Ves al contingut principal

Noves tasses de caldo unionista

Palau dels Reis de Mallorca
(Perpinyà)
L'altre dia, mentre mamà Ortega defensava la consellera Fernández Bozal al Parlament (però no era tan brillant, la noia?) i el seu Cap de Gabinet fugia espaordit, ressonava encara amb força la notícia que el seu cap, "lo pelat", havia aconseguit una segona diana, un autèntic golàs per l'escaire en la porteria pròpia del govern de la Gestoria. Es veu que el Gran Timoner la remena millor en el medi aquàtic que en la gespa del rectangle futbolístic, on Duran és amo i senyor. Es tracta d'una segona tassa de caldo unionista, encara que sembli increïble, encara més difícil d'empassar que l'anterior. A les ordres de la vicepresidenta de la Gestoria treballarà a partir d'ara Susana Bouis Gutiérrez, exdelegada del Govern de la metròpoli a les colònies entre els anys 2003 i 2004, sota l'imperi del gran José María Aznar. Pel que sembla, els millors (com el nou representant de la Generalitat davant la Unió Europea, Juan Prat), una vegada més, són els més espanyolistes del mercat.

Susana Bouis havia passat per la mateixa subdelegació i encapçalat el Gabinet Tècnic de la Delegació. Ara, es fa càrrec de la Direcció General de Funció Pública. És a dir, la durant anys de govern ultranacionalista espanyol responsable dels funcionaris colonials a Catalunya, passa a partir d'ara a dirigir els treballadors públics al servei del nostre país. Bona, molt bona maniobra nocturna, nostre Gran Timoner. La Gestoria de la "transició nacional" utilitzarà uns protagonistes ben curiosos per dur a terme el seu projecte. Alguns especulen amb la possibilitat que es tracti d'una estratègia per tendir ponts amb un properament victoriós Partit Popular. Si és així, vol dir que la màxima aspiració del govern actual de la Gestoria es resumeix en aturar el cop a partir de 2012 i continuar fent durant dos anys. Sort que el nostre Gran Timoner té clar el rumb de la nau. Encara que naveguem contra les onades gegants de la crisi i l'espanyolisme amb magnífiques taules de surf, tot renunciant a l'única embarcació robusta i segura, ben segur, ell, a qui devem una fe cega, ens conduirà a bon port. Cada vegada sembla més clar.

P.S. Ahir es confirmava el nomenament de Senén Florensa com a responsable dels afers exteriors de la Gestoria: un altre fitxatge en reconeixement als seus llargs anys com a funcionari al servei del Regne d'Espanya.

Comentaris

  1. El govern dels millors? Sí, dels millors i més grans botiflers. No crec que hi hagi hagut una conversió en massa a l'independentisme, l'efecte Pujol encarà trigarà i serà més pausat. Aquí, tu ho dius, el calb ha fet de les seves.

    ResponElimina
  2. Justa la fusta!
    Mentre el Gran Timoner ens entreté amb nacionalismes, no independentismes, ens està preparant per veure un Govern totalment sotmès al PP. Per què no fitxa l'Asnarico? Si fitxa com a soci del club sel·lecte de la FAES, potser li quedi tot arreglat. Nets de deutes. El mànager és lo cap pelat, evidentment! No ignoressim pas que el PP va junt amb UDC a UE...
    Ara que encara podem, per què no provoquem en ZP suficientment per a que ens expulsi de classe? Perquè si hem d'esperar a tenir un professor millor, anirem apanyats.

    Per cert, dins de SI-ERC-Reagrupament-etc... farien bé de SOLIDARITZAR-SE de debò per la causa comuna. Algú ho haurà de dir!!! De veritat, el procediment és molt senzill: Us treieu calçotets i calcetes; us ho mireu tot per davant i per darrere; us ho comenteu tot el que heu vist; i en pau per sempre més. Fora personalismes.

    ResponElimina
  3. Molt bé Granollacs, si segueixes fent mèrits et fitxaran com a guionista de Polònia, haha!

    que vagin conreant ventades, després colliran llamps i trons

    ah, per cert, l'enhorabona pels retocs a l'entorn del bloc, ha quedat molt guapo

    seguim!

    ResponElimina
  4. Gràcies Perepau, m'alegra que agradin els canvis: no sempre és fàcil encertar-la...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…