Ves al contingut principal

... Per cada vegada que hi toca

Platja de la Mar Bella (Barcelona)









Fa uns dies, l'actualment eufòric alcalde Hereu (que bonic, morirà congelat al mes de maig amb un somriure als llavis) va tancar la V Convenció Municipal del PSC atacant durament el nou govern de la Gestoria, qualificant els seus membres de simples comptables i anomenant-los "consellerets". En sap greu coincidir-hi, però és que té raó. Deu ser el darrer moment de lucidesa abans de l'ensulsiada definitiva. M'estranya, però, que hagi caigut ara en la necessitat de donar relleu institucional, poder real, als consellers de la Generalitat. Si més no, agenollar-se fins a fer-se sang cada vegada que el PSOE mana no sembla una manera molt eficient d'aplicar aquesta doctrina, sinó més aviat la contrària. Però com l'home sembla transformat, vés a saber, potser acabarà independentista i tot.

A l'altra banda de la plaça, no cal dir-ho, convençuts com estan que governen alguna cosa, s'ho han pres fatal. De fet, han demanat explicacions per carta. Molt ofesos. Fins ara porten gairebé cent dies molt ocupats retallant i privant els ciutadans del seu país d'un ampli ventall d'infraestructures i de serveis públics, actuant de fet com a braç executor de l'espoliador (que, de moment, no hi ha pressa a aturar l'espoli). No cal que s'hi esmercin a Madrid, nosaltres solets ens posem el dogal la mar de tranquils. Voluntariosos fins i tot. Digueu-me irresponsable, però, fins ara, els organismes internacionals i les agències de qualificació no estan baixant els índexs de confiança del Regne d'Espanya per culpa nostra? Doncs, escolta, és exactament això el que cal continuar provocant. Mentre siguem depenents de l'espoliador, continuem ensorrant el seu prestigi.

Comentaris

  1. Ahir vaig escoltar a l'Hereu i al Trias a Rac 1. No se, però la meva impressió va ser la d'estar escoltant a un parell d'idiotes. Un nivell molt mediocre. No tenen remei. Els nostres polítics tenen una percepció de la Generalitat i el Parlament que no te re a veure amb lo que tindrien de ser unes institucions de caire nacional. Embruten les nostres institucions i la nostra bandera.

    ResponElimina
  2. Hola,
    Acabo d'escoltar en Ferran Mascarell i m'ha donat bona impressió. Entre altres coses, n'he tret aquests apunts:

    - La foto catalana seria tema d'atracció internacional si fos a França.
    - Recuperar l'arxiu Centelles. (Pestes del concepte espanyol del respecte)
    - Potenciar la producció cinemat. catalana.
    - Internacionalitzar la nostra cultura per a que ens sigui rendible.

    La meva conclusió, és la de que, si en Tresserras va ser el primer Conseller capacitat del càrrec després d'en Max Canner, ara en Mascarell crec que és un bon continuador d'en Tresserras.

    De collita meva de fa uns dies:
    - Hereu se'n fa carrec d'alguns aspectes de la despesa de Cultura.

    No segueixo, sinó el nan del bolgger no em deixa penjar l'escrit...!!

    ResponElimina
  3. Ramon Llull. No voldria ofendre't. Però vigila amb els qui et venen un cavall vell com si fós nou. No ho dic per racisme, només per "tradició" això de vendre't un cavall vell com si fós un de nou ja ho feien els gitanos el segle passat. Aquest Mascarell torna a dir lo de sempre: si volem recuperar l'arxiu Centelles cal retre vassallatge a Madrid i renunciar a la nostra cultura. Llavors l'arxiu Centelles tornarà a Barcelona, com una ciutat més de la gran nación española. Si vols defensar el Mascarell, fes-ho. Abans mira't l'article "El concert de Raimon" del Savador Sostres (http://www.salvadorsostres.com/)per comprovar, com fins i tot des de l'extrema dreta independentista, se'l considera un "botifler". Tot el contrari que un bon patrici. També em va donar bona impressió aquell discurs del rei en que deia "no ha sido nunca el Castellano (o español, -no ho recordo-) lengua de imposición" collons tu, que bé que sonava, quina bona impressió. Llàstima que era mentida. Igual de bé hauria sonat "Espero que en el futuro no vuelva a ser jamás el castellano, lengua de imposición". Hauria sonat igual de bé. Però també seria mentida, crec que això no ho ha desitjat mai.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…