Ves al contingut principal

Cas Ortega: teories sobre el currículum ocult

Catedral de Ciutat de Mallorca









La vicepresidenta és una experta en el tema currículums. Que sí. Casualitats de la vida. Us estranyarà potser, perquè al poc de sentir-la ja t'adones que no és que sigui una autoritat massa reconeguda en res. De fet, si hom consulta els catàlegs bibliogràfics la seva presència és gairebé tan minsa i insubstancial com la de la seva col·lega i amiga la superdotada en la intimitat Pilar Fernández Bozal. Però en aquest tema, el dels currículums, s'hi ha esmerçat una mica (almenys una pàgina i mitja). Hom pot trobar un article seu o potser de la seva negra d'aleshores (el nivell lingüístic el trobo massa correcte), quan era presidenta de l'Institut Català de la Dona, titulat "Educació de les dones aquí i ara" i publicat al número 401 (juny de 2003) de la revista Escola Catalana, editada per la Delegació d'Ensenyament Català de l'Òmnium Cultural. Diu l'actual vicepresidenta, escrivint com a persona autoritzada en matèria pedagògica:

"Cal repassar a fons la vida escolar perquè siguem conscients de la importància que té com a transmissora de models i del pes d'allò que hem anomenat currículum ocult. No cal deixar de banda el currículum explícit, però precisament perquè és explícit, és més fàcil de detectar-hi els errors, fer-los evidents i corregir-los. L'administració ho fa d'ofici i la societat li ho exigeix. El currículum ocult, en canvi, sovint s'expressa a través de les actituds i conductes personals del professorat. Per tant, cal una anàlisi, sovint autoanàlisi, de la situació, una presa de consciència i un aprenentatge sobre la forma de comportar-se i de manifestar-se." Si no fos perquè parlava de l'educació de la dona, hauríem de concloure que les seves actituds premonitòries, dit amb carinyo, com de bruixa, semblen del tot paranormals.

Comentaris

  1. Al final tot sura i surt a la llum, aquí n'has posat un exemple. Per cert, la foto de la catedral molt adequada, potser en un dels confessionaris hi trobarem algun polític d'aquells que ho purguen tot amb el capellà de torn i al dia següent apareixen als mitjans com si res no hagués passat.

    ResponElimina
  2. Tal com diu en Ricard, tot acaba surtin a la llum, i afageixo el que sempre repetia un bon amic meu:
    Tothom vol pujar de nivell fins arribar al d'ineptitud, on la societat t'enfonsa per sota d'on eres efectiu.
    Serà veritat que a UDC ja no disposen de ningú més capaç de nivell adequat que Núria de Gispert i Pelegrí?

    Sempre he pensat que malament va la gent que necessita confessionari (UDC). Tenen por. De què? Cadascú té el seu Déu particular, és veritat, i si tens la teva consciència tranqui·la, de què t'has d'excusar? D'un CV ocult que vols seguir amagant....? Els planyo.

    ResponElimina
  3. Per cert,
    En algun altre bloc apareix un altre Ramon Llull, fins i tot amb la meva cara. Quedi clar que no tinc res a veure amb aquest altre. Hauria pogut posar Raimon Llull, canviar la seva imatge, etc. Però, no. Calia aixafar la guitarra...

    ResponElimina
  4. Principi de Peter (wikipedia, caldria editar-lo en català)

    El principio de Peter dice que en una empresa, entidad u organización las personas que realizan bien su trabajo son promocionadas a puestos de mayor responsabilidad una y otra vez, hasta que alcanzan su nivel de incompetencia.

    En una jerarquía, todo empleado tiende a ascender hasta su nivel de incompetencia

    ResponElimina
  5. 1. Con el tiempo, todo puesto tiende a ser ocupado por un empleado que es incompetente para desempeñar sus obligaciones.
    2. El trabajo es realizado por aquellos empleados que no han alcanzado todavía su nivel de incompetencia.

    El principio de Peter fue deducido del análisis de cientos de casos de incompetencia en las organizaciones y da explicación a los casos de acumulación de personal, según el cual el incremento de personal se hace para poner remedio a la incompetencia de los superiores jerárquicos y tiene como finalidad última mejorar la eficiencia de la organización, hasta que el proceso de ascenso eleve a los recién llegados a sus niveles de incompetencia.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…