I va Indiana i dispara



Ben lloable la recent intervenció del Gran Timoner a la cort madrilenya. Bàsicament, per a consum intern dels seus votants. Sobretot, per avisar els sobiranistes d'aquí que el tema continua damunt la taula, tot i que encara no toqui abordar-lo. Excel·lent afirmació fins i tot quan rebla el clau: Espanya ha viscut per sobre de les seves possibilitats reals i Catalunya, ara mateix, amb les retallades descomunals, està vivint per sota. Brillant, fins i tot, diria. La resposta espanyola ha estat l'esperada. Fora de l'article forassenyat i insultant habitual de Santiago y cierra España, l'han ignorat, ignorància i menyspreu total. Ens han escoltat tantes vegades el discurs (fins i tot al darrer Montilla!). La part del Majestic II, del neopeixalcovisme, m'ha semblat molt menys interessant. Sembla extreta del pitjor somni recorrent del Dia de la Marmota.

Però, si parlem de referents cinematogràfics, a mi, particularment, l'escenificació m'ha fet recordar una cèlebre escena d'un dels lliuraments de la sèrie Indiana Jones, crec que a A la recerca de l'arca perduda. Segur que la teniu al pensament. Encapçala aquest apunt. Després que la massa l'obri pas, un temible guerrer àrab hi apareix vestit de negre, amenaçador, enarborant un immens sabre. L'espectador queda corprès per l'alçada de l'amenaça. Glups. Què farem ara? Quan Indiana, en enretirar-se la gent, queda davant per davant, la seva primera reacció és de sorpresa confiada. Només se seca la suor del front mentre pensa: una altra vegada? El sabre descriu en l'aire moviments tallants, ràpids. L'arqueòleg se'n aparta lleugerament, treu la seva pistola i abat l'amenaça sense immutar-se. Tot seguit és gira com dient: i què més? És exactament el que faran Espanya i el PP quan la primavera de l'any vinent els arribi el projecte de pacte fiscal català. L'únic dubte és si finalment reconeixerem que ha estat un homicidi o farem veure que ens va caure malament el sopar.

Comentaris

  1. Hem costa molt imaginar-me en Rajoy fent el paper de bo de la pel·licula. En aquest cas d'Indiana Jones. I tambe em costa molt escriure en aquest bloc. Cada cop mes. Tot va desesperadament lent. Es en l'únic lloc d'Internet que em passa. Lletra a lletra. Uns cinc minuts per escriure això.

    ResponElimina
  2. Ep, gràcies per l'avís. Intentaré arreglar-ho!

    ResponElimina
  3. L'escena és memorable, molt ben trobada! Això si, em fa molta, molta pena estar en el bàndol de l'aborígen idiota.
    Aquests dies ens manté la il·lusió de la concentració de dissabte. Desitjem que sigui un altre pas endavant!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas