Ves al contingut principal

Cas Ortega: fútils investigacions patrícies (II)

Sant Salvador d'Horta
A mi no em sembla normal. Però com sóc tirant a raret, decideixo acudir a les fonts. La Gestoria disposa del denominat Programa d'identificació visual (PIV). Es tracta d'un intent de donar un format estandaritzat a la imatge de la Generalitat, sota el principi (copio) que "la comunicació externa d'una institució es concreta, entre d'altres, en elements com la imatge corporativa amb què s'identifica i la imatge amb què la reconeixen els ciutadans". El web permet descarregar-se de manera oberta qualsevol dels símbols que identifiquen els diferents Departaments, Direcció generals i altres ens de la Gestoria. Perfecte. Això promet. M'adreço per correu electrònic als responsables del PIV per a demanar-los quina és la normativa que permet incloure o no en un bloc personal d'un càrrec públic la imatge corporativa de la Gestoria. En altres paraules, quina disposició empara el comportament de la vicepresidenta Joana Ortega.

Ràpid, en només dos dies, em respon la senyora Mercè Batlle i Casas, Responsable del Programa d'identificació visual de la Direcció General d’Atenció Ciutadana i Difusió del Departament de la Presidència. Lacònic correu: "No hi ha cap normativa establerta per als blocs personals de càrrecs públics, només hi ha una normativa per als blocs corporatius." Això vol dir, he d'interpretar, que a ningú l'importa l'ús públic de la imatge de la Gestoria? Ningú ha pensat quins són els límits en l'ús privat, fins i tot amb finalitats de lucre econòmic, dels símbols que identifiquen les institucions públiques del país? Com a funcionari que sóc, puc continuar en aquest bloc amb les meves dèries patrícies afegint el símbol del Departament per al qual treballo? En definitiva, una prova més d'allò que ja sabíem: vivim en un país molt poc seriós. Potser sí que la vicepresidenta del nas allargassat hi encaixa millor del que em pensava.

Comentaris

  1. Pregunta indiscreta, aquesta!
    Els usos que se'n deuen fer indeguts per tot el voltant!
    Sembla que el President vol donar senyals d'autoritat, seriositat i, en canvi, el terreny que trepitja -com a tot arreu!- és fangós, pantanagós...

    Una llàstima...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…