Ves al contingut principal

El més estimat pels espanyols

Sepulcre de Ramon Llull al monestir de Sant Francesc de Mallorca













Quan fins i tot s'escolten veus des del diari del comte, articles de hooligans convergents, qüestionant-se la necessitat de la destitució de Joan Ortega, és que el Gran Timoner té un veritable problema damunt la taula. Fins ara, gairebé totes els maldecaps han vingut de la banda unionista del Bipartit, més enllà o incloent una gestió de les retallades de caire masoquista (més, vull més, conselleria per conselleria) i els Dragon Khan (oh, com m'agrada l'expressió) dels 80 km/h i l'Impost de Successions (amb en Pelegrí fent el doble paper de secretari general d'Unió i de conseller). En aquestes condicions, a ningú no pot estranyar que Jordi Barbeta publiqués a doble pàgina el passat diumenge una entrevista massatge al gran líder i estadísta mundial, l'home ocupat en salvar Espanya i el món mentre el seu país cau a troços. L'anàlisi exhaustiva del contingut donaria per molt. A mi, com que em queda poc temps per esbargir-me (fins i tot en diumenge), m'han cridat l'atenció dues coses. I, tot sigui dit, semblen més responsabilitat de l'entrevistador que de l'entrevistat.

La primera, que hagi esdevingut un tòpic, però molt tòpic, repetir fins a la sacietat, a l'hora de presentar el personatge, que és el polític més ben valorat a les enquestes a Catalunya i Espanya. Que ho sigui aquí demostra que encara ens falta una mica de terreny per guanyar la llibertat, mesells com som. Que ho sigui allà, és la prova fefaent, palpable, que els espanyols no perceben que defensi el nostre país en el dia a dia. És un catalanista que no es trenca la cara per Catalunya. I això ja els està bé, naturalment. La segona cosa que em cridava l'atenció és que en Barbeta limités qualsevol qüestió sobre l'afer de la vicepresidenta (la tercera dona més important de la història de Catalunya, just per darrera de la comtessa Ermessenda i la presidenta Núria de Gispert) a la darrera pregunta. Com de passada. "Què li ha dit a Joana Ortega?" Tot per a presentar la psicòloga fraudulenta com a víctima d'un complot del món mundial contra Unió. Però, no quedàvem que tothom estima en Duran? Perquè ataquen, doncs, la seva llarga mà dins el govern de la Gestoria? Pobreta...

Comentaris

  1. genial, Granollacs!
    periodisme de gran nivell literari, fantàstic subgènere de la novel·la negra, un gran article!

    només portem 3 mesos i aquest Dragó podria esdevenir un Tiranosaurus Rex si els carros del bipartit segueixen per aquest pedregal

    ResponElimina
  2. Espanya ens fa tan de mal que cada dia es mes evident per a la gent i aquests politiquets de fireta nostres no son capaços d'amagar-ho. Per això entren en contradiccions i mentides tan flagrants que queden retratats a l'instant. Nomes una actitud, la dignitat, farà d'un polític un lider. Que vinguin els líders ja. Que vinguin els dignes.

    ResponElimina
  3. I això que en Barbeta no m'agrada! Sovint és massa agressiu, però això també el fa incisiu, suposo.
    Ara, estem ocupats amb la Sra. Ortega; abans d'ahir, amb la Sra. Fdez. Bozal. Però, i el caràcter privatitzador d'en Boi Ruiz? La doctrina acadèmica i poc pràctica d'en Mas-Colell? Els Consellables haurien de passar un test de capacitat. Quina olla de cols!!
    Potser que poséssim un japonès a la nostra sopa política. Ara deuen anar a bon preu...

    ResponElimina
  4. Ara mateix tinc la sensació que a Catalunya no hi ha govern. Només hi veig la mà negra d'en Duran que, d'una manera subtil, va dictant els rumbs al Gran Timoner -com tu dius- i aquest, anirà ben dret cap al desastre.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…