Ves al contingut principal

Quan l'erudició amaga la veritat

Escut de Ciutat de Mallorca









He de reconèixer que, potser pels meus orígens aragonesos, l'expressió Corona catalanoaragonesa, ben comuna a la nostra historiografia (especialment medieval), en substitució del nom històric oficial de Corona d'Aragó, a mi mai m'ha fet el pes. No podem deixar, però, que l'anècdota ens confongui davant els habituals intents d'intoxicació de la historiografia espanyolista. Fins i tot quan utilitza la manca de tremp propi dels nostres veïns en la defensa de la seva pròpia història, ben aviat ofegada per la bota castellana. Un dels primers apunts d'aquest bloc, fa gairebé un any, ja intentava abordar la qüestió. Ara, però, s'ha posat novament de moda després de la prohibició taxativa i humiliant de la utilització d'aquesta expressió per part de Televisió Espanyolacom si d'un insult gravíssim als espectadors es tractés. Parlo de l'ens públic que també (i molt, massa) paguem els catalans, tot i que, a casa meva, si deixés d'emetre, ens costaria uns quants dies assabentar-nos.

És molt senzill: tampoc no han existit mai, sota aquest nom oficial, ni l'Imperi napoleònic, ni l'Alemanya nazi, ni la Xina comunista. Són etiquetes que emprem per entendre'ns millor: un nom i un adjectiu que el defineix. Si fem una aproximació descriptiva que ens permeti comprendre avui quina era la naturalesa de la confederació de comunitats polítiques constituïdes en el nord de la riba Mediterrània de la Península Ibèrica durant l'edat mitjana, l'expressió Corona catalanoaragonesa és absolutament i radicalment correcta. Designa adequadament quins foren els pares d'un artefacte polític excepcionalment modern. Aquell que aplegava els regnes i territoris del rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i comte de Barcelona, Rosselló i Cerdanya (i altres reialmes escampats pel Mare Nostrum), cadascun dels quals es governava conjuntament amb el monarca comú com a comunitats dotades de plena sobirania.

El terme Corona d'Aragó, històricament més correcte, en canvi, podria fer pensar a algú que existia una dependència dels altres territoris envers el Regne d'Aragó, només una de les parts constitutives fundadores de la Corona, cosa que és literalment falsa. Per això és ben normal que els historiadors catalans, lògicament interessats a explicar de manera el més ajustada possible el passat, per fer entendre la naturalesa exacta de la Corona, li afegeixin l'adjectiu de catalanoaragonesa. Perquè, de vegades, emprar els termes històrics oficials pot induir a confusió, especialment en un present com el nostre mistificat per l'espanyolisme. I, si anem a l'arrel, no hem de deixar que aquesta erudició interessada amagui la realitat: que els territoris de l'antiga Corona d'Aragó foren sobirans fins a l'ocupació borbònica que fundà el Regne d'Espanya que avui encara lluitem per destruir.

Comentaris

  1. Ja li convé a l'Espanya-Unica-i-Indivisible fer caure, a ulls de l'opinió pública, tot el pes històriogràfic sobre una Corona (només) d'Aragó, atenent al risc zero que planteja actualment la Comunitat autònoma del mateix nom, enfront d'una Catalunya que reclama un tracte bilateral, confederal per a ser més exactes, com a sortida de l'actual cul de sac polític

    D'altra banda, queda clar que Catalunya conserva intacta la seva vocació confederal, per una tradició que es remunta a l'edat mitjana, és a dir que hem mamat la cultura de la democràcia parlamentària, del pacte, l'entesa i la descentralització, ja des dels temps d'Alfons I, primer rei de la corona CATALANO-ARAGONESA (per entendre'ns) i el seu nét Jaume I conqueridor de València i Mallorca

    Castella, tanmateix, segueix ancorada en el feudalisme, la inquisició, la xenofòbia, l'imperialisme, el jacobinisme, el totalitarisme i el centralisme, que són les tradicions polítiques i culturals que han mamat els darrers 10 segles i els encara els estigmatitzen

    ResponElimina
  2. Una síntesi excel·lent de les dues tradicions, Perepau. I després diran que la història no serveix per a res: és present i ben present!

    ResponElimina
  3. Sempre he pensat en Aragó i en València com territoris conquerits i un avís per a navegants, sí, navegants o timoners, del que pot passar si un no és prou decidit o valent.

    ResponElimina
  4. Jo crec que es molt correcte dir-li Corona catalana o Imperi català. Aragó de no ser pels catalans haguès acabat sent la regió de Osca de la monarquia navarresa, i res mes.
    De fet si el regne resultant del casament de dos reis ha d'adoptar el nom del mascle, Espanya s'hauria de dir Barcelona.
    Salut
    http://www.xpoferens.cat/15.html

    ResponElimina
  5. M'encanta aquesta lliçó clara i concisa d'en Granollacs! És quan el llegeixo que hi veig clar (versió adulterada d'en Foix). Més, encara, si hi afegim aquests comentaris. D'això en podríem dir "actualització de dades"!

    El SI podria proposar al Parlament una correcció de la realitat històrica, demanant des del Parlament que el reitó d'Espanya assumeixi aquesta realitat?: "El Parlamento de Cataluña pide formalmente al Rey que asuma la realidad histórica". El Sr. Juan Carlos no ho acceptarà, però el fet sortirà als diaris espanyols. M'enteneu, oi?

    ResponElimina
  6. És malaltissa l'obsessió que senten cap a Catalunya. Com expliques molt bé, l'ús d'aquest terme és correcte. A vegades penso que tant d'odi els fa embogir i emmalaltir.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…