Ves al contingut principal

Residuals o independents? Quan la responsabilitat fabrica irresponsables


Platja de la Barceloneta (Barcelona)








En el curs dels darrers deu dies he vist acomiadar-se a la feina tres companys, amb vinculació temporal. Han acabat els seus contractes i apa, adéu siau. Dos nois i una noia plenament vàlids i formats. Que feien molta i bona feina. Que eren importants per mantenir el nivell de prestacions de l'administració pública on treballo. A diferència d'altres vegades, aquesta, els qui tenim la fortuna de quedar-nos no podíem consolar-los amb l'habitual seguretat d'un ràpid reenganxament. Les perspectives de futur són nul·les. Si més no, fins al setembre, quan els nous pressupostos estiguin en marxa. I encara aleshores vés a saber. El govern actual de la Gestoria, tot i els clams d'en Mas-Collell, està lliurat en cos i ànima a la política de retallades. Es veu que aquests dos propers anys el que és responsable és fer fora aquesta gent i esperar de braços plegats que canviï el govern espanyol (i que canviï com ha de canviar...). Aquest, se suposa, és el dictat de la responsabilitat.

No he pogut deixar de connectar aquesta realitat punyent viscuda aquests dies amb el discurs de dimarts del President Pujol a la Universitat Pompeu Fabra. Intervenció pública que posa punt i final a més de mig segle de confiança en la viabilitat de l'Espanya plural. President, paciència, molta. Visió de llarga vista, diguem-ne, no gaire. Pensar que redreçaríem un rumb de tres-cents anys d'ocupació era potser una mica ingenu. Però, en fi, més val tard que mai. Bona part del text de la conferència serveix de justificació a la seva pròpia trajectòria política personal. Més en concret, a l'actuació de Convergència durant trenta anys en suport de l'estabilitat espanyola. També aquí, la famosa responsabilitat. Però, que voleu que us digui, salvant la UCD, el PSOE o el PP abans, o destruint les perspectives laborals de milers de treballadors públics ara (entre altres moltes coses que afecten el benestar de tothom), a mi em sembla que aquesta exercici  responsable de l'autonomisme ha estat i és una autèntica irreponsabilitat de cara al país i a la seva gent.

Comentaris

  1. Mentrestant, jo estic embolicat a formar part d'una mesa electoral. Fins ara, nomes havia fet d'interventor i prou. No res. Pero, ara, ho veig per dins i es tant penós que hem fet repetir sol·licituds de vot amanerats de mala manera, els sindicaleros escridassant-se de mala manera, i amb una gent de les molt altes esferes que no volen moure's per res... Trist i lamentable. Tan fàcil que seria votar per internet!! Res, ni aixo!

    Efectivament, diversos companyes i companyes han de plegar per falta de pressupost. Madrid no paga ni per res i acusa que no tenim els numeros ben fets.
    Conclusió:
    Independència immediata, que vol dir fugir volant del mal estat espanyol o refugi a Islàndia volant, amb bitllet col·lectiu!!

    ResponElimina
  2. Són tan inútils els que dirigeixen les coses, ja siguin governants o no, que l'únic que saben fer és fer gent fora de la feina.

    Tota una crisi financera i immobiliària que ha fet rics a uns pocs, l'estan pagant els que els seu dia no ven treure profit.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…