Fragments escollits (V). Finançament i drets històrics

"No deixa de ser estrany i contradictori des d'aquesta visió retrospectiva de les institucions catalanes, que en les recents discussions sobre els drets històrics incorporats en el vigent article 5 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 no es considerés que s'hi trobaven compreses les institucions relatives al finançament (cosa que fou emprada, sigui dit de passada, com a argument per rebutjar que els drets històrics poguessin recolzar la pretensió de Catalunya de regir-se per un sistema de finançament basat en el concert econòmic). L'argument sobta des de la perspectiva de l'estudi del dret públic català anterior a 1714 si tenim en compte que és precisament en la funció financera i en l'administració del 'donatiu' concedit per les Corts al monarca on troba el seu origen la instauració de la Diputació del General (entesa, insistim, no com a representació del país sinó com a òrgan executiu). Si tenim en compte que les atribucions financeres jugaven un rol central en l'eix de competències de la Diputació del General, és incomprensible que aquestes no fossin incorporades a la condició de drets històrics com a fonament de l'autogovern de la Catalunya contemporània [una estructura perfectament respectuosa amb la Constitució espanyola de 1978 ja que es tracta de drets històrics projectables a l'Estat Constitucional (de fet, veiem que la idea de funció pressupostària associada a la representació a les Corts Generals n'és un antecedent directe) fins i tot en el cas que s'entengués la disposició addional primera de la Constitució en la qual s'esmenten els drets històrics només aplicable al País Basc i Navarra]."

Font: Hèctor López Bofill, Constitucionalisme a Catalunya. Preludi de modernitat (Barcelona: Tria, 2009), p. 50-51.

Comentaris

  1. Entenc que es tracta de dir que els nostres polítics no saben els recursos estatutàris dels que disposem.
    Soc bastant inútil llegint, pero suposo que si hi hagués voluntat politica d'anar per feina, s'hauria pogut fer via molt més rapidament. Potser, per això en López Bofill no cau gaire bé entre molts politics catalans. Ho, potser, els espanta haver trobat la clau que ens permet obrir el finestral de la presó?
    Ho he entès bé?

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas