Ves al contingut principal

Veniu a adorar l'alcalde (III)

Sabadell
Allò que va començar com un sol apunt s'està consolidant en veritable sèrie. No era la meva intenció, però és que el tema em persegueix. Veureu, hem decidit demanar el DNI espanyol per als nostres fills (jo que pensava que ells ja no en tindrien). Per fer-ho, hem d'emprendre l'aventura de relacionar-nos amb el Registre Civil (ens cal un certificat de naixement). Fa por. Com aconsellen els clàssics, vaig començar pel més fàcil: aconseguir els certificats d'empadronament. Vaig anar a demanar-los a l'Oficina d'Atenció Ciutadana del Vapor Llonch. En honor a l'alcalde Manuel Bustos he dir que aquest servei funciona de meravella. Un munt de personal (quina sort) que permet atendre les peticions dels ciutadans a bon ritme. He anat unes quantes vegades (normalment a presentar escrits al meu "amic" el Regidor d'Educació sord) i sempre he sortit en menys de deu minuts d'espera.

Arribo a l'Oficina. Explico en entrar l'objectiu de la meva visita. Em faciliten un tiquet que inclou una lletra i un número de tres xifres. Sec a la part més propera a l'entrada de l'edifici modernista, la de les cadires d'espera. Només hi ha tres persones abans. Mentre fas temps, el més lògic és mirar la pantalla per on criden els números alhora que va sonant un timbre. És doncs, un punt d'atenció que qualsevol especialista en màrqueting consideraria interessant. I així és. No us ho imagineu? Sí, sí. Just a sota de la pantalla han instal·lat una vitrina on es poden contemplar exactament els mateixos elements que, els dies de Nadal, acompanyaven el pessebre de l'Ajuntament. És a dir, en el lloc més visible, una fotografia de l'alcalde rebent el premi a la transparència i la mateixa placa al costat. Quin serà el proper escenari on me la trobaré. Potser d'aquí poc en Bustos començarà a fer duplicats per instal·lar-los com una mena de monòlit a la Rambla i a la mateixa porta del Corte Inglés.

P.S. Per cert, algú troba normal que en la cavalcada de Sant Antoni d'aquest any, en sóc testimoni directe, es llancessin als nens caramels amb les sigles del PSC?

Comentaris

  1. Això de Sabadell i el seu alcalde ja comença a esdevenir una mena de Corea del Nord, teniu en Kim Jong Bustos. D'aquí poc temps, a les escoles sabadellenques explicaran l'auca de l'alcalde i les seves gestes d'infantesa, sempre pensant en els seus veïns... El tema dels caramels era d'esperar, un regal del partit del Gran Líder pels nens del poble.

    ResponElimina
  2. Igual us monta la República Independent Sabadellenca, amb en Bustos de President perpetu, com diu en Ricard!
    LLavores què? Sereu independents o no voldreu indepedència?? Si és que ho voleu tot....

    Aquest home bat tots els rècords de problemes de personalitat, no?

    ResponElimina
  3. Grenollacs, no se perquè els meus comentaris no surten publicats, potser soc jo que no els puc llegir?

    ResponElimina
  4. Apa! aquest sí! Us parlava del cas de l'alcaldesa de Cunit, del PSC, es clar. Una Sra que "convida" a tothom a fer-se afiliat del partit com a condició per accedir als llocs de treball de l'ajuntament. Places convocades però que no s'acaven de proveïr mai...Primàries a on ningú ha tingut collons de presentar-se i elecció "per unanimitat" a mà alçada. Per no parlar dels "cursets d'inducció socialista" que fan als funcionaris.
    Recorda Benvingut Mister Marshal, al mes pur estil cacic-franquista. Per cert, la gran festa anual de Cunit: la feria de abril. sic.

    ResponElimina
  5. http://www.vilaweb.cat/editorial/3842826/internacional.html
    L'he trobat escaient. D'altra banda sempre encertat aquest Vicens Partal.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…