Ves al contingut principal

Barcelona: fem-nos-ho mirar

Tenir la millor mercaderia no et converteix en el venedor més exitós. Gaudir de l'única fruita fresca del mercat, la que conté els nutrients que necessiten els compradors, no et posa els clients immediatament a la cua. Encara, fins i tot, com és el cas, que allò que ofereixen els altres estigui tan passat que put. La força del costum fa molt. Costa abandonar els hàbits. La confiança en el venedor és fonamental. I aquest és el nostre problema. Durant mesos no he aconseguit superar el meu sentiment de perplexitat davant dels destins de l'independentisme que considera que no és temps d'anar esperant (l'altre ja l'havia donat per perdut uns mesos abans). La seva desunió endèmica constitueix un llast que dificulta considerablement guanyar una imatge de solidesa i seriositat davant l'opinió pública. Impedeix que sigui observat com a un venedor fiable. Allò, en definitiva, que ha fet que la seva presència institucional sigui molt menor del que li pertocaria si ens atenem a les quotes de mercat.

Tot i que a molts llocs de Catalunya les coses s'estan fent bé, després del calvari del procés de configuració de candidatures per a les darreres eleccions nacionals de novembre, ara hem d'entomar el serial Barcelona. No hi ha dret. Monzó, en el seu genial article de fa uns dies, apel·lava al lideratge de Mohammed Jordi com a única solució per portar la revolta contra la misèria autonomista al nostre país. Acabarà tenint raó. Només des del seny es pot articular un nou independentisme fort. Seny dels qui han de renovar-se completament després del desastre (ERC i Reagrupament); seny dels qui haurien de valorar la conveniència o no de presentar-se a unes eleccions municipals que es troben massa allunyades de l'objectiu al qual cal dedicar-hi totes les energies com a marca (Solidaritat Catalana), tapant la tasca excel·lent que duen a terme al Parlament.

Seny, seny, seny. Si us plau. Cal un 5% dels vots per entrar a l'Ajuntament de Barcelona. A les darreres eleccions nacionals, a la capital catalana, ERC va obtenir un 6,53% dels vots (i a les municipals sempre baixa), Solidaritat Catalana un 2,89% i Reagrupament un 1,06%. Les CUP no s'hi van presentar. Si ens ho proposem com fins ara, podem "aconseguir" que aquest total de 10,48% obtingui un total de zero regidors. Que l'independentisme no estigui representat al consistori de la capital del país. Que tots siguem purs dins l'extraparlamentarisme. Pensem-hi una mica abans de prendre mal tots plegats. Almenys, sempre ens quedarà l'esperança en gent com l'Oriol Junqueras d'ahir a Vilaweb.

Comentaris

  1. Els partits independentistes són com iogurts, tots acaben caducant ben aviat. Per cert,ha dit quelcom la tieta Cuní arran del resultat de l'enquesta?

    ResponElimina
  2. Estem ben perduts. On serà el messies que ens portarà a la llibertat? Ha nascut?, ha de néixer?. La cosa es que ara per ara som un exercit que no te un comandament capacitat i els espies enemics s'infiltren en les nostres files i ens divideixen. Quan s'acabarà això?.

    ResponElimina
  3. Em sento molt dona com a independentista! perquè als independentistes ens passa com a les dones, hem d'anar demostrant! no sen's dóna la valua per suposada, patim de la negació prèvia de presumpció d'innocencia...
    Si al Parlament estem fent una gran tasca, perquè no als ajuntaments? Hem perdut la cirereta, el temps dirà si mes aviat era, o no una perla, ara no fòra bo de dir-ho, però queda el més bo. Els millors van marxar d'ERC i de Rcat per fer SI. El treball ens ha donat la raó fins ara, i continuarem treballant... una mica de respir, si us plau!

    ResponElimina
  4. O som decididament rucs o els serveis secrets espanyols estan maniobrant-hi, sinó no ho entenc.

    ResponElimina
  5. Molt ben treballat el teu article, Granollacs!

    Efectivament, el problema del nostre indep. català és el de que el desitgem tant que ens fa torontollar el nostre magí. Des d'abans de la creació d'ERC, sempre hem anat així.
    No ens hem d'enfonsar, com diu la Núria, no. Ànim i serenitat. De moment, els únics que fan feina indep. és SI, amb Laporta o sense. La resta de parlamentaris és pur conformisme carcerari. Doncs, a seguir! Que tenim enlluernaments que ens volen distreure de la feina? Doncs, sí (+SI!)
    Cal serenitat i tenir bon pas per arribar a la meta, per més esbarzers que ens punxin la cara i les mans.
    Per cert, bravo per en Uriel Bertran a les 9h. d'avui a la RAC1!! Ha madurat molt. És allò de la bona fruita d'en Granollacs. Ara, ja la sap vendre, amb molt bona dosi de prudència.


    Discupeu-me la meva excitació d'ahir. Gràcies.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…