Ves al contingut principal

L'Esteve Crespo representa un país



I qui és aquest senyor?, us haureu preguntat la immensa majoria dels lectors d'aquest bloc en veure el títol de l'apunt d'avui. Esteve Crespo Haro és l'editor del Telediario cap de setmana de Televisió Espanyola i professor de Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona. Un periodista teòricament català, doncs. Fa uns dies, en comentar la prohibició de l'expressió Corona catalanoaragonesa a TVE, vaig enllaçar un vídeo de visió imprescindible. Insisteixo avui (i el poso inscrustat a la capçalera), no tant en el debat de fons, sinó per l'eloqüència en el retrat de les actituds atàviques d'espanyols i catalans que s'hi reflecteix, amb una plàstica difícilment millorarable. Diuen tantes coses aquests quatre minuts i mig! No sé perquè (o sí), en veure'l, m'he imaginat un interrogatori inquisitorial a la Castella del Cinc-cents, no pas contra un reu ateu i descregut, sinó contra un religiós, un dels seus, encara que només una mica donat al pensament autònom.

L'actitud de la inquisidora és freda: dempeus, braços creuats. Vestit vermell, tanca lleugerament les parpelles, mentre demana explicacions. No es tracta d'un conversa amb el malvat periodista, sinó, més aviat, de la compareixença davant d'un tribunal. Cal una retractació completa. Del contrari, el suplici a la terra i el foc etern en el més enllà. I aquell pobre home (català), acollonit, demana perdó a la suprema autoritat del Sant Ofici. Heretgia, heretgia, se sent de música de fons. Abjuració solemne de les proposicions desviades. La cara de l'Esteve Crespo és ben bé la d'algú superat. Comencen les excuses. Ha estat un problema de "dar credibilidad absoluta" a les fonts. No hem reflexionat prou. No hem censurat prou l'opinió de l'expert consultat (que si, no ens agrada el que diu, perquè el consultem?). "Todos sabemos, porque así lo dice la historia" que ha estat "un error" imperdonable. "És la Corona de Aragón y son los reyes de Aragón". "Es lo que todos aceptamos" (?!). Perdó, perdó, perdó. Us prometem que mai més tornarem a pensar lliurement. Arriba España.

Comentaris

  1. Només hi falten els estris de tortura. Així ens va!

    ResponElimina
  2. A mi, personalment, se me'n foten els reis d'Aragó tant si també ho eren de Catalunya com si no.
    Estic fart de reis i nobles, xarrupa-sangs del poble, creguts malaltissos amb la sang blava del odi contra els que els alimenten.
    Ho sento, m'heu provocat.... esborreu el comentari si voleu.

    ResponElimina
  3. M'agradat l'article, i més quan el lligo amb la decisió del Govern de la Generalitat posant en marxa la denúncia de la "Deslleialtat institucional". Trobo que tot lliga. Tot plegat va amb aquesta agresivitat del prepotent maleducat, despòtic, on no li cal miraments pel què fa, ni per donar explicacions de res.
    Encara es pregunten d'on ens vé el nostre distanciament, per què estem enfadats... Pregunta despòtica, cínica, asnariana...

    ResponElimina
  4. Realment feia un pel de llastima el paio.
    Respecte al que diu en Joa'Quim, com diu el bon patrici, no es tracta del debat de fons sino de les maneres i les formes, i de com la inquisidora va a fustigar l'heretge per haver emprat un terme a la llista negre del nacionalisme espanyol.
    De cara a l'exactitud historica tothom coneix la denominacio de la Corona d'Arago, ara, qui vulgui anar mes enlla del nom per examinar la realitat de l'entitat politica pot fer-ho (si el deixen).

    ResponElimina
  5. Segurament la inquisidora parla abans amb l'empleat i li diu que tracti de rectificar la heretgia malgrat que ell, com a bon català coneix la veridicitat de l'etiqueta i la seva justificació històrica. Al final pacten un declaració en què el català cedeix a les exigències inquisitorials sota pena de perdre el càrrec. Així és com funcionen els catalans que depenen de Madrid.

    ResponElimina
  6. Mare de Déu Senyor quina vergonya!

    Savalls

    ResponElimina
  7. És com allò del judici de Salomó, només la mare autèntica defensa la vida del fill i s'estima més perdre'l abans que veure'l partit pel mig

    i avui, quí parla de la Corona d'Aragó, i qui en reivindica els orígens, les tradicions, la cultura, les maneres? tan sols aquella part que se'n sent mare legítima: Catalunya, i tanmateix Castella li segueix negant el dret d'expressar-ho lliurement

    ResponElimina
  8. Quina genuflexió el pobre Esteve...i l'actitud severa de la seva "companya"....terrible.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…