dimecres, 16 febrer de 2011

Masoquisme federalista

Monestir de Santes Creus
Un dels joves valors en alça de la Banda dels 25 del Congrés ens va "regalar" fa pocs dies amb una entrevista deliciosa a les pàgines del diari Ara. És, sens dubte, un bon representant de la Catalunya que sap on va. Mentre es multipliquen els gestos de ciutadans de tots els àmbits que manifesten finalment estar fins a dalt de tot del tracte racista i espoliador que rep el nostre país de l'ocupant (des de Manuel Milián Mestre a Raül Agné, passant pel mateix Quim Monzó a les pàgines del diari del comte), els socialistes catalans volen més. Més i més. Són insaciables. Diu el diputat insigne reusenc Francesc Vallès i Vives que el PSC s'hauria d'integrar encara més dins el PSOE. Que no cal marcar diferències, sinó incrustar-se definitivament. En la recent disjuntiva pujoliana entre existir plenament o desparèixer, els més forts dels socialistes catalans consideren que ens hem d'evaporar de la història defintivament. Esdevenir província.

De fet, saben on van: van en contradirecció a les necessitats de la gent d'aquest país i no precisament a 80 quilòmetres per hora. Com ara quan es dediquen a afirmar que el deute de la Generalitat és més baix del que sembla, fent la feina fàcil a l'habitual gasiveria del Govern espanyol. No han entès encara que la percepció generalitzada de la seva incapacitat total per defensar els interessos del pais és el que ha convertit el PSC, a marxes forçades, en una marca absolutament incapaç d'arrossegar més que una mínima part de l'electorat català. Que, per contrast, sense baixar de l'autobús, CiU comença a monopolitzar el mercat. Clar que, segurament, això a ells els importa poc perquè conserven sòlides quotes de poder local i el pont aeri a Madrid. L'escó a les Espanyes. I amb això ja tenen prou. Efectivament, com a organització política tendeixen a hores d'ara clarament a l'evaporació. Algú reaccionarà i girarà cua?

6 comentaris:

  1. El PSC no ha existit mai, és el que jo penso. Els socialistes sincers són els que es volen integrar definitivament al PSOE. Si són d'esquerres i catalanistes ja tenen Esquerra o ICV. La resta són excuses per amagar un federalisme espanyolista.

    ResponElimina
  2. Jo crec que el tal federalisme en segons quins personatges es nomes una cortina de fum que pretén amagar el nacionalisme espanyol. De fet, federalistes nomes n'hi han a casa nostra. Les circumstancies actuals treuen la màscara a tothom. Inclosos uns pretesos nacionalistes catalans que es veu que no ho son tan.

    ResponElimina
  3. Si llenço a les escombraries allò de voler seguir enriquir-se amb el sou de parlamentari del Congreso, si llenço aquest criteri, haig de fer una divisió entre els socialistes del PSC espanyolistes per l'atractiu de la barreja familiar, fent bona la relació família-política, i els altres socialistes que em queden, que són els que pateixen la síndrome d'Estocolm.
    Comprenc els de la barreja família-política. Els segons, els del síndrome d'Estocolm, aquests són el problema greu del PSC, al meu entendre. "Sense el teu carceller, et sents buit"
    Tot plegat, dins del PSC, dónen una sensació de tenir molt poca confiança de si mateixos, i de Catalunya mateixa com a país propi. De voler emmirallar-se d'un ser superior que sempre ens ha fustigat a garrotades.

    El mal estat espanyol ha empobrit la butxaca catalana, ha empobrit l'Adm. catalana; CiU li fa el joc, pel que sembla, en voler endeutar-se amb el saquejador; els PSC s'emmirallen amb l'Espanya que se'ls menja. Només quedem nosaltres, quatre gats, quatre gats patricis dits Astèrix i Obèlix.
    Ens n'hem de sortir, com ells!

    ResponElimina
  4. Doncs a les últimes eleccions espanyoles varen treure un resultat insultant... No tinc tan clar que el seu públic sigui minoritari...
    Veurem a les pròximes...

    ResponElimina
  5. Hola Granollacs,
    Acabo de descobrir aquest blog que em miraré amb atenció. Veig que avui tractem el mateix tema, i que a més a més em tens enllaçat. Gràcies. He fet el mateix amb el teu blog.

    ResponElimina
  6. Hola, hola. Des de no fa gaires dies també m'he aficionat al teu "Radar de Sarrià". Som-hi, ens llegim!

    ResponElimina