Ves al contingut principal

La Mar de llesta

Ciutat de Mallorca
Pel que fa a l'administració de la Gestoria, durant aquestes primeres setmanes i sense explorar gaire enllà, veig que han començat a reproduir-se els mateixos excessos "digitals" dels altres vint-i-tres anys de poder convergent. Coses lletges que, per cert, no he vist directament (que segur que n'hi ha hagut) en els set anys de Tripartit. Bruteses que arriben fins als nivells més baixos, provocant injustícies difícils de pair. Es nota que han retornat els únics i legítims senyors naturals del castell. I amb aquesta mentalitat, tot i la retallada motivada per la crisi i l'espoli espanyol, a dalt de la piràmide comencen a produir-se també algunes maniobres, com a mínim, poc presentables. No em resisteixo a referir-me a una d'elles (més enllà de l'aparició, també aquí, de germans i parelles), denunciada fa uns dies per un dels sindicats amb representació a la Gestoria.

Resulta que el conseller de Cultura Ferran Mascarell va triar la llicenciada en economia, periodista i blocaire Mar Jiménez Carreté com a assessora en matèria de coneixements culturals, amb un salari anual d'uns 45.000 euros anuals, una quantitat similar a la que cobrava el seu predecessor en el càrrec, el pro-republicà Sebastià Alzamora. Corria el dia 18 de gener d'enguany. Però, atenció, perque les qualitats de la economista, periodista i blocaire són tan i tan descomunals, que el conseller va decidir en menys d'un mes que els seus coneixements en l'àmbit del Departament mereixien un nou nomenament com a assessora en matèria de comunicació i difusió. Entre els dos nomenaments com assessora, com podeu suposar, no només hi va haver vint-i-nou dies de diferència, sinó també 17.000 euros de distància, atès que el segon càrrec la beneficiarà amb una retribució anual de 62.000 euros, el que representa un augment del 37,8% o, el que és el mateix, d'un 1,3% diari (més del que hem vist i veurem durant uns quants anys la resta dels treballadors públics). En resum, que en plena crisi i època de restriccions exemplars a l'administració (amb carta inclosa del Gran Timoner als funcionaris) cal deduir que sí, que, definitivament, ella és la Mar de llesta.

Comentaris

  1. Temps enrere havia llegit varis dels seus articles on parlava de les seves vivències al Raval i altres historietes on feia apologia del moviment "multicuti" tot lligant conceptes polítics i econòmics.

    Aviat vaig deixar de llegir-la.

    ResponElimina
  2. Aquesta Mar Jiménez (o la Menina Lletja), és un dels pitjors elements que passa per la tertúlia del Cuní. És espanyolista confessa, fanàtica del PSOE i defensora del bonrollisme general que tant mal ha fet al país. Anem bé!!

    ResponElimina
  3. Irònicament tindria de dir que Mas s'esta cobrint de gloria. Però seguint amb la meva teoria excretant, diré que Mas del que s'esta cobrint es de merda. Merda còsmica, es clar. Ja m'enteneu.

    ResponElimina
  4. Coincidint amb tot això, s'està incrementant l'externalització de treballs regulars de la Generalitat a empreses privades, fent bona l'expresió que temps enrere ja havia escoltat de que "Les empreses també tenen dret a sucar". Cada baixa per jubilació, pre-jubilació o anticipada (quin xou!), cap d'aquestes places no es renovaran, amb l'excusa dels estalvis que cal fer. Les feines imprescindibles s'encarregaran a contractes amb empreses privades. Vaig haver de sentir que "sempre ho farà millor una privada que un funcionari", ja que elles s'hi guanyen la vida amb tal feina i els funcionaris no. Irritant, cínic, perquè el que fa l'empresa guanyadora és contractar treballadors a l'atur, sense que tinguin res a veure amb el treball que cal fer. L'empresari, per donar les proves requerides de que sabran fer el treball, encarrega mostres a una empresa rival (a la que no pagarà!) i ensenya un mostrari excepcional de qualitat. El resultat és que el funcionari "ignorant" ha de repassar el treball externalitzat i repetir-lo de nou. Total: S'han perdut bous i esquelles en haver de parar la feina que feia l'inútil funcionari i fer a fora de programació el treball malfet. A sobre, l'empresa cobra sense queixes de cap mena. Això és l'externalització de feines! Acabar de buidar les butxaques del pressupost i, a més a més, dir que cal fer-ho així per estalviar i per tenir funcionaris que no ho saben fer!!
    El cinisme de molts, molts polítics no té aturador!!

    ResponElimina
  5. A retallar-nos a tots i a untar de favors els amics, coneguts i saludats. Aquesta és la seva política. Arriben a fer-ho els del tripartit i s'haguessin exclamat de mala manera. Però ells, és clar, sembla que puguin fer el que els hi dóna la gana!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…