Ves al contingut principal

El PP entra fins a la sala de màquines









En poc més de dos mesos el Bipartit (independentistes majoritaris de Convergència, mes dependentistes dominants a Unió) comença a competir en alguns aspectes amb el (justament) vilipendiat govern Tripartit de la Gestoria. Les confortables cadires de cuir dels despatxos es veu que fan veure les mateixes accions d'un color diferent. Les teves lletges; les meves, del tot justificables. Resulta que l'independentisme d'ERC havia estat responsable (certament) de facilitar enormes parcel·les de poder al socialisme depenent. I això era (és veritat) gravíssim. De traïdors a botiflers, tot s'hi va valdre per ensorrar els republicans, amb un èxit notable. Tampoc va faltar, cal dir-ho, la contribució entusiasta dels afectats, absolutament mancats de qualsevol nord estratègic coherent des del moment en que l'Artur Mas i José Luis Rodríguez Zapatero van travessar plegats la porta de la Moncloa pel gener de 2006.

Ara, els independentistes intel·ligents de CiU (que ho són doblement però que no ho demostren perquè ara no toca, que cal esperar majories més confortables) obren la porta del vaixell del Gran Timoner a una corrua de personatges propers a les tesis del Partit Popular i fins ara, en la seva majoria, funcionaris devots al servei de l'enemic, és a dir, del Regne d'Espanya. Ara ja no cal pactar al Parlament amb l'espanyolisme (CiU, 1999-2003; ERC, 2003-2010), ara (gaudint d'una comodissíma majoria aritmètica que ho fa del tot innecessari) se'l deixa entrar fins a la cuina, atorgant als seus acòlits càrrecs de la màxima responsabilitat. El darrer exemple l'hem tingut en les primeres paraules públiques del nou representant del govern de la Gestoria davant la Unió Europea, Juan Prat (també ens dóna permís per anomenar-lo Joan): ell no veu cap incompatibilitat entre ser espanyol i ser català, és a dir, entre dominador i dominat, entre espoliador i espoliat. Aquest és l'individu que, tot seguint les tesis de l'exministre popular Josep Piqué (allò del que és bo per Espanya ho és per Catalunya), ha de representar els nostres interessos a Europa. Gairebé, que ja és dir, prefereixo a Raimon Obiols i Maria Badia (ep, és broma).

Comentaris

  1. La broma m'havia espantat. Al menys el PSOE del Penedès que sembla que té ganes de brega i acabarà escorxat.

    ResponElimina
  2. Ens trauran de polleguera amb les seves ambigüitats, mesurades algunes, desmesurades les altres, aquests convergents de la punyeta i els seus socis unionistes

    Pel que fa al comentari d'en Jordi, i al fil de l'article dahir "Federals que s'apropen al final del túnel" ... escorxats o no, tant si surten de l'armari com si no, els sociates ja fa dies que estan donant pistes sobre l'independentisme captiu que milita a les seves files

    Prenguem-ne nota per a poder anar avaluant les diferents bosses d'independentisme sociològic que podria acabar aflorant quan arribi LA CONSULTA vinculant

    ResponElimina
  3. L'independentisme es un fet cada cop mes important. No dubteu que continuaran utilitzaran-lo per enganyar-nos. Si cal, fins i tot els del P.P. es tornaran independentistes. Convergència a utilitzat l'independentisme. Sa valgut d'aquesta força per aglutinar mes vot al seu voltant. Però Convergència no es independentista. Tinc un cuquet que em comença a xiuxiuejar a cau d'orella que Convergència te un pacte amb el P.P. que recolzaria a Rajoy per la presidència de l'estat a canvi de contrapartides que Convergència confiaria obtenir. (El peix al cove de sempre).

    ResponElimina
  4. El cuquet de l'orella de l'Arnau te un avi a l'orella d'en Mas que en unes declaracions que varen escoltar els cucs de tots ja va dir que esperaria que el Rajony estigues al govern per pactar, des-pactar, potinejar i grapejar tot el que fos necessari, el que no recordo be es amb que es rentarien les mans després.
    Ahir en Vicent Partal ens deia a la Editorial de VilaWeb: "La independència és a tocar i per això és normal, així ho veig, si més no, que les presses per a arribar-hi facen aflorar grans idees i intents revolucionaris per a acurtar el camí."
    Avui ens diu: "En el futur immediat més i més voltes veurem aquests blocs retratats al parlament."
    Els editorials sencers val la pena llegir-los, no se la vostra opinió sobre en Vicent, però sobretot el d'ahir em va alegrar el dia, em va enganyar?... espero i demano que no.

    ResponElimina
  5. Em sembla que hi havia una pel·lícula que es deia "La parella impossible". Això són els de CDC amb UDC. Suposo que entre els dos, tots intenten fer-se de dràcules mutuament. Per altra banda, és un fet inqüestionable l'aparellament sòlid entre UDC i PP. Per tant, segueixo vaticinant que quan CDC hagi d'anar al metge per anèmia, aquest li receptarà una separació conjugal definitiva...

    Per altra banda, he anat reflexionant sobre la maniobra "Laporta", i vull exposar això, a veure si ho veieu igual o no:
    U. Bertran i López Tena són ireconciliables amb ERC per raons de ferides internes; Dem. Cat. ho veu i se n'aparta per poder fer pinya amb ERC. Aquesta formació ultima un altre pacte amb Rcat per anar junts a les municipals. Llavores, em pregunto jo, que si els únics que queden despenjats ara, són els SI, per què no fan un acte de generositat i entonen noblement que per la causa també s'aplegaran amb la resta independentista?: ERC-SI-Rcat-DC (l'ordre d'escriure-ho no fa el cas)
    Pot ser una experiència que pot fer història! No us quedessiu pas despenjats, SI, si us plau!!!

    ResponElimina
  6. S'ha suprimit el Cimera Extraordinària: http://cimeraextra.blogspot.com
    !?!?!?!?!?!?!?

    Doncs sí que és allargada l'ombra d'en Duran sí... ostres tu...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…