Ves al contingut principal

Relats de diumenge (IX): La resistència blocaire a Duranlàndia

Monestir de Santes Creus
Els mitjans portaven tot el dia repetint la notícia. En Joan avançava amb pànic enmig de la gent, mirant enrere compulsivament en creuar cada carrer. La por li omplia tot el cos. De dalt a baix. Fins a l'útim cabell. La policia de Duranlàndia, els guardians de l'ordre, podien aparèixer en qualsevol moment per detenir-lo. S'havia fet notar massa i aquells homes no estaven per orgues. Els seus dos millors col·legues blocaires havien desaparegut en les darreres hores sense deixar rastre. Potser no els tornaria a veure més. El gran líder havia ordenat el tancament incondicional de la xarxa. Només tornaria a ser accessible quan haguessin estat depurats tots els continguts i tots els autors. Un per un. Caldria jurar lleialtat absoluta al cap suprem. Només allò que ell avalés o proposessin els mitjans de veritat, els seriosos, els de tota la vida (sobretot els del comte) seria legal, étic i acceptable. Calia salvar la societat d'un perill imminent. D'ells.

En Joan havia assitit, progressivament atemorit, mentre esmorzava en un bar, a les dures consignes impartides des de la televisió oficial. Feia temps que el gran líder havia criticat obertament certs programes lliures. La sàtira i la immoralitat (dels de baix) no tenien lloc a Duranlàndia. Eren només patrimoni seu. Ara havia decidit centrar els esforços en la xarxa. Les tertúlies dels programes matinals, integrades per homes notables, de bé, repetien la crida santa a cor que vols. Aquesta gent pot "destrossar una societat", afirmava textualment i compulsiva el president de Duranlàndia. Esparverat, en Joan no es va atrevir a utilitzar el mòbil per contactar amb els seus col·legues a la xarxa. Calia amagar-se bé. Com l'esclat d'ira del gran líder es veia a venir de feia temps, els seus amics havien convingut a trobar-se en les golfes d'una vella casa dels afores de la capital. Amb els que aconseguissin sobreviure a la seva fúria, estava convençut, podria contribuir a reorganitzar la resistència blocaire. No seria fàcil: per a gairebé tothom havien esdevingut la veritable l'escòria del país. Elements socialment indesitjables que calia eliminar. S'albiraven temps difícils.

Comentaris

  1. Com t'ho fas per tenir corda cada dia?

    ResponElimina
  2. Se'm han enxerinat els pels de l'esquena, i no n'hi tinc.
    Acabes de descriure una por ancestral que tenim tots els mortals. Ho deien les avies "noi, no et facis veure gaire".
    La Inquisició, els capellans, els reis, els dictadors, en FramKo, Pinochet, Hitler, Fraga, GCivil, ViaLaietana..... i ara en Duran.

    La mica de basarda interna de quant escrius en un fòrum, bloc, xarxa social... no diguis segons que, que tot queda registrat en un o altre lloc, que quant menys t'ho esperis pot sortir a la llum.
    Poden venir els homes amb vestits grisos, amb olleres fosques i caspa greixosa a les espatlles, els lleials vigilants del ordre establert per els dipositaris i guardians dels valors cristians i nacionals.

    Espero que mai mes passi quelcom de semblant, però passarà, no se si ara o aquí, però esta en la natura humana. Dominar els demés amb la santa excusa dels valors mes nobles, però nomes amb la excusa, que al darrere hi ha tota mena de corrupció, vicis, i fàstics tèrbols.

    Avui m'has tocat alguna fibra d'aquelles que fan mal, que em recorden altres temps que potser els mes joves no heu viscut i els mes vells tan sols sota la protecció dels pares.
    D'aquella gent que venien al taller on hi treballaven quinze hores al dia a "contractar" un anunci per la revista de la GCivil, amb la subtilesa d'haver-se presentat com a inspectors i membres de la benemèrita.

    M'estic allargant massa, perdoneu. Avui el dia es gris, plou i amb el teu article m'ha vingut una esgarrifança a l'esquena.

    ResponElimina
  3. Molt bo!! Sort que tenim els boscos de la xarxa per a fer la nostra lluita de maquis particular contra els sinistres personatges de Duranlandia.

    ResponElimina
  4. Felicitats per l'entrada d'avui, Granollacs.

    M'agradaria que la gent nacionalista, liberal i tot el que calgui de CDC permet que un individu opac com en Duran faci i desfaci a Madrid en nom seu.
    Que parli als mitjans "normals i decents que són els pilars de la societat" inclús informant per avançat de quina serà la reacció internacional a la declaració de independència de Catalunya.
    Que faci servir la xarxa per calúmnies indirectes a altres polítics, i que maleeixi aquesta xarxa quan fan difusió de la reacció a una polèmica que ell ha generat.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.