El més estimat pels espanyols

Sepulcre de Ramon Llull al monestir de Sant Francesc de Mallorca













Quan fins i tot s'escolten veus des del diari del comte, articles de hooligans convergents, qüestionant-se la necessitat de la destitució de Joan Ortega, és que el Gran Timoner té un veritable problema damunt la taula. Fins ara, gairebé totes els maldecaps han vingut de la banda unionista del Bipartit, més enllà o incloent una gestió de les retallades de caire masoquista (més, vull més, conselleria per conselleria) i els Dragon Khan (oh, com m'agrada l'expressió) dels 80 km/h i l'Impost de Successions (amb en Pelegrí fent el doble paper de secretari general d'Unió i de conseller). En aquestes condicions, a ningú no pot estranyar que Jordi Barbeta publiqués a doble pàgina el passat diumenge una entrevista massatge al gran líder i estadísta mundial, l'home ocupat en salvar Espanya i el món mentre el seu país cau a troços. L'anàlisi exhaustiva del contingut donaria per molt. A mi, com que em queda poc temps per esbargir-me (fins i tot en diumenge), m'han cridat l'atenció dues coses. I, tot sigui dit, semblen més responsabilitat de l'entrevistador que de l'entrevistat.

La primera, que hagi esdevingut un tòpic, però molt tòpic, repetir fins a la sacietat, a l'hora de presentar el personatge, que és el polític més ben valorat a les enquestes a Catalunya i Espanya. Que ho sigui aquí demostra que encara ens falta una mica de terreny per guanyar la llibertat, mesells com som. Que ho sigui allà, és la prova fefaent, palpable, que els espanyols no perceben que defensi el nostre país en el dia a dia. És un catalanista que no es trenca la cara per Catalunya. I això ja els està bé, naturalment. La segona cosa que em cridava l'atenció és que en Barbeta limités qualsevol qüestió sobre l'afer de la vicepresidenta (la tercera dona més important de la història de Catalunya, just per darrera de la comtessa Ermessenda i la presidenta Núria de Gispert) a la darrera pregunta. Com de passada. "Què li ha dit a Joana Ortega?" Tot per a presentar la psicòloga fraudulenta com a víctima d'un complot del món mundial contra Unió. Però, no quedàvem que tothom estima en Duran? Perquè ataquen, doncs, la seva llarga mà dins el govern de la Gestoria? Pobreta...

Comentaris

  1. genial, Granollacs!
    periodisme de gran nivell literari, fantàstic subgènere de la novel·la negra, un gran article!

    només portem 3 mesos i aquest Dragó podria esdevenir un Tiranosaurus Rex si els carros del bipartit segueixen per aquest pedregal

    ResponElimina
  2. Espanya ens fa tan de mal que cada dia es mes evident per a la gent i aquests politiquets de fireta nostres no son capaços d'amagar-ho. Per això entren en contradiccions i mentides tan flagrants que queden retratats a l'instant. Nomes una actitud, la dignitat, farà d'un polític un lider. Que vinguin els líders ja. Que vinguin els dignes.

    ResponElimina
  3. I això que en Barbeta no m'agrada! Sovint és massa agressiu, però això també el fa incisiu, suposo.
    Ara, estem ocupats amb la Sra. Ortega; abans d'ahir, amb la Sra. Fdez. Bozal. Però, i el caràcter privatitzador d'en Boi Ruiz? La doctrina acadèmica i poc pràctica d'en Mas-Colell? Els Consellables haurien de passar un test de capacitat. Quina olla de cols!!
    Potser que poséssim un japonès a la nostra sopa política. Ara deuen anar a bon preu...

    ResponElimina
  4. Ara mateix tinc la sensació que a Catalunya no hi ha govern. Només hi veig la mà negra d'en Duran que, d'una manera subtil, va dictant els rumbs al Gran Timoner -com tu dius- i aquest, anirà ben dret cap al desastre.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas