Ves al contingut principal

Sobre el sexe dels àngels

Santiga








El conseller Mas-Collell al Parlament i el portaveu del govern Francesc Homs als mitjans van parlar la setmana passada del concert econòmic. Està bé. Llàstima que sigui un projecte absolutament irrealitzable. Però, en fi. Vull enganyar-me pensant que es tracta de generar noves frustracions en capes encara més àmplies de la població catalana, a fi de guanyar nous adeptes a la causa de la nostra llibertat. Tot i que es tracti d'un joc irresponsable (el país està que cau i no estem per diferir allò que tothom sap que és l'única solució), no puc estar-me de felicitar el portaveu de la Gestoria per la seva fonamentació històrica de la demanda del concert. Tot i que sigui completament il·lusòria. No només perquè el Consell Consultiu ja va negar la possibilitat d'apel·lar als drets històrics per demanar un sistema singular per Catalunya, sinó, sobretot, perquè la sentència del Tribunal Constitucional també va deixar claríssim que nosaltres no en tenim, de tals drets.

Som un poble vençut. I als vençuts no se'ls reconeixen els drets que els vencedors han destruït per assegurar la seva hegemonia política. Així es va construir Espanya i així continua, tres-cents anys després. Però la posició de Francesc Homs, almenys, té la virtut de fer pedagogia històrica país endins. Recorda que, abans de la conquesta borbònica, gaudíem d'una hisenda nacional pròpia, gestionada per l'antiga Diputació del General en nom de la Cort general. Érem del tot sobirans en matèria fiscal. Això la majoria dels catalanets d'avui no ho saben. Gràcies, portaveu, per recordar-ho. Encara que, a efectes pràctics en l'Espanya actual sigui com parlar del sexe dels àngels. Justament avui començo a llegir amb l'il·lusió l'opuscle de l'Hèctor López Bofill titulat Constitucionalisme a Catalunya. Preludi de modernitat (Barcelona: Tria, 2009), sobre, en paraules seves "el primerenc origen del constitucionalisme genuïnament català abans de la ingerència espanyola de 1714". Us en faré cinc cèntims d'aquí uns dies. A primer cop d'ull, fa patxoca.

Comentaris

  1. M'encanten tots els articles que ens aclareixen aquella foscor en la que ens vàren ficar les tenebroses èpoques franquistes. Articles teus i rodes de premsa d'en Francesc Homs. El seu tarannà serè i documentat, fa goig sentir-lo. No dicta, informa.

    Referent al contingut d'avui, recordo una de les meves obsessions de les meves antigues activitats. Recordeu tota aquella sèrie de pel·lícules d'història de la Gran Bretanya? Allò va fer més bé per Anglaterra que tots els llibres d'història junts. L'audiovisual (cine) té aquesta facultat (beneficiosa o perillosa, segons). Entra pels dos sentits simultàniament, naturalment. Es tracta d'agafar un tema concret i desenvolupar-lo il·lustrant amb referències els temes complementaris.
    Si a l'inici de la democràcia espanyola, haguessim creat aquesta Acadèmia de Cinema d'ara, en aquests moments molta joventut tindria molta més consciència de Catalunya.
    Per cert, Joel Joan: Els nostres actors i actrius han d'aprendre a fer declamació amb tota l'urgència del món! No es pot començar a fer una sessió amb veu monòtona i acabar-la sense alè. Llegeix i entona molt, molt millor el nostre poeta Margarit!

    ResponElimina
  2. Veig consternat que segueixen els personalismes en el si de SI. Em sento decebut davant de tant poca responsabilitat, per uns o per altres. M'és igual! Si un estira, que l'altre arronsi. El que cal és anar JUNTS per la independència. Potser sí que no ens mereixen cap altra cosa que ser depenents de qualsevol assetjador, maltractador de Catalunya. Tant se val. No hi ha hagut manera de poder confiar en aquesta unitat que ens cal. Qui deu tenir la raó per fer aquests espectacles? Ningú, cap!! Sou denigrants amb els vostres egoïsmes, amb el vostre encaparrament de voler tenir sempre la raó.
    Em sento molt, massa defraudat. Gràcies per no servir Catalunya!
    Sembla com si el PSC-PSOE se n'hagi sortit amb la seva de dividir-vos. És que no ho veieu? Conjureu-vos fidelitat i no escolteu els xiuxiuejos de l'altra banda de la paret. Mireu el que ens juguem!!! No és qüestió de repetir la història dels anys trenta, que aviat farà un segle, diantre!!!

    ResponElimina
  3. Sembla que Laporta acceptaria ajuntar-se amb ERC per aquest (ERC) fer un recolzament a en Hereu, per si no pot arribar a sumar prou.
    Senyor Laporta, si els seus socis no li accepten aquesta amistat, doncs deixi-ho i torni al grup. Sinó, tot això se n'hanirà a n'orris. No es deixi enredar per veus ben intencionades, perquè el porten al daltabaix. Tornariem a les capelletes, de tant mal record. Sacrifiquis pels altres i segueixi amb el grup. Encara és a temps.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…