Ves al contingut principal

Mercadejar el patrimoni (II)

Catedral de Tortosa
Mentre la ministra sinistra continua el seu pillatge (ara acceptant la donació de positius fotogràfics del Comissariat de Propaganda rebuts de mans d'un particular quan, evidentment, la propietat d'aquests béns és de la Gestoria actual), la seva doctrina d'inflació del mercat del patrimoni arxivístic i bibliogràfic comença donar els seus fruits demencials. Un exemple capdavanter és el de la compra per 1,8 milions d'euros de la biblioteca particular del catedràtic d'història contemporània i estudiós dels orígens populars del catalanisme, Josep Termes. No posaré en dubte l'alçada com a mestre (en vaig tenir el plaer de ser-ne alumne) i investigador del professor Termes. Però sí que ho faré amb la qualitat de la seva biblioteca particular.

En tinc motius: els tècnics qualificats de la Gestoria que la van valorar fa mesos van arribar a la conclusió que el seu preu era molt baix. Més enllà del seu valor com a col·lecció temàtica sobre la història del moviment obrer i el catalanisme, és gairebé del tot mancada de peces de valor singular per la seva raresa o pel fet, per exemple, d'haver estat dedicades pels seus autors. La sospita que aquí hi ha marro és inevitable. La Gestoria rebutja la compra i la Fundació de l'Obra Social de la Caixa en paga aquesta quantitat astronòmica per a, tot seguit, fer-ne dipòsit al Museu d'Història de Catalunya. Intercanvi de favors entre la Gestoria i la primera entitat financera catalana? A canvi de què? Ui, ui, ui. Algú podria explicar-m'ho?

Comentaris

  1. El més greu de tot, trobo jo, és l'enorme desorientació que tot aquest barritx-barretx de compres, donacions a fora de Casa, amb especuladors, etc, tot plegat fa que sembli el Mercat de Calaf on tothom pot fer el que vulgui sense cap mena d'escrúpols. Beneïda Roser Capdevila, la de les Tres Bessones, que s'ha mantingut íntegre, èticament impecable! (En parlava ahir sobre l'ètica que cal). Sembla que sigui una desbandada, on aconseguir diners sigui el més important, en detriment del valor nacional.
    El mal que han fet els Centelles té la seva seqüèla i aquesta ferida seguirà sangrant per goig i alegria de l'Espanya saquejadora.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…