Ves al contingut principal

Mentre esperes explicacions

L'altre dia va estar a punt d'acabar, sobtadament, Per a bons patricis. Més exactament l'autor d'aquest bloc. Potser exagero, ben segur, però no he trobat ningú encara que hagi viscut l'experiència que els de casa varem patir. Poseu-vos en situació. Vol VLG 3929 (si no recordo malament) procedent de Mallorca. L'avió en que viatgem fa les maniobres habituals d'aproximació a l'Aeroport de Barcelona. Cinturons posats. Soroll d'obertura de comportes i extensió de les rodes de l'aparell. A través de la finestra es distingeixen perfectament les llums de la pista. Devem estar a una dotzena de metres. L'avió es desploma suaument mentre esperes que el contacte es produirà d'un moment a l'altre.

De sobte, una forta estrebada acompanya el soroll dels motors, revolucionats a cuita corrents. El morro apunta novament cap amunt. L'avió s'enlaira i comença a decantar-se en gir lentament. La pista queda enrere i torna la nit a les petites finestres. Les cares són un poema. Els colls giren a dreta i esquerra. Tothom mira endavant, com esperant que algú descorrerà la cortina i donarà un missatge tranquilitzador. Però no. Passen els minuts. Llargs, eterns. Falla el tren d'aterratge? Algun altre element mecànic o atmosfèric? En ple ensurt, cerquem explicacions. I ara què? Són cinc minuts inacabables. Finalment, el comandant Eduardo Prades de Barcelona ens comunica que hem hagut de remuntar el vol perquè un altre avió era al mig de la pista. Millor no pensar-hi. En cinc minuts enfilarem novament la pista. El segon aterratge és suau. També el nostre Gran Timoner s'està esforçant a redreçar el rumb de l'avió. I ara què? La seva "transició nacional" pot acabar, enmig de la crisi i l'espoli, assemblant-se massa a l'angoixant espera d'aquells cinc minuts sense explicacions.

Comentaris

  1. Em refio més dels capitans Prades de qualsevol companyia aèria que no del Gran Timoner que va directe cap els esculls.

    ResponElimina
  2. Jo m'ensumo que el gran timoner s'esta foten de morros en un carreró sense sortida. Perquè, què farà quan el PP li digui NO a tot el que ell diu que demanarà?. Què farà una campanya propagandista com feien els del tripartit amb la mentida aquella de... "HEM ACONSEGUIT EL MILLOR FINANÇAMENT DE LA HISTORIA". Jo ho veig com un carreró sense sortida (per a ell) perquè la sortida ja sabem on és.

    ResponElimina
  3. També vaig viure una experiència d'aterratge al Prat amb un vol huracanat on l'avió anava com una fulla d'arbre. Després de tres intents d'acostar-se, va enlairar-se molt, va baixar en picat arran de mar i va enfocar la proa a una pista molt llunyana a una velocitat que semblava que anés a rebentar els motors. Va superar la velocitat del vent. Quan va arribar a la pista, ja va tocar terra a l'instant, sense possibilitat de marge d'error. A continuació, va frenar en sec!! Al cap d'uns deu minuts d'un silenci on tothom es recuperava, va sortir el pilot a saludar els seus passatgers. Jo, sense saber-ho, tenia llàgrimes a les galtes i no vaig poder donar-li les gràcies. Em va fer un copet a les espatlles...

    La mateixa pregunta vostra: Tindrà aquest valor el nostre Gran Timoner? Val a dir que la idea dels drets històrics encara no s'havia tocat mai, crec. Pot deixar-los una mica bocabadats a Madrid. Ja se'n sortiran, però, amb alguna altra bestiesa. A continuació, i sense baixar a Barcelona, és qüestió d'anar a denunciar repressió política d'Espanya a Catalunya als Tribunals Inernacionals.

    ResponElimina
  4. En un viatge a Nova Zelanda un llamp va caure en una ala, va entrar per no se on i es va morir dues files mes endavant de la que anava jo. El pet va ser impressionant i els de la fila on va caure ni el varen veure, no vaig poder gaudir de l'angunia vostra i després els que l'havíem vist rèiem, però per dins miràvem els núvols...

    Tornant al "Timoner".
    O be es un babau que creu en el concert econòmic, o te un acord a mitjà termini amb "Mr.Nosequi", o es una estratègia "per qui dia passa any empeny", o creu que les coses encara no estan prou malament a Catalunya i les vol empitjorar perquè siguem tots els catalans i els que viuen aquí els que sortim al carrer i no tan sols els actuals independentistes.
    El mal es que potser ja l'hi va be així, que havent arribat a president te i tindrà un bon sou i els demés se'l hi en-foten, es la pitjor opció, però qui no ens diu que en sigui la certa?

    ResponElimina
  5. Uriel Bertran demana al Parlament el reconeixement de Kosovo:
    http://www.parlament.cat/web/actualitat/canal-parlament/videos?p_cp1=909419&p_cp2=tot&p_cp3=19&p_cp22=

    Si aconseguissim aquest reconiexement de Kosovo, el missatge seria internacional. Estaria bé.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…