Espero que no. Que les forces telúriques de Catalunya ho impedeixin!

    ResponElimina
  3. Això ho ha escrit un català?
    que no s'ha editat a Bcn aquest llibre?
    n'hi ha una edició catalana?

    crec que la resposta a la tercera pregunta, per silogisme pur i simple, hauria de ser SÍ

    si és que NO, és que el tema no ens interessa gaire, o que potser sí però ens toca llegir-lo en la llengua de la capital de Castella, cosa que jo no penso fer (el petit poder dels consumidors)


    m'inclino a pensar que és la segona

    indignem-nos!

    ResponElimina
  4. Per a tots els que el volgueu llegir, enguany han editat la versio catalana...

    ResponElimina
  5. Sí, sí, és veritat. Fa mesos va sortir l'edició castellana i fa algunes setmanes la catalana. Per l'interès del tema vaig llançar-me a comprar l'edició castellana, un fragment de la qual he transcrit aquí. Però per als qui el vulgueu comprar ara, compteu amb l'edició catalana!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…