Ves al contingut principal

Relats de diumenge (VII). Avi, no faci nosa

Platja de la Barceloneta (Barcelona)
El mar, de moment, era absolutament encalmat. Un sol que picava ben fort. El barret es feia del tot imprescindible. També una bona crema amb factor de protecció alt. Tota la família tenia un color francament bo. El senyor AM havia llançat la canya amb el seu millor esquer i esperava cobrar-se una peça interessant. Els peixos eren cada vegada més escassos. Feia poc que havia començat la jornada de pesca i l'home estava força concentrat. Tenia la seva estratègia i no volia distraccions. De fet, gairebé l'única li'n venia del seu mateix costat, de la senyora PR, que, sempre amb la paraula esmolada, no el deixava ni a sol ni a ombra. No discutia pas la seva perícia marinera: es dedicava sistemàticament a afalagar-lo per la seva excel·lent musculació. Francament, es feia una mica pesada.

Al vaixell, entre d'altres familiars, anava l'avi. No havien aconseguit (no per falta de ganes) deixar-lo a terra. Tants anys comandant la nau! Així que, finalment, havia pujat a bord a condició de no molestar gaire, de no fer nosa. Passaven les primeres hores i el senyor AM era a la proa del vaixell, parant atenció a la tensió del fil però sense perdre de vista l'horitzó dibuixat al seu davant. L'avi era a la popa. Encara que tenia instruccions precises de callar, aviat els de davant van començar a sentir els seus crits insistents. Naturalment, ocupats en comandar la nau, ningú no li'n féu cas. L'ancià va ser capaç de descriure amb tot detall la gegantina onada de tsunami que s'apropava veloçment a la popa del vaixell. Abans que engolís definitivament l'embarcació, només ressonaren les darreres paraules de la senyora PR adreçades al capità: què guapo ets!

Comentaris

  1. Interessant la historieta amb els personatges acrònims. La clau es troba sens dubte en el títol, que fa referència explícita a l'article que PR va dedicar a JP, al diari del CG, amb motiu de les seves declaracions sobre el binomi independència-rendició

    Encara que tot plegat sembla que segueix el mateix guió que ens va narcotitzar els 23 anys de la primera època de la mateixa sèrie. Us ensenyo la pilota però no us deixo que la poseu en joc. Així ens vàrem deixar enredar, i ara hi tornen.

    Fins que no sortim a okupar el carrer, a plantar-hi les tendes, i a planta'ns-hi nosaltres, com en Xiri, aquesta gent no es despentinaran

    Solidaritat siusplau

    ResponElimina
  2. Mentrestant, com que el món se segueix movent, l'Avui d'ahir portava una entrevista amb la vice del Presi., Joana Ortega. Una altra d'Unió.
    L'avi pot avisar del tsunami, però Unió segeuix el seu pla de navegació propi:
    - "A l'Adm. hi ha excés de personal"! Potser en algun lloc, sí. Al meu lloc, ja poden tancar portes per a que no hi entri més fred.
    -"Hi haurà reducció de tot el que no siguin funcionaris"! Doncs, els funcionaris, si vol vostè, també se'ls pot liquidar legalment i tanquem paradeta!
    - "Cal no alimentar la confrontació amb l'Estat"! Aquí ja no puc seguir més amb la seva lectura!
    Al final diu com a desgreuge del PP (es pot llegir Unió) que "El cafè per a tothom el va inventar el PSOE"!, per gran felicitat del PP actual!!

    Proposta, com a prova del 9: Per què no us abaixeu el sou amb la mateixa proporció que us el va apujar el Gran Comandant JP quan va veure que el seu navili li veia aigües per tot arreu?
    Pels depistats, sàpiguen que la mitjana d'aquella pujada de sous, només pels càrrecs de confiança i com a premi a la seva fidelitat, va ser d'un 13%. Pels mariners que anem posant bots salvavides per a tot arreu, ni un èuro. Avi JP, ara ja pot anar denunciant que ens arriba el tsunami. Abans, però, no ens hagués prostituit el cap-i-casal.

    Capità AM, qui portes al teu vaixell??!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.