Ves al contingut principal

L'Hereu l'espífia un parell de vegades...

Trenet de Can Rull (Sabadell)










Aquest senyor se suposa que és un demòcrata. Però, en realitat, quan hi grates només suaument, resulta que no. És el que els passa als espanyols. A la immensa majoria. Que abans de demòcrates són espanyols. Per això han construït la història patètica que tenim al darrere. Aquests dies la feblesa democràtica de l'alcalde Jordi Hereu es fa palesa de manera punyent. Només dos exemples. L'home ha llançant la guàrdia urbana a multar meses de votació al carrer de la Consulta sobre la Independència del 10-A i ha impedit que es pengin bandoleres cridant al vot. Té els sants pebrots d'al·legar que no es pot fet propaganda electoral fora dels comicis oficials. Però no quedàvem (versió oficial PSC) que aquestes consultes són una farsa? És el mateix individu que va reconèixer (imagineu-vos la realitat) que es va gastar més de tres milions d'euros en organitzar i fer publicitat institucional del seu immens referèndum-fiasco sobre la reforma de la Diagonal.

Ara es nega no a col·laborar, sinó simplement a permetre que la societat civil barcelonina faci realitat una Consulta ciutadana a la capital del país. Barcelona sóc jo, deu pensar. Com Lluís XIV de França, el Rei Sol. La veritat és que ell no és rei però si que està sol. No sol d'astre, sinó sol de solitud. Aquests dies s'ha quedat més sol que la una perseguint un mitjà de comunicació. El millor diari digital d'informació del país. No li ha agradat com va informar sobre el fosc afer Vilaró. Per això, més sol que la una, continua endavant amb l'acusació contra el missatger davant els tribunals. Des d'aquí, tot el suport i tota la força dels bons patricis a Vicent Partal i a tota la gent de Vilaweb. Quan de l'Hereu i la seva candidatura agonitzant no quedin ni les restes de la vergonya en el record (menys encara en l'Espanya del seu cor), vosaltres continuareu fent la vostra magnífica tasca periodística al servei del nostre país. Endavant!

Comentaris

  1. Si vols enfonsar qualsevol cosa de manera elegant, posa un socialista al capdavant (rodolí)

    ResponElimina
  2. Per no parlar de l'autobombo que des de fa messos l'Ajuntament de Barcelona està fent a compte dels pressopostos municipals (autobusos, papers a cada porta, encartes a diaris, etc) per "engrandir l'obra d'aques gran democrata" que es el Sr. Hereu (futur ex-alcalde, espero)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…