Mentre esperes explicacions

L'altre dia va estar a punt d'acabar, sobtadament, Per a bons patricis. Més exactament l'autor d'aquest bloc. Potser exagero, ben segur, però no he trobat ningú encara que hagi viscut l'experiència que els de casa varem patir. Poseu-vos en situació. Vol VLG 3929 (si no recordo malament) procedent de Mallorca. L'avió en que viatgem fa les maniobres habituals d'aproximació a l'Aeroport de Barcelona. Cinturons posats. Soroll d'obertura de comportes i extensió de les rodes de l'aparell. A través de la finestra es distingeixen perfectament les llums de la pista. Devem estar a una dotzena de metres. L'avió es desploma suaument mentre esperes que el contacte es produirà d'un moment a l'altre.

De sobte, una forta estrebada acompanya el soroll dels motors, revolucionats a cuita corrents. El morro apunta novament cap amunt. L'avió s'enlaira i comença a decantar-se en gir lentament. La pista queda enrere i torna la nit a les petites finestres. Les cares són un poema. Els colls giren a dreta i esquerra. Tothom mira endavant, com esperant que algú descorrerà la cortina i donarà un missatge tranquilitzador. Però no. Passen els minuts. Llargs, eterns. Falla el tren d'aterratge? Algun altre element mecànic o atmosfèric? En ple ensurt, cerquem explicacions. I ara què? Són cinc minuts inacabables. Finalment, el comandant Eduardo Prades de Barcelona ens comunica que hem hagut de remuntar el vol perquè un altre avió era al mig de la pista. Millor no pensar-hi. En cinc minuts enfilarem novament la pista. El segon aterratge és suau. També el nostre Gran Timoner s'està esforçant a redreçar el rumb de l'avió. I ara què? La seva "transició nacional" pot acabar, enmig de la crisi i l'espoli, assemblant-se massa a l'angoixant espera d'aquells cinc minuts sense explicacions.

Comentaris

  1. Em refio més dels capitans Prades de qualsevol companyia aèria que no del Gran Timoner que va directe cap els esculls.

    ResponElimina
  2. Jo m'ensumo que el gran timoner s'esta foten de morros en un carreró sense sortida. Perquè, què farà quan el PP li digui NO a tot el que ell diu que demanarà?. Què farà una campanya propagandista com feien els del tripartit amb la mentida aquella de... "HEM ACONSEGUIT EL MILLOR FINANÇAMENT DE LA HISTORIA". Jo ho veig com un carreró sense sortida (per a ell) perquè la sortida ja sabem on és.

    ResponElimina
  3. També vaig viure una experiència d'aterratge al Prat amb un vol huracanat on l'avió anava com una fulla d'arbre. Després de tres intents d'acostar-se, va enlairar-se molt, va baixar en picat arran de mar i va enfocar la proa a una pista molt llunyana a una velocitat que semblava que anés a rebentar els motors. Va superar la velocitat del vent. Quan va arribar a la pista, ja va tocar terra a l'instant, sense possibilitat de marge d'error. A continuació, va frenar en sec!! Al cap d'uns deu minuts d'un silenci on tothom es recuperava, va sortir el pilot a saludar els seus passatgers. Jo, sense saber-ho, tenia llàgrimes a les galtes i no vaig poder donar-li les gràcies. Em va fer un copet a les espatlles...

    La mateixa pregunta vostra: Tindrà aquest valor el nostre Gran Timoner? Val a dir que la idea dels drets històrics encara no s'havia tocat mai, crec. Pot deixar-los una mica bocabadats a Madrid. Ja se'n sortiran, però, amb alguna altra bestiesa. A continuació, i sense baixar a Barcelona, és qüestió d'anar a denunciar repressió política d'Espanya a Catalunya als Tribunals Inernacionals.

    ResponElimina
  4. En un viatge a Nova Zelanda un llamp va caure en una ala, va entrar per no se on i es va morir dues files mes endavant de la que anava jo. El pet va ser impressionant i els de la fila on va caure ni el varen veure, no vaig poder gaudir de l'angunia vostra i després els que l'havíem vist rèiem, però per dins miràvem els núvols...

    Tornant al "Timoner".
    O be es un babau que creu en el concert econòmic, o te un acord a mitjà termini amb "Mr.Nosequi", o es una estratègia "per qui dia passa any empeny", o creu que les coses encara no estan prou malament a Catalunya i les vol empitjorar perquè siguem tots els catalans i els que viuen aquí els que sortim al carrer i no tan sols els actuals independentistes.
    El mal es que potser ja l'hi va be així, que havent arribat a president te i tindrà un bon sou i els demés se'l hi en-foten, es la pitjor opció, però qui no ens diu que en sigui la certa?

    ResponElimina
  5. Uriel Bertran demana al Parlament el reconeixement de Kosovo:
    http://www.parlament.cat/web/actualitat/canal-parlament/videos?p_cp1=909419&p_cp2=tot&p_cp3=19&p_cp22=

    Si aconseguissim aquest reconiexement de Kosovo, el missatge seria internacional. Estaria bé.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas