Ves al contingut principal

Lliçons de moralitat

Rambles (Barcelona)
Fa uns dies el gran Josep Antoni Duran i Lleida acusava ERC de no tenir principis ni moralitat. Quan ho vaig sentir em semblar veritable sal grossa. Impròpia en un home tan ponderat, centrat i ben considerat com és el líder d'Unió. És clar que a Esquerra hi ha gent mancada d'aquests atributs, però em sembla que a UDC també en podríem trobar. Per exemple, ara mateix em ve al cap el nom de... Ell mateix. Mireu si no l'entrevista d'aquest diumenge a l'Avui. El franjolí no té absolutament cap inconvenient a dir-ne una mentida grossa, grossa. Almenys una. I ben evident. Diu que no va ser Unió qui va proposar la Bozal com a consellera de Justícia. Ens pren per imbècils? Les evidències de la seva descomunal bola s'acumulen: la Conselleria sempre ha estat a mans de membres d'Unió, la nova consellera és amiga i col·lega de Manuel J. Silva (braç dret del mateix Duran) i els nomenaments del nou Departament han recaigut en la seva major part a mans de militants d'UDC i Unió de Joves (des del Director General de Dret i Entitats Jurídiques al Cap de Gabinet).

Duran afirma en l'entrevista que, tot i no haver-la proposat, "la defensa sense complexos". I passa a l'atac per donar-nos noves lliçons: "qui realment desitgi un estat per a Catalunya [que no és el seu cas], espero que tingui molt clar que aquest estat català ha de tenir uns funcionaris que obeeixin els principis de jerarquia i autoritat. Aquesta senyora treballava com a funcionària per una administració i va complir amb aquests principis". I aquí rau precisament el veritable problema: aquesta senyora treballava per a Espanya no perquè ningú l'obligués, sinó per devoció. Podent triar tots els clients del món (des de la notaria a la magistratura, passant per la Generalitat o l'exercici lliure), va triar defensar jurídicament els interessos de l'Estat espanyol. I això vol dir, ras i curt, que no és ni ha estat mai catalanista. I al servei del futur Estat català n'hi hauria d'haver patriotes i no mercenaris. Gent amb moral i principis. Gent que no menteixi a raig. Gent que no sigui com en Duran i la Bozal.

Comentaris

  1. Aquesta és una reflexió que faig molt sovint com a funcionari que sóc i en veure el nivell d'espanyolisme que hi ha en molts càrrecs de la nostra administració. Crec que la majoria canviaran el xip per allò de la nòmina, com la Bozal, però en el fons no tenen ni tindran cap moral ni capacitat de sacrifici per a aixecar el futur Estat.

    ResponElimina
  2. AIXO DE LA MORAL I EL PSC,POTSER BE,PER AQUESTA BRAMA,GROSSA,GROSSA DE DEBO,QUE CORRE PER MADRID VINCULADA AL PRESIDENT MONTILLA,JO NO ME LA CREC,PERO JA MOLTA GENT QUE JURA QUE ES VERITAT,CALDRA ESTAR AL TANTO.
    SI EL HONORABLE COLL I ALENTOR,AIXEQUES AL CAP!!!!!SEGUR QUE TINDRIA UN DISGUST,I EL POBBRE SRO.RIGOL DEU TINDRE LA LLENGUA FETA UN FORTMAGE DE GRUYER....
    JUGANT AMB BCN.

    ResponElimina
  3. " la Conselleria sempre ha estat a mans de membres d'Unió, la nova consellera és amiga i col·lega de Manuel J. Silva (braç dret del mateix Duran) i els nomenaments del nou Departament han recaigut en la seva major part a mans de militants d'UDC i Unió de Joves (des del Director General de Dret i Entitats Jurídiques al Cap de Gabinet)."
    Bon treball d'investigació !.

    ResponElimina
  4. Algun dia s'hauran de desempallegar d'aquest home...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…