Ves al contingut principal

Algú hauria de defensar l'equip








Segons l'establishment català, no només hem de batre rècords mundials de solidaritat (fins al 10% del nostre PIB regalat pel morro indefenidament a aquells que pretenen fer-nos desaparèixer de la història), sinó que, esportivament, en l'expressió pública del nostre club de referència, també hem de ser els més guais dels més guais. Fair play total. No hem de parlar mai dels àrbitres. No tornaré sobre l'eliminació a la Copa l'any passat pel Sevilla (gol propi anul·lat per raons desconegudes i penalty xiulat en contra comès fora de l'àrea) o de la Lliga de Campions per l'Inter (gol decisiu en fora de joc). Repassem només l'eliminatòria de Champions d'aquesta temporada contra l'Arsenal. Primer, Londres. Per començar, el mig centre Song fa sis faltes en els primers vint minuts, tres de les quals mereixedores de targeta. I res. A continuació, gol legal anul·lat a Messi. Després, penalty escamotejat a Pedro amb el darrer defensa (Koscielny) estalviant-se, a més, l'expulsió.

Ara, continuem per Barcelona. Primera part, penalty a Messi claríssim no xiulat per l'àrbitre. Segona part, l'àrbitre s'estalvia la segona groga novament a Koscielny que comet novament penalty sobre Pedro (aquest sí xiulat). De moment, sis de sis jugades decisives decantades a favor de l'Arsenal. L'única (i discutible) que perjudica l'equip anglès és l'expulsió rigorosa i innecessària de Van Persie. Què quedarà de l'eliminatòria en els mitjans internacionals? Què s'allotjarà en el subconscient del proper àrbitre que ens toqui a Europa? Que el Barça ha estat beneficiat en aquesta eliminatòria. De qui és la culpa (en la part que podem evitar): que ni un sol responsable del club hagi sortit a defensar la dignitat de l'equip i a clamar contra el robatori del qual varem ser víctimes a Londres i dels errors arbitrals a Barcelona. Segur, no ho ha de fer en Guardiola, però busquem algú urgentment, si us plau. Necessitem un dolent quan abans. Algú que faci el mateix que els altres. Que aquest no és un joc de happy flowers.

Comentaris

  1. Estic totalment d'acord. I ara em direu psicòpata però estic convençut que en els partits que varem jugar contra el Milan i amb la perspectiva que el Barça jugues una final al Bernabeu amb els antecedents de la final de la copa del Borbó a València on es va boicotejar l'himne de la gran tifa còsmica, estic convençut, deia, que va haver una conxorxa contra el Barça al mes alt nivell.

    ResponElimina
  2. Dies de grans sotregades emocionals, almenys per a mi.
    Guanyem l'eliminatòria heroicament; En Iniesta anuncia que a partir d'ara parlarà en català i anglès, el que causa un terratrèmol espanyolero; A les sis d'aquest matí, m'he despertat amb una molt forta angoixa veient un fotimer de gent desorientada en mig d'un camp enorme ple de brutícia; A les vuit m'assabento de l'enorme terratrèmol al Japó; Poso TV3 per veure "la magnitut de la tragèdia" i em trobo una entrevista amb en Salvador Giner, amb tot el seu gran nivell de sabiduria, bonhomia i senzillesa. (No fa gaire, vaig tenir l'honor de poder tenir-hi una petita conversa amb ell. És un prodigi de saber adaptar-se al nivell de l'interlocutor!)
    Ahir mateix, em vaig assabentar que m'havien ficat dins d'una mesa electoral, així, per decret... Ahir, el Parlament es va involucrar al dret a decidir... Mentrestant, tota la revolució del món àrab...

    Què més, senyors i senyores...?

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…