El cap dels vividors

Palau de l'Almudaina (Ciutat de Mallorca)











D'antològica cal qualificar la sentència del Tribunal Europeu dels Drets Humans d'Estrasburg contra el Regne d'Espanya per haver coartat fins a límits impresentables la llibertat d'expressió d'Arnaldo Otegi. En particular, com argumentava ahir Vicent Partal, perque considera explícitament com a "no conforme a l'esperit de la Convenció" europea de salvaguarda dels drets de l'home i de les llibertats fonamentals el gruix de la legislació espanyola que sobreprotegeix la figura del cap de l'Estat espanyol. És a dir, que Europa ens faculta a dir lliurement que és el cap dels torturadors. Fins i tot els tribunals que actuen en nom seu així ho han hagut de reconèixer en diverses oportunitats. I sí, el Borbó que ens regna, l'actual situació de privilegi personal i familiar del qual es fonamenta històricament damunt la sang, el patiment i l'exili de milers i milers de catalans, és el cap dels torturadors. En afirmar-ho no es que vulgui guanyar fàcilment 23.000 euros si em condemna la "justícia" espanyola. Afegiré més, perque no és només el cap dels torturadors.

També és el cap dels vividors. Darrerament ens ha regalat la polèmica relativa a la seva cinta de córrer, dotada de pantalla de televisió amb TDT i connexió a internet, valorada en uns mòdics 14.065,26 €, que el Borbó ha tingut a bé carregar al compte del Patrimoni Nacional, que, com tothom sap, és de tots els ciutadans però només en gaudeix ell i la seva família. L'opinió pública (que no el Congrés, perquè de les coses del rei no se'n pot parlar) ha criticat en especial el fet que semblant despesa resulta poc edificant en temps de crisi. Home, una mica cara sí que és. Potser massa complements. Ara bé, la notícia afirmava que la cinta està dotada d'un dispositiu per evitar accidents. I això sí que em sembla força bé. A veure, si es tracta del Borbó i de la complexa operació de posar rítmicament un peu davant de l'altre, prenent un cert impuls, cal anar molt i molt amb compte. Perquè una cosa és que sigui el cap dels torturadors i una altra que es torturi a sí mateix.

Comentaris

  1. Espanya, un país sense llibertat d'expressió per molt que s'ho creguin. Això sí, insultar polítics catalans i cremar banderes amb quatre barres surt de franc.

    ResponElimina
  2. I altre cop la prems catalana ha passat de puntetes davant una sentència que va frontalment en contra de la doctrina del Tribunal Suprem.
    Per cert, quin tribunal va sentenciar el desembre contra la immersió lingüistica?.
    Premi!.

    ResponElimina
  3. La sentència ha hagut de deixar perplexos a molts de l'Espanya Eterna, inclòs el rei de la bicicleta estàtica.
    Per cert, l'enllaç sobre "la polèmica relativa sobre la cinta de correr" que inclou l'amic Granollacs, val la pena que també us llegiu! És article en or!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas