Ves al contingut principal

Veniu a adorar l'alcalde (III)

Sabadell
Allò que va començar com un sol apunt s'està consolidant en veritable sèrie. No era la meva intenció, però és que el tema em persegueix. Veureu, hem decidit demanar el DNI espanyol per als nostres fills (jo que pensava que ells ja no en tindrien). Per fer-ho, hem d'emprendre l'aventura de relacionar-nos amb el Registre Civil (ens cal un certificat de naixement). Fa por. Com aconsellen els clàssics, vaig començar pel més fàcil: aconseguir els certificats d'empadronament. Vaig anar a demanar-los a l'Oficina d'Atenció Ciutadana del Vapor Llonch. En honor a l'alcalde Manuel Bustos he dir que aquest servei funciona de meravella. Un munt de personal (quina sort) que permet atendre les peticions dels ciutadans a bon ritme. He anat unes quantes vegades (normalment a presentar escrits al meu "amic" el Regidor d'Educació sord) i sempre he sortit en menys de deu minuts d'espera.

Arribo a l'Oficina. Explico en entrar l'objectiu de la meva visita. Em faciliten un tiquet que inclou una lletra i un número de tres xifres. Sec a la part més propera a l'entrada de l'edifici modernista, la de les cadires d'espera. Només hi ha tres persones abans. Mentre fas temps, el més lògic és mirar la pantalla per on criden els números alhora que va sonant un timbre. És doncs, un punt d'atenció que qualsevol especialista en màrqueting consideraria interessant. I així és. No us ho imagineu? Sí, sí. Just a sota de la pantalla han instal·lat una vitrina on es poden contemplar exactament els mateixos elements que, els dies de Nadal, acompanyaven el pessebre de l'Ajuntament. És a dir, en el lloc més visible, una fotografia de l'alcalde rebent el premi a la transparència i la mateixa placa al costat. Quin serà el proper escenari on me la trobaré. Potser d'aquí poc en Bustos començarà a fer duplicats per instal·lar-los com una mena de monòlit a la Rambla i a la mateixa porta del Corte Inglés.

P.S. Per cert, algú troba normal que en la cavalcada de Sant Antoni d'aquest any, en sóc testimoni directe, es llancessin als nens caramels amb les sigles del PSC?

Comentaris

  1. Això de Sabadell i el seu alcalde ja comença a esdevenir una mena de Corea del Nord, teniu en Kim Jong Bustos. D'aquí poc temps, a les escoles sabadellenques explicaran l'auca de l'alcalde i les seves gestes d'infantesa, sempre pensant en els seus veïns... El tema dels caramels era d'esperar, un regal del partit del Gran Líder pels nens del poble.

    ResponElimina
  2. Igual us monta la República Independent Sabadellenca, amb en Bustos de President perpetu, com diu en Ricard!
    LLavores què? Sereu independents o no voldreu indepedència?? Si és que ho voleu tot....

    Aquest home bat tots els rècords de problemes de personalitat, no?

    ResponElimina
  3. Grenollacs, no se perquè els meus comentaris no surten publicats, potser soc jo que no els puc llegir?

    ResponElimina
  4. Apa! aquest sí! Us parlava del cas de l'alcaldesa de Cunit, del PSC, es clar. Una Sra que "convida" a tothom a fer-se afiliat del partit com a condició per accedir als llocs de treball de l'ajuntament. Places convocades però que no s'acaven de proveïr mai...Primàries a on ningú ha tingut collons de presentar-se i elecció "per unanimitat" a mà alçada. Per no parlar dels "cursets d'inducció socialista" que fan als funcionaris.
    Recorda Benvingut Mister Marshal, al mes pur estil cacic-franquista. Per cert, la gran festa anual de Cunit: la feria de abril. sic.

    ResponElimina
  5. http://www.vilaweb.cat/editorial/3842826/internacional.html
    L'he trobat escaient. D'altra banda sempre encertat aquest Vicens Partal.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…