Ves al contingut principal

Cas Ortega: entre el calamar i la banana

Montserrat des de Collbató









Perdoneu-me la insistència (ja van tres dies de serial), però és que detecto entre opinadors formals i informals a la xarxa un missatge de fons que no m'agrada. Un servidor no vol només un país lliure, és a dir independent, sinó també seriós. De primera divisió. No una república bananera. Algú que ha enganyat deliberadament i reiteradament l'opinió pública per afavorir la seva progressió política no mereix compassió. Diuen: que si la Chacón, que si la Carme Figueras, que si en Saura (també aquí?), que si no sé qui més també va falsificar o edulcorar no sé quina part del seu currículum. Això en tot els casos és lamentable. I tant, però no es pot fer servir la tàctica del calamar per a esquivar per la via de la generalització la responsabilitat d'allò que és impresentable. No sembla adequat tractar l'afer amb la condescendència pròpia d'un pecat venial. Amb l'ajuda de Déu a mi em sembla que és mortal. Mortal de dimissió. Ho seria a qualsevol país europeu de llarga tradició democràtica.

Perquè en el cas que ens ocupa parlem de la número dos del govern suposadament seriós de la Gestoria. Ja no és una candidata: és la vicepresidenta, la presidenta en funcions en absència del Gran Timoner. I s'ha demostrat que ha construït deliberadament, si més no des del 2008 ençà, un relat fals sobre la seva formació universitària. Amb malícia acreditada. Ha aprofitat per difondre'l tots els mitjans al seu abast: el seu bloc personal, entrevistes en premsa, webs del seu partit i de les institucions. No és la primera vegada que les baixeses de la colla d'en Duran obliguen el portantveu del govern a fer el ridícul. Es penós que Francesc Homs defineixi com a error allò que ell sap que ha estat un hàbit d'engany sistemàtic. Això és molt més que un falla puntual. És una conducta moralment reprobable indigna d'un alt dirigent d'allò que volem construir, un dels països millors del nostre entorn. I, de moment, el nivell assolit és el de l'exdirector general de la Benemérita fugit a Tailàndia.

Comentaris

  1. Ai déu meu senyor, i això només és el principi...
    a aquest pas aquest bipartit dels millors acabarà pactant amb el diable per a tapar-se les vergonyes

    Ja cal que es vagin guarnint les hosts de l'alternativa per tal de presentar batalla el 2014!

    ResponElimina
  2. Dimitirà la senyora Ortega? no, de cap manera. On coi trobaria feina fora de la política? enlloc. El govern es traurà una notícia de la màniga per a substituir l'escàndol i qui dia passa any empeny. Ni cent dies i ja tenim el primer escàndol.

    ResponElimina
  3. La llei diu:

    http://noticias.juridicas.com/base_datos/Penal/lo10-1995.l2t18.html#a403

    Artículo 403.

    El que ejerciere actos propios de una profesión sin poseer el correspondiente título académico expedido o reconocido en España de acuerdo con la legislación vigente, incurrirá en la pena de multa de seis a doce meses. Si la actividad profesional desarrollada exigiere un título oficial que acredite la capacitación necesaria y habilite legalmente para su ejercicio, y no se estuviere en posesión de dicho título, se impondrá la pena de multa de tres a cinco meses.

    Si el culpable, además, se atribuyese públicamente la cualidad de profesional amparada por el título referido, se le impondrá la pena de prisión de seis meses a dos años.

    ResponElimina
  4. Tal i com està el pati, perdre el temps amb collonades així, es una mica friki.
    Al govern, com als directius de les empreses privades, s'els ha de demanar RESULTATS, i no diplomes penjats a les parets.
    PERDONEU, pero algú ho havia de dir.

    ResponElimina
  5. És el que dic i sempre insisteixo sobre l'ètica. Amb el tot s'hi val, el llistó de l'exigència de l'honetedat ha baixat als inferns.
    Actualment, en Francesc Homs està insistint en que no tot s'hi val. Llavores, aquesta Sra. Ortega suposo i desitjo que ja deu estar a la llista negra per substituïr-la. Per donar exemple del greuje que ha provocat, cal que sigui denunciada des del Parlament -em sembla que SI ja ho ha fet-, sinó es fa des del mateix President.

    És el que dius! No és un petit Cap de Servei que s'hagi carregat dos xiprés, per exemple, és que és la Vicepresidenta de la Generalitat!!

    ResponElimina
  6. Jo pregunto: Si aquest és el govern dels millors, en què ha estat treballant aquesta senyora fins ara si no era ni llicenciada? En quin camp ha destacat?
    Tan li costava treure's les poques assignatures que li faltaven, si és veritat que només n'hi falten dues o tres?

    Jordi, tens raó, però se'ls ha de demanar també que no enganyin d'entrada.

    ResponElimina
  7. Per matricular-me d'un post-grau a la UB vaig haver d'anar dues vegades amb el títol original + una compulsa, perquè hi havia dubtes...encara no havia pagat (per cert 2200€ poca conya), treballo en un hospital; tota la documentació presentada acreditant el meu currículum va ser revisada pel dret i pel revés...No passa un fals currículum per a la gent normal, no hi ha errors, hi ha voluntat d'enganyar.
    No m'importa si aquesta Sra. té títol o no, si obté bons resultats, però aquesta és una qüestió de confiança. Jo també crec que ha de dimitir, per la pèrdua de credibilitat.

    ResponElimina
  8. El relativisme està instal·lat en molts caps polítics. Segurament en tenia consciència de la contradicció que suposava tenir una carrera gairebé acabada i no tenir un títol (titulitis) que li donés prestigi acadèmic i va deixar que continués la mentideta. Ara veu com un tsunami amenaçador els comentaris i opinions. La Ortega entra en un estat de consciència fluixa que no li permetrà la validesa de tot el que sap.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…