Ves al contingut principal

Joana, continua esborrant

Claustre del monestir de Sant Francesc (Ciutat de Mallorca)










Si no vaig errat (segur que en trobareu algun exemple concret per desmentir-ho, com passa sempre), els polítics catalans de més relleu de les primeres dècades del segle XX es van distingir per una tasca professional abans d'assaltar els càrrecs públics, fos en temps dinàstics o republicans. Des del Macià militar al Companys advocat laboralista. Molts d'ells havien sorgit de la mateixa base de la piràmide social i havien treballat i treballat, picant pedra, fins a ocupar llocs rellevants. Aquí i ara, res de res. Predominen autèntics professionals, però del seguidesme del líder, del passadís i del joc de pilota partidari. En liquidar la Mancomunitat de Catalunya el dictador Primo de Rivera, l'expresident Josep Puig i Cadafalch s'exilià i passà la major part del temps fins al seu retorn a Catalunya impartint cursos i conferències a diferents universitats, principalment, la Sorbona i Harvard. Sí, si, exactament igual que els nostres podrien fer-ho ara. De fet, m'imagino l'anterior president de la Gestoria i el del Parlament dissertant pel món.

Hom podia esperar que el govern dels millors del Gran Timoner al qual tots els independentistes devem una fe cega, ajudaria a superar aquest estadi i reprendre els bons costums. Però Unió forma part del Bipartit. I clar, mai fou més fàcil ocupar majors quotes de poder amb tan poca preparació, amb tan pocs militants i militantes. Fa uns dies el Nació Digital ens explicava la correcció a correcuita efectuada en el web de la Gestoria del currículum de la vicepresidenta Joana Ortega, currículum que, per cert, és un retalla i enganxa del de la pàgina oficial d'UDC. Resulta que, inicialment, la vicepresidenta constava com a llicenciada, però que, en realitat, mai no va obtenir tal títol universitari. Així que ara diu: "formada en psicologia" (com un servidor en modelisme, primers auxilis i prevenció de riscos laborals). Una més de les habituals mentides de l'equip d'en Duran qui, a sobre, es permet sovint anar repartint lliçons de moralitat. I no ha estat l'única inflada curricular: també s'ha presentat, segons ens explicava l'altre dia en Savalls, com a innovadora empresària de jocs de taula, tot i que en el sector ningú té el plaer de conèixer-la. Si no és el govern dels millors portser sí inclou alguns dels personatges dotats de la cara més pètria.

P.S. L'engany deu haver estat sostingut en el temps: convindria que la vicepresidenta Ortega fes corregir la seva biografia a l'Enciclopèdia Catalana en línia i a la Viquipèdia, on continua constant com a llicenciada en psicologia i com a psicòloga, respectivament.

Comentaris

  1. El que és curiós és que ja no m'escandalitzen aquestes coses.

    ResponElimina
  2. Deu ens guard dels llicenciats, hagin acabat o no la carrera i tinguin o no un paperot signat per un borbó de pega.
    Tinc un amic d'aquells que col·lecciona títols, en te una paret del seu despatx plena, ell continua tan burro com quant varem sortir plegats de l'escola.
    En una botiga hi havien pudors i va presentar una denuncia contra la constructora del bloc per una suposada canonada mal construïda, el propietari es familiar meu i vaig comentar-l'hi si havien comprovat la silicona del terra del WC, era això, l'amic gestor em va dir que la seva feina es als Jutjats, no als WC's.
    Amb això no vull disculpar ni a en Duran ni a la Ortega, però prefereixo un entès a un llicenciat, a mes si es polític me'n fio encara menys i com el Ricard tampoc m'escandalitzo, la política es una constant mentida i corrupció.

    ResponElimina
  3. Sí, tenir un títol o mil, no són garantia d'intel·ligència. Almenys, però, són una possible aproximació de cultureta del tema a tocar.
    Alhora, en Roca Junyent alguna vegada ha dit que el perill de la política rau en el professional del ram que mai ha estat autosuficient a l'exterior. Vull dir que no és un Puig i Cadafalch, per exemple. Que no té ofici ni benefici. Que no sap defensar-se al món laboral. Que és un escó-depenent...
    No sé gaire, però penso que aquesta caiguda de la qualitat política -de fa molts anys!- va lligada al consumisme fàcil i sense fre que porta al desvergonyiment. A l'ausència total d'autocrítica. Potser, l'exponent més descarat va ser aquell Roldan, Director General de la Guàrdia Civil, a Espanya... on tot era fals!

    ResponElimina
  4. Nois, la consellera de benestar del PSC, Carme Figueras deia que era diplomada en ciències físiques (no existeix aquest títol, va deixar la llicencatura a segon). La Chacón que era doctora en dret (no ho era) i en Montilla que tenia estudis d'econòmiques i dret només pel fet d'haver-se matriculat. No tenia ni el batxillerat. I l'Iceta donant lliçons... clar que tampoc els d'Unió (ni els d'ERC amb "estudis de filosofia o de CP sense acabar...). EL govern dels millors..

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…