Vés al contingut principal

Masoquisme federalista

Monestir de Santes Creus
Un dels joves valors en alça de la Banda dels 25 del Congrés ens va "regalar" fa pocs dies amb una entrevista deliciosa a les pàgines del diari Ara. És, sens dubte, un bon representant de la Catalunya que sap on va. Mentre es multipliquen els gestos de ciutadans de tots els àmbits que manifesten finalment estar fins a dalt de tot del tracte racista i espoliador que rep el nostre país de l'ocupant (des de Manuel Milián Mestre a Raül Agné, passant pel mateix Quim Monzó a les pàgines del diari del comte), els socialistes catalans volen més. Més i més. Són insaciables. Diu el diputat insigne reusenc Francesc Vallès i Vives que el PSC s'hauria d'integrar encara més dins el PSOE. Que no cal marcar diferències, sinó incrustar-se definitivament. En la recent disjuntiva pujoliana entre existir plenament o desparèixer, els més forts dels socialistes catalans consideren que ens hem d'evaporar de la història defintivament. Esdevenir província.

De fet, saben on van: van en contradirecció a les necessitats de la gent d'aquest país i no precisament a 80 quilòmetres per hora. Com ara quan es dediquen a afirmar que el deute de la Generalitat és més baix del que sembla, fent la feina fàcil a l'habitual gasiveria del Govern espanyol. No han entès encara que la percepció generalitzada de la seva incapacitat total per defensar els interessos del pais és el que ha convertit el PSC, a marxes forçades, en una marca absolutament incapaç d'arrossegar més que una mínima part de l'electorat català. Que, per contrast, sense baixar de l'autobús, CiU comença a monopolitzar el mercat. Clar que, segurament, això a ells els importa poc perquè conserven sòlides quotes de poder local i el pont aeri a Madrid. L'escó a les Espanyes. I amb això ja tenen prou. Efectivament, com a organització política tendeixen a hores d'ara clarament a l'evaporació. Algú reaccionarà i girarà cua?

Comentaris

  1. El PSC no ha existit mai, és el que jo penso. Els socialistes sincers són els que es volen integrar definitivament al PSOE. Si són d'esquerres i catalanistes ja tenen Esquerra o ICV. La resta són excuses per amagar un federalisme espanyolista.

    ResponElimina
  2. Jo crec que el tal federalisme en segons quins personatges es nomes una cortina de fum que pretén amagar el nacionalisme espanyol. De fet, federalistes nomes n'hi han a casa nostra. Les circumstancies actuals treuen la màscara a tothom. Inclosos uns pretesos nacionalistes catalans que es veu que no ho son tan.

    ResponElimina
  3. Si llenço a les escombraries allò de voler seguir enriquir-se amb el sou de parlamentari del Congreso, si llenço aquest criteri, haig de fer una divisió entre els socialistes del PSC espanyolistes per l'atractiu de la barreja familiar, fent bona la relació família-política, i els altres socialistes que em queden, que són els que pateixen la síndrome d'Estocolm.
    Comprenc els de la barreja família-política. Els segons, els del síndrome d'Estocolm, aquests són el problema greu del PSC, al meu entendre. "Sense el teu carceller, et sents buit"
    Tot plegat, dins del PSC, dónen una sensació de tenir molt poca confiança de si mateixos, i de Catalunya mateixa com a país propi. De voler emmirallar-se d'un ser superior que sempre ens ha fustigat a garrotades.

    El mal estat espanyol ha empobrit la butxaca catalana, ha empobrit l'Adm. catalana; CiU li fa el joc, pel que sembla, en voler endeutar-se amb el saquejador; els PSC s'emmirallen amb l'Espanya que se'ls menja. Només quedem nosaltres, quatre gats, quatre gats patricis dits Astèrix i Obèlix.
    Ens n'hem de sortir, com ells!

    ResponElimina
  4. Doncs a les últimes eleccions espanyoles varen treure un resultat insultant... No tinc tan clar que el seu públic sigui minoritari...
    Veurem a les pròximes...

    ResponElimina
  5. Hola Granollacs,
    Acabo de descobrir aquest blog que em miraré amb atenció. Veig que avui tractem el mateix tema, i que a més a més em tens enllaçat. Gràcies. He fet el mateix amb el teu blog.

    ResponElimina
  6. Hola, hola. Des de no fa gaires dies també m'he aficionat al teu "Radar de Sarrià". Som-hi, ens llegim!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Monòleg / Persecució

MONÒLEG. La vicepresidenta espanyola, ministra delegada especial per a les colònies, Soraya Sáenz de Santamaría, ha començat la seva tasca al despatx del virregnat tot reunint-se amb els indígenes que pensen exactament igual que ella. D’això en diuen diàleg. Naturalment, Inés Arrimadas i Miquel Iceta han procedit a la sortida, davant dels periodistes, al corresponent bany i massatge al Partido Popular, tal i com convé en aquest moment a la política de la metròpoli. A continuació, la vicepresidenta comissionada a promès reunir-se amb personalitats i entitats del país. Encara no en coneixem el llistat, però podem sospitar que totes hauran de creuar la Diagonal i que no hi mancaran Sociedad Civil Catalana, el Foment del Treball Nacional i el Cercle d’Economia. I és que, de tant “informar-se” a través dels mitjans espanyols al PP han arribat a la conclusió interessada de que aquí només existeixen els seus. 
PERSECUCIÓ. Després que, pocs dies abans, el nou delegat del Govern al Regne Unit…