Ves al contingut principal

Cas Ortega: mentida sobre mentida

Tal i com alguns demanàvem ahir a la xarxa, en les darreres hores, després del mullader mediàtic organitzat, la vicepresidenta de la Gestoria Joana Ortega s'ha vist obligada encarregar finalment la correcció de la seva biografia a la Viquipèdia (on ja no apareix com a psicològa) i a l'Enciclopèdia Catalana (GEC) en línia. Ha oblidat fer-ho, però, també en l'entrada curta de la mateixa enciclopèdia (us ho il·lustro amb una captura de pantalla d'ahir a la nit). Per a memòria de la seva descomunal mentida, convé que quedi registre visual en aquest bloc dels canvis efectuats. Per a qui estigui interssat no serà difícil aplegar una llarga llista d'exemples, atès que Joana Ortega, la de "CiU no és independentista, en absolut" (agost de 2011) havia difòs fins ara arreu de la xarxa, sense rubor, la seva mentida amb total impunitat en tota mena de documents i formats.

Enciclopèdia Catalana (13 de març de 2011)
 




Viquipèdia (10 de març de 2011)
 


Web d'UDC (8 de març de 2010)

























En això, cal dir-ho, ha estat bastant més hàbil que en la barroera justíficació de la seva trola. De fet, ha aconseguit caure encara una mica més baix. La política d'Unió ha rectificat publicament al seu bloc amb un simple "al meu currículum vitae s’hi va transcriure, erròniament, que jo era llicenciada en Psicologia". Però el fet que constés fins ara com a tal des del seu propi bloc fins a la GEC, l'obra biogràfica de referència del país, és la prova més clara que ha mentit també en la rectificació: és el seu un engany que ha mantingut i difós intencionadament prou temps, anys, com per a que el suposat "error involuntari" fos assumit per tot arreu. I ara, només perque l'han pescat el rectifica. En fi, que sabent d'on ve i a qui ret fidelitat ja tenia tendència a no creure-me-la, però, és que, a partir d'ara em resultarà absolutament impossible. Crec, francament, que hauria de plegar. Ironies del destí, no duraria gaire més que el primer Conseller en cap del Tripartit. L'un va viatjar a Perpinyà, l'altra, al món de la mentida.

Comentaris

  1. El que no entenc, és com són tan "pardillos". Com pot ser que diguin aquesta mentida i pensin que no correrà la veu??

    No pots posar-te cara al públic amb aquest drap brut amagat.

    ResponElimina
  2. Que provi de fer-ho a l'empresa privada, això de falsificar un CV.....

    ResponElimina
  3. Doncs, és molt fàcil, Aència EME.
    L'honestedat es perd gradualment i, si no se li posa fre, passa com amb les obsessions. Això és el que ha passat amb la bombolla immobiliària-bancs. Fa poc, vaig conèixer un mentider compulsiu. Aquest hàbit se li va enganxar a partir del seu complex d'inferioritat d'haver de fer de cambrer, d'ambicions incomplertes.Va anar fent una muntanya de les seves mentides fins que es va anar delatant constantment. La Joana Ortega deu patir alguna insatisfacció emocional que la obliga a fer un paper de ficció. Com que és difícil detectar-ho, la pilota va creixent fins que no es descubreix. A partir d'aquest moment, la caiguda és fa vertiginosa.

    Com que molts polítics s'hi dediquen per la satisfacció de poder que els dóna, doncs, suposo que en deuen ser uns quants els qui deuen anar falsejant dades per aparentar el què no son. Com ho detectes? A partir d'aquí, entreriem en una espiral fastigosa...

    ResponElimina
  4. Com EME tampoc entenc com pot ser que aquesta dona pensés que ningú ho sabria.

    ResponElimina
  5. Dons a mi el que m'estranya mes es que amb totes les influencies que tenen no l'hi hagin donat un doctorat i un "honoris causa" per la de Madriz i tot.

    ResponElimina
  6. Felicitats per l'entrada.

    L'Ortega hauria de prendre exemple del ministre alemany que va plagiar la tesi doctoral.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…