Ves al contingut principal

Sobre el sexe dels àngels

Santiga








El conseller Mas-Collell al Parlament i el portaveu del govern Francesc Homs als mitjans van parlar la setmana passada del concert econòmic. Està bé. Llàstima que sigui un projecte absolutament irrealitzable. Però, en fi. Vull enganyar-me pensant que es tracta de generar noves frustracions en capes encara més àmplies de la població catalana, a fi de guanyar nous adeptes a la causa de la nostra llibertat. Tot i que es tracti d'un joc irresponsable (el país està que cau i no estem per diferir allò que tothom sap que és l'única solució), no puc estar-me de felicitar el portaveu de la Gestoria per la seva fonamentació històrica de la demanda del concert. Tot i que sigui completament il·lusòria. No només perquè el Consell Consultiu ja va negar la possibilitat d'apel·lar als drets històrics per demanar un sistema singular per Catalunya, sinó, sobretot, perquè la sentència del Tribunal Constitucional també va deixar claríssim que nosaltres no en tenim, de tals drets.

Som un poble vençut. I als vençuts no se'ls reconeixen els drets que els vencedors han destruït per assegurar la seva hegemonia política. Així es va construir Espanya i així continua, tres-cents anys després. Però la posició de Francesc Homs, almenys, té la virtut de fer pedagogia històrica país endins. Recorda que, abans de la conquesta borbònica, gaudíem d'una hisenda nacional pròpia, gestionada per l'antiga Diputació del General en nom de la Cort general. Érem del tot sobirans en matèria fiscal. Això la majoria dels catalanets d'avui no ho saben. Gràcies, portaveu, per recordar-ho. Encara que, a efectes pràctics en l'Espanya actual sigui com parlar del sexe dels àngels. Justament avui començo a llegir amb l'il·lusió l'opuscle de l'Hèctor López Bofill titulat Constitucionalisme a Catalunya. Preludi de modernitat (Barcelona: Tria, 2009), sobre, en paraules seves "el primerenc origen del constitucionalisme genuïnament català abans de la ingerència espanyola de 1714". Us en faré cinc cèntims d'aquí uns dies. A primer cop d'ull, fa patxoca.

Comentaris

  1. M'encanten tots els articles que ens aclareixen aquella foscor en la que ens vàren ficar les tenebroses èpoques franquistes. Articles teus i rodes de premsa d'en Francesc Homs. El seu tarannà serè i documentat, fa goig sentir-lo. No dicta, informa.

    Referent al contingut d'avui, recordo una de les meves obsessions de les meves antigues activitats. Recordeu tota aquella sèrie de pel·lícules d'història de la Gran Bretanya? Allò va fer més bé per Anglaterra que tots els llibres d'història junts. L'audiovisual (cine) té aquesta facultat (beneficiosa o perillosa, segons). Entra pels dos sentits simultàniament, naturalment. Es tracta d'agafar un tema concret i desenvolupar-lo il·lustrant amb referències els temes complementaris.
    Si a l'inici de la democràcia espanyola, haguessim creat aquesta Acadèmia de Cinema d'ara, en aquests moments molta joventut tindria molta més consciència de Catalunya.
    Per cert, Joel Joan: Els nostres actors i actrius han d'aprendre a fer declamació amb tota l'urgència del món! No es pot començar a fer una sessió amb veu monòtona i acabar-la sense alè. Llegeix i entona molt, molt millor el nostre poeta Margarit!

    ResponElimina
  2. Veig consternat que segueixen els personalismes en el si de SI. Em sento decebut davant de tant poca responsabilitat, per uns o per altres. M'és igual! Si un estira, que l'altre arronsi. El que cal és anar JUNTS per la independència. Potser sí que no ens mereixen cap altra cosa que ser depenents de qualsevol assetjador, maltractador de Catalunya. Tant se val. No hi ha hagut manera de poder confiar en aquesta unitat que ens cal. Qui deu tenir la raó per fer aquests espectacles? Ningú, cap!! Sou denigrants amb els vostres egoïsmes, amb el vostre encaparrament de voler tenir sempre la raó.
    Em sento molt, massa defraudat. Gràcies per no servir Catalunya!
    Sembla com si el PSC-PSOE se n'hagi sortit amb la seva de dividir-vos. És que no ho veieu? Conjureu-vos fidelitat i no escolteu els xiuxiuejos de l'altra banda de la paret. Mireu el que ens juguem!!! No és qüestió de repetir la història dels anys trenta, que aviat farà un segle, diantre!!!

    ResponElimina
  3. Sembla que Laporta acceptaria ajuntar-se amb ERC per aquest (ERC) fer un recolzament a en Hereu, per si no pot arribar a sumar prou.
    Senyor Laporta, si els seus socis no li accepten aquesta amistat, doncs deixi-ho i torni al grup. Sinó, tot això se n'hanirà a n'orris. No es deixi enredar per veus ben intencionades, perquè el porten al daltabaix. Tornariem a les capelletes, de tant mal record. Sacrifiquis pels altres i segueixi amb el grup. Encara és a temps.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…