Residuals o independents? Quan la responsabilitat fabrica irresponsables


Platja de la Barceloneta (Barcelona)








En el curs dels darrers deu dies he vist acomiadar-se a la feina tres companys, amb vinculació temporal. Han acabat els seus contractes i apa, adéu siau. Dos nois i una noia plenament vàlids i formats. Que feien molta i bona feina. Que eren importants per mantenir el nivell de prestacions de l'administració pública on treballo. A diferència d'altres vegades, aquesta, els qui tenim la fortuna de quedar-nos no podíem consolar-los amb l'habitual seguretat d'un ràpid reenganxament. Les perspectives de futur són nul·les. Si més no, fins al setembre, quan els nous pressupostos estiguin en marxa. I encara aleshores vés a saber. El govern actual de la Gestoria, tot i els clams d'en Mas-Collell, està lliurat en cos i ànima a la política de retallades. Es veu que aquests dos propers anys el que és responsable és fer fora aquesta gent i esperar de braços plegats que canviï el govern espanyol (i que canviï com ha de canviar...). Aquest, se suposa, és el dictat de la responsabilitat.

No he pogut deixar de connectar aquesta realitat punyent viscuda aquests dies amb el discurs de dimarts del President Pujol a la Universitat Pompeu Fabra. Intervenció pública que posa punt i final a més de mig segle de confiança en la viabilitat de l'Espanya plural. President, paciència, molta. Visió de llarga vista, diguem-ne, no gaire. Pensar que redreçaríem un rumb de tres-cents anys d'ocupació era potser una mica ingenu. Però, en fi, més val tard que mai. Bona part del text de la conferència serveix de justificació a la seva pròpia trajectòria política personal. Més en concret, a l'actuació de Convergència durant trenta anys en suport de l'estabilitat espanyola. També aquí, la famosa responsabilitat. Però, que voleu que us digui, salvant la UCD, el PSOE o el PP abans, o destruint les perspectives laborals de milers de treballadors públics ara (entre altres moltes coses que afecten el benestar de tothom), a mi em sembla que aquesta exercici  responsable de l'autonomisme ha estat i és una autèntica irreponsabilitat de cara al país i a la seva gent.

Comentaris

  1. Mentrestant, jo estic embolicat a formar part d'una mesa electoral. Fins ara, nomes havia fet d'interventor i prou. No res. Pero, ara, ho veig per dins i es tant penós que hem fet repetir sol·licituds de vot amanerats de mala manera, els sindicaleros escridassant-se de mala manera, i amb una gent de les molt altes esferes que no volen moure's per res... Trist i lamentable. Tan fàcil que seria votar per internet!! Res, ni aixo!

    Efectivament, diversos companyes i companyes han de plegar per falta de pressupost. Madrid no paga ni per res i acusa que no tenim els numeros ben fets.
    Conclusió:
    Independència immediata, que vol dir fugir volant del mal estat espanyol o refugi a Islàndia volant, amb bitllet col·lectiu!!

    ResponElimina
  2. Són tan inútils els que dirigeixen les coses, ja siguin governants o no, que l'únic que saben fer és fer gent fora de la feina.

    Tota una crisi financera i immobiliària que ha fet rics a uns pocs, l'estan pagant els que els seu dia no ven treure profit.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas