Ves al contingut principal

On s'és vist

Cardona
On s'és vist que un poble ocupat pugui honorar lliurement els seus bells herois. On s'és vist que pugui fer-ho amb les salves d'honor d'un exèrcit nascut del poble, a la manera com tot els països del món recorden els seus caiguts en la lluita per la llibertat. On s'és vist que es permeti als hereus dels vençuts ni tant sols començar a alçar el cap, besllumar finalment la victòria i recordar la glòria dels seus avantpassats.

On s'és vist que els continuadors de l'obra dels seus assassins, els que ostenten el monopoli de la violència a base d'exercir-la, ara, abans i quan convingui, facin cap concessió, ni que sigui festiva, a les seves víctimes. On s'és vist que els de sempre renunciïn a allò que és seu per dret de conquesta, a allò que amenacen de fer perquè ho han escrit amb sang a la seva constitució infecta. On s'és vist que els col·laboracionistes d'aquí, els qui exerceixen les escorrialles del poder a base de no discutir l'hegemonia i l'espoli dels vencedors facin el més mínim esforç per alçar la veu. On s'és vist.

Honor i glòria als bons patricis de 1714.

Comentaris

  1. I el govern de la colònia encara no ha dit ni "mu" i això que són nacionalistes!! Tu ho has dit, on s'és vist.

    ResponElimina
  2. Però, és que els colonitzadors ja són europeus i tot, mentre que nosaltres, els trabucaires, només som residus primitius que no sabem fer res més que recordar els nostres passats gloriosos. Tal com diu un amic meu, "s'han trabucat", que vol dir que se'ls ha encallat el tir... Els colonitzadors s'han trabucat.

    Ahir vaig rebre carta del President! Entenem-nos, carta col·lectiva a 94.000 treballadors. Carta d'un sol sentit, el d'anada, però sense possibilitats de resposta. Ho comprenc. 94.000 respostes, són moltes!! Ens venia a dir que hem d'estar preparats per ajustar més el cinturó i que cal fer més esforços. Això està bé per a qui no li ve d'un pam fer el manta i seguir cobrant com aquell qui res. Però, fa molt de mal als qui estem des del principi, des que ell era un nen, pencant fort sense rebre cap recompensa, com no sigui el reconeixament personal d'uns quants companys. Està bé que els dos últims Presidents hagin volgut predicar amb l'exemple viatjant amb classe turista. El que no va estar bé va ser adjudicar-se una mitjana del 13% els caps adictes de CiU quan van veure que perdien, a títol de comiat. El que no està bé és adjudicar externalitzacions de treballs que són fixos, regulars de tot l'any. El que no està bé és mentir per guanyar eleccions.
    Hi havia un Cap de Personal d'un organisme d'uns quants milers de treballadors que sabia molt bé com exercir el control del pencaire i del gandul: Apareixia sobtadament al teu lloc de treball. Si no hi eres, s'esperava fins que hi arribaves; preguntava on eres i per què. Després, et convidava a esmorzar i et feia treure del teu pap tot el que no gosaves dir mai. Aquí, a la Generalitat, a cap Cap li cap la possibilitat d'exercir la seva responsabilitat amb el mínim de rigurositat, com no sigui per servir al seu Cap, sense cap...

    ResponElimina
  3. Dons ho pots veure en el país on tu vius, on es fa una llei de partits per il·legalitzar-ne un que no interessa al·legant que no rebutja la violència i no aplica aquesta mateixa llei als partits d'extrema dreta ni al mateix PP que mai ha condemnat el seu pare dictador i assassí.
    Ho pots veure en un país amb una constitució que diu que es basa en els drets humans i no admet ni tan sols el primer de tots, la igualtat, i que permet a qualsevol que es digui borbó heretar un càrrec públic.
    Ho pots veure en un país on et poden atracar solidàriament i després fer-te demanar les engrunes que els hi han sobrat, les engrunes sempre son d'una espècie de peix que no conec, el "peix-cove".
    Ho pots veure en un país on no es respecta la cultura, es persegueix la llengua, on s'insulta, es menteix, es roba, on un ex-president diu que tindria d'haver matat, on un altra diu que la poca llibertat autonòmica l'hi fa mal al seu podrit fetge i on, per acabar, son tan curts que es creuen el que diuen.

    ResponElimina
  4. I el nostre govern no ha dit res. Una més que deixen passar. Una forma molt "particular" de fer-se respectar. Ja ens ho han dit: peix al cove-2". Què trist!

    ResponElimina
  5. No hem estat a l'alçada, tots, dels màrtirs de la Gleva.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.