Ves al contingut principal

Cas Ortega: fútils investigacions patrícies (I)

Convent de Sant Salvador d'Horta









Hi ha blocs personals amb patrocini institucional. Si més no, això sembla. Amb barreja d'elements privats i públics difícils de comprendre. Aquests dies ha estat notícia la vicepresidenta Ortega. Un dels punts d'interès ha estat el seu bloc particular, des d'on es va apressar a demanar disculpes pel seu comportament fraudulent que ella va anomenar (en una nova presa de pèl) "error involuntari". Com sóc molt purità a mi m'ha escandalitzat també un altre detall. Digue-li insubstancial, però per a mi significatiu de la manera de fer unionista. Resulta que en el seu bloc personal, hostatjat a un dels dos grans servidors blocaires, wordpress, apareix en la capçalera la seva fotografia oficial com a vicepresidenta (propietat de la Generalitat de Catalunya) així com el segell corresponent al Departament de Governació i Relacions Institucionals. És a dir, fa ús de senyals públics en el seu bloc privat.

Com que el tema m'intriga, mentre preparo el mig matí de demà del nens i bullo unes mongetes, sense dedicar-hi gaire temps, busco d'altres exemples, tot fent una repassada a l'agregador de blocs polítics catalans Poliblocs. Resultat: no he estat capaç d'aconseguir topar ben bé amb un cas tan descarat com el del bloc de la vicepresidenta Ortega (ep, ni tan sols Manuel Bustos). Veig que l'Antonio Balmón, alcalde de Cornellà, reprodueix, en petit, l'escut de la vila o que Paco Boya, síndic d'Aran, sembla fer servir la seva foto oficial. Potser n'hi ha més, d'exemples? Hi ha qui s'expressa des de blogger i wordpress, qui ho fa des de pàgines pròpies i qui s'hostatja a llocs il·lustres com ara Vilaweb. Però gairebé ningú utilitza els retrats ni els símbols de la institució on ocupa càrrec. Direu que és tonteria, però a mi em sembla que fer-ho representa una manifestació perillosa d'una barreja malsana entre interessos privats i públics. I crec que no és ètica. Es comença per apropiar-se de la imatge d'una institució i es pot acabar agafant-ne d'altres coses. Demà nous resultats d'aquesta insubstancial investigació.

Comentaris

  1. Lo millor d'aquesta dona és que és d'Unió...

    Sr. Granollachs per si us interesa us informo sobre estol.cat xarxa de blogs temàtics en català on crec que perabonspatricis hi tindria cabuda clarament.

    No hi tinc res a veure, ni se quin peu s'hi calça, però en saber la noticia que enllaço deseguida he pensat en el meu blog de lectura diaria obligada.

    http://blogs.ccrtvi.com/espaiinternet.php?itemid=38964

    Salutacions d'un compatriota que us segueix des de la Terraferma,des de l'inici i per molt anys (amb l'ajuda de Déu).

    Salut.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…