Ves al contingut principal

El cap dels vividors

Palau de l'Almudaina (Ciutat de Mallorca)











D'antològica cal qualificar la sentència del Tribunal Europeu dels Drets Humans d'Estrasburg contra el Regne d'Espanya per haver coartat fins a límits impresentables la llibertat d'expressió d'Arnaldo Otegi. En particular, com argumentava ahir Vicent Partal, perque considera explícitament com a "no conforme a l'esperit de la Convenció" europea de salvaguarda dels drets de l'home i de les llibertats fonamentals el gruix de la legislació espanyola que sobreprotegeix la figura del cap de l'Estat espanyol. És a dir, que Europa ens faculta a dir lliurement que és el cap dels torturadors. Fins i tot els tribunals que actuen en nom seu així ho han hagut de reconèixer en diverses oportunitats. I sí, el Borbó que ens regna, l'actual situació de privilegi personal i familiar del qual es fonamenta històricament damunt la sang, el patiment i l'exili de milers i milers de catalans, és el cap dels torturadors. En afirmar-ho no es que vulgui guanyar fàcilment 23.000 euros si em condemna la "justícia" espanyola. Afegiré més, perque no és només el cap dels torturadors.

També és el cap dels vividors. Darrerament ens ha regalat la polèmica relativa a la seva cinta de córrer, dotada de pantalla de televisió amb TDT i connexió a internet, valorada en uns mòdics 14.065,26 €, que el Borbó ha tingut a bé carregar al compte del Patrimoni Nacional, que, com tothom sap, és de tots els ciutadans però només en gaudeix ell i la seva família. L'opinió pública (que no el Congrés, perquè de les coses del rei no se'n pot parlar) ha criticat en especial el fet que semblant despesa resulta poc edificant en temps de crisi. Home, una mica cara sí que és. Potser massa complements. Ara bé, la notícia afirmava que la cinta està dotada d'un dispositiu per evitar accidents. I això sí que em sembla força bé. A veure, si es tracta del Borbó i de la complexa operació de posar rítmicament un peu davant de l'altre, prenent un cert impuls, cal anar molt i molt amb compte. Perquè una cosa és que sigui el cap dels torturadors i una altra que es torturi a sí mateix.

Comentaris

  1. Espanya, un país sense llibertat d'expressió per molt que s'ho creguin. Això sí, insultar polítics catalans i cremar banderes amb quatre barres surt de franc.

    ResponElimina
  2. I altre cop la prems catalana ha passat de puntetes davant una sentència que va frontalment en contra de la doctrina del Tribunal Suprem.
    Per cert, quin tribunal va sentenciar el desembre contra la immersió lingüistica?.
    Premi!.

    ResponElimina
  3. La sentència ha hagut de deixar perplexos a molts de l'Espanya Eterna, inclòs el rei de la bicicleta estàtica.
    Per cert, l'enllaç sobre "la polèmica relativa sobre la cinta de correr" que inclou l'amic Granollacs, val la pena que també us llegiu! És article en or!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…