Ves al contingut principal

Felicitats, barcelonins! I ara a prendre la Ciutadella

Trenet de Can Rull (Sabadell)










M'estic aficionant a això del twitter. De feia dies tenia pensat, modestament, llançar una etiqueta amb l'esperança de fer una petita contribució a la causa tot i la meva escassa influència en aquesta xarxa social. Es tracta de #prenemlaciutadella, expressió amb ressò històric, com pertoca a aquest bloc. De fet, no és sinó, tal i com diversos seguidors d'aquest Per a bons patricis han anat apuntant reiteradament durant setmanes, potser mesos, una invitació a acomboiar des del carrer el debat i la votació, per primera vegada des de l'ocupació borbònica de fa tres-cents anys, d'una Llei de Declaració d'Independència al Parlament de Catalunya. Sabem que no prosperarà perquè els diputats de CiU encara no volen que ho faci. Encara no s'hi veuen forçats. Tot i la campanya d'apadrinament endegada fa algunes setmanes, sembla que no els hem commogut. Continuarem esperant que tornin del seu viatge actual cap al no res del pacte fiscal.

El d'aquests propers dies tampoc no serà un esforç balder. De la mateixa manera que sabíem que les Consultes no tenen efectes legals i que de tota manera calia fer-les. Perquè el valor pedagògic d'una i altra cosa és absolutament extraordinari. Signifiquen, i és molt, trencar tabús en l'imaginari del país. Una gimnàstica completa. És votar sobre la independència al carrer i al Parlament, tal i com algun dia, no massa llunyà, farem amb totes les de la llei. I és que les accions que va preparant la societat civil catalana més conscienciada del fet que ens trobem en un moment clau de la nostra història se succeeixen vertiginosament. Després de l'espatarrant més d'un quart de milió de votants a la Consulta de Barcelona (aconseguit sense mitjans materials i amb l'establishment i els seus mitjans radicalment a la contra), avui s'inicia la mobilització de diverses entitats i partits polítics en suport als diputats que vulguin exercir la seva condició amb coherència. Per demanar-los que siguin capaços de votar exactament el mateix els diumenges i els dimecres. Ànim, no és gaire difícil, només cal conservar tres dies la mateixa papereta. Que segueixi la festa!

Comentaris

  1. "...ho aconseguiren perquè no sabien que era impossible..."

    ResponElimina
  2. Sabem, Núria, que és possible, almenys ara. És la nova rauxa catalana, feta des d'un nivell cult, intel·ligent. Des d'on ningú no ens pot aturar. La voluntat de cada ciutadà. I, això és el que està provocant al·lèrgia als espanyolistes. No poden aturar-nos. La pitjor figura la va donar l'Hereu, que s'ha quedat sense cap herència. N'estic segur que molts del PSC van votar en secret a favor del SÍ a pesar de la rebel·lia que els suposa. "Arrestado en acto de rebeldia". Això és el que els passarà ara, ja, al PSC. Covards i traïdors a la seva mateixa terra. Dels C's i PPs no cal ni fer-los menció. Són els okupes d'on xuclen del biberó que els donem.

    ResponElimina
  3. Fa bona pinta això. Però encara ens queda que mani el P.P. a Espanya i que tingui majoria absoluta i que segueixin ignorant premeditadament el que està passant a Catalunya com fins ara. No al pacte fiscal de CIU mes les probables retallades centralistes a l'autonomisme empenyeran a la gent contra CIU i CIU haurà de reaccionar. Què farà Convergència? Jo crec que la clau de volta es Convergència. Poc a poc es dibuixa davant d'ells un futur on no els hi quedarà mes remei que definir-se d'una vegada per totes. "To be or not to be, that's the question"

    ResponElimina
  4. Arnau,
    Comparteixo al 100% la teva visió de la jugada. Pressió, pressió i pressió sobre CiU!

    ResponElimina
  5. De moment, en Francesc Homs ha reconegut el desig de Catalunya. Abans, però, deia, cal provar amb el concert.

    (Si proven d'assajar-lo al Palau de la Música, hauria d'anar ben afinat i no m'ho crec...)

    ResponElimina
  6. Coincideixo amb l'Arnau Estanyol. La pinça és cada cop més forta i el PP pot ser el nostre gran aliat...i en Duran, of course.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…