Ves al contingut principal

Fragments escollits (IV). Són catalans tots aquells que els espanyols tenen per catalans










"Entre altres coses, els catalans i els jueus tenim en comú la dificultat de formular el criteri de la nostra identitat. No la identitat, sinó el criteri d’identitat. El català i el jueu són ben definits, però consta de precisar què és allò que essencialment constitueix el judaisme o la catalanitat. Per als jueus no és el territori, perquè durant dos mil anys no n’han tingut i no han pas deixat de ser ells mateixos; no és la raça, perquè entre un jueu centroeuropeu, un de francès, un de iemenita i un sefardita no hi has pas denominador comú ètnic; no és la llengua, perquè abans del modern estat d’Israel la majoria no sabien hebreu; ni la religió, ja que a l’estat d’Israel, que són més jueus que mai, la gran majoria són ateus. Jo trobo genial, i il·lustrativa per al nostre tema, la frase de Sartre: “jueu és un que els altres diuen que és jueu”. No conec el context d’aquesta frase, que he llegit citada; suposo que Sartre la devia dir a propòsit de l’antisemitisme. En tot cas, durant dos mil anys, quan algú ha estat qualificat de jueu, generalment no ha estat amb la intenció d’afavorir-lo; ben al contrari, solia ser el pretext per discriminar-lo, esquilmar-lo, expulsar-lo, torturar-lo o matar-lo. Encara que hagués volgut amb totes les seves forces deixar de ser jueu i fer-se cristià, súbdit fidel de la Majestat Catòlica, seguia essent un “marrano”.
Les persecucions no han desfet el poble jueu, ans l’han acabat de forjar. A cops de mall li han donat el tremp que ara té. Doncs bé: amb els catalans ha passat un cosa una mica (una mica!) per l’estil. La continuïtat de Catalunya s’ha salvat pels nostres herois (Casanova o Companys) i també pels nostres enemics que ens castiguen o ens insulten. Una frase injuriosa contra els catalans del Galinsoga, o unes declaracions inhàbils de Suárez sobre la nostra llengua, ens abranden més que tots els discursos d’en Jordi Pujol. El catalanisme en viu de les galinsogades. Quan fa temps que no n’han feta cap, sembla que es marceixi, i quan ens en fan una de bona és com pluja de primavera que omple d’herba verda i de flors tots els camps.

En la nostra dificultat per definir qui és català i qui no ho és, no oblidem que la discriminació anticatalana és molt ampla. Un cardenal Gomà, malgrat el seu espanyolisme i el seu franquisme, no queia bé a alguns bisbes i canonges de la zona nacional, pel sol fet de ser d’origen català, segons explica Arboleya. Cas invers: el general Mola, a les seves memòries de quan va ser Director General de Seguretat, diu que havia de canviar sovint el Cap Superior de Policia de Barcelona, ja que encara que hi enviés algú de tota la seva confiança, al cap de poc els catalans ja l’havien fet canviar de mentalitat: s’havia tornat mig català. Recordem aquells catalans que durant la nostra guerra civil s’havien passat en cos i ànima a l’Espanya de Franco, i que després de passar amb penes i treballs la frontera de França, en arribar a Irún, en lloc d’agrair-los-ho, en saber que eren catalans esdevenien suspectes, eren interrogats durament i en algun cas bufetejats, ben sovint amenaçats. Josep Maria Fontana, “camisa vieja” i cap de la Falange de Tarragona, ha escrit que en arribar a la frontera, tot i tenir-hi jerarquies de Falange esperant-lo, va ser detingut momentàniament, tan sols per ser català.”

Font: Hilari Raguer, “Set tesis sobre el nacionalisme català” (Jornadas Ibéricas del Movimiento Internacional de Intelectuales Católicos, Madrid, 1979).

Comentaris

  1. Espero no arribar a fer tantes bestieses com els jueus actuals, correctament hebreus, a l'Estat d'Israel. Jo hi he estat en total un mes i mig fent-hi reportatges i Déu n'hi do de com en fujo dels dos. Més dels jueus que dels palestins.
    De tota manera, crec que tothom s'exalta quan li trepitgen l'ull de poll, no? La història d'Espanya amb Catalunya és la de d'un matrimoni casat per força, i amb violació permanent. Sempre anirà malament, amb maltractament masclista inclòs. Amb això dic que Catalunya és femenina? Crec que sí, en el millor de tots els sentits!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…