Ves al contingut principal

Va triar/trair Catalunya

Llotja de Ciutat de Mallorca
Se la veu tensa. Irada. Potser no només el Gran Timoner, sinó fins i tot ella mateixa, ha començat a pensar en algun moment de feblesa que es va equivocar. D'aquí pocs dies, a final de mes, però, quan vegi la nòmina, tornarà a tenir una pujada d'adrenalina. I, de sobte, veurà confirmat l'encert de la seva aposta. De moment, van passant els dies en el fragor de les lògiques crítiques del món independentista no convergent i cada nou argument que ens ofereix la consellera de Justícia per justificar-se és més patètic que l'anterior. Impropi d'algú dels seus mèrits i la seva alçada intel·lectual. Algú de tanta vàlua portada tan humilment en silenci i mai demostrada en públic. Ara diu que ella sí que sap el que és lluitar contra el centralisme de Madrid (?!) i que va triar Catalunya podent haver fet carrera en altres llocs de més mèrit. Òndia. Què fort. Quedo perplex.

Es comença a fer cansat, però és que aquesta dona s'esforça per no entendre res de res. I cal insistir-hi. Cal recordar que precisament el més greu és que triés Catalunya. Que sí, que sí. Que si hagués fet de la seva professió el servei al Regne d'Espanya a la província de Cáceres a un servidor l'importaria un rave. Però que no, que va decidir fer-ho a territori ocupat. Al lloc on ella mateixa havia nascut. Que va preferir servir Espanya durant més de dues dècades a defensar els interessos del seu país. I que ho va fer amb tant d'èxit i rigor (i lluitant tan poc contra el centralisme) que va obtenir el màxim reconeixement dels seus superiors (de Madrid) i va arribar a advocada en cap de la metròpoli a la colònia. Benvolguda consellera, deixi-ho córrer. No s'inventi noves excuses. No insisteixi a insultar la intel·ligència dels ciutadans. Amb el que hem sentit fins ara tenim més que suficient per jutjar-la. Vist per sentència.

Comentaris

  1. Això demostra el que és aquesta dona: una mercenària. O potser és de l'escola Eugeni Gay, la que promulga que primer és jurista i després català? O tenim un cos jurídic propi o ho passarem força malament en els moments crítics.

    ResponElimina
  2. Si. La gran MERDA cósmica te les seves mosques.

    ResponElimina
  3. Que no, homes, que no... Aix!, com us ho puc fer veure que va de bona fe, té bona intenció... Que és una converssa de debò. Que està començant a entendre tot el manual d'instruccions per anar dret per Catalunya! Patricis de poca fe, uniu-vos i feu-li costat a la persona que necessita ajuda...!! En fi, no cola, oi?

    Doncs, ahir, la Rosa Cañadell confirmava els meus temors de l'increment d'externalitzacions de treballs regulars i quotidians de les escoles. No renoven contractes per reduir pressupost i, en canvi, externalitzen les feines. Com sempre dic, pitjor servei a un preu més car!!
    A poc a poc, al Gran Timoner se li comença a veure per on va el seu rumb... Hauré de començar a cantar aquella cançó andalusa dels anys cinquanta "Pena, penita, pena....!

    ResponElimina
  4. Va triar Catalunya. Ells poden triar a quina de les seves provincies, terres de vençuts, anar-hi.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…