Sobre el sexe dels àngels

Santiga








El conseller Mas-Collell al Parlament i el portaveu del govern Francesc Homs als mitjans van parlar la setmana passada del concert econòmic. Està bé. Llàstima que sigui un projecte absolutament irrealitzable. Però, en fi. Vull enganyar-me pensant que es tracta de generar noves frustracions en capes encara més àmplies de la població catalana, a fi de guanyar nous adeptes a la causa de la nostra llibertat. Tot i que es tracti d'un joc irresponsable (el país està que cau i no estem per diferir allò que tothom sap que és l'única solució), no puc estar-me de felicitar el portaveu de la Gestoria per la seva fonamentació històrica de la demanda del concert. Tot i que sigui completament il·lusòria. No només perquè el Consell Consultiu ja va negar la possibilitat d'apel·lar als drets històrics per demanar un sistema singular per Catalunya, sinó, sobretot, perquè la sentència del Tribunal Constitucional també va deixar claríssim que nosaltres no en tenim, de tals drets.

Som un poble vençut. I als vençuts no se'ls reconeixen els drets que els vencedors han destruït per assegurar la seva hegemonia política. Així es va construir Espanya i així continua, tres-cents anys després. Però la posició de Francesc Homs, almenys, té la virtut de fer pedagogia històrica país endins. Recorda que, abans de la conquesta borbònica, gaudíem d'una hisenda nacional pròpia, gestionada per l'antiga Diputació del General en nom de la Cort general. Érem del tot sobirans en matèria fiscal. Això la majoria dels catalanets d'avui no ho saben. Gràcies, portaveu, per recordar-ho. Encara que, a efectes pràctics en l'Espanya actual sigui com parlar del sexe dels àngels. Justament avui començo a llegir amb l'il·lusió l'opuscle de l'Hèctor López Bofill titulat Constitucionalisme a Catalunya. Preludi de modernitat (Barcelona: Tria, 2009), sobre, en paraules seves "el primerenc origen del constitucionalisme genuïnament català abans de la ingerència espanyola de 1714". Us en faré cinc cèntims d'aquí uns dies. A primer cop d'ull, fa patxoca.

Comentaris

  1. M'encanten tots els articles que ens aclareixen aquella foscor en la que ens vàren ficar les tenebroses èpoques franquistes. Articles teus i rodes de premsa d'en Francesc Homs. El seu tarannà serè i documentat, fa goig sentir-lo. No dicta, informa.

    Referent al contingut d'avui, recordo una de les meves obsessions de les meves antigues activitats. Recordeu tota aquella sèrie de pel·lícules d'història de la Gran Bretanya? Allò va fer més bé per Anglaterra que tots els llibres d'història junts. L'audiovisual (cine) té aquesta facultat (beneficiosa o perillosa, segons). Entra pels dos sentits simultàniament, naturalment. Es tracta d'agafar un tema concret i desenvolupar-lo il·lustrant amb referències els temes complementaris.
    Si a l'inici de la democràcia espanyola, haguessim creat aquesta Acadèmia de Cinema d'ara, en aquests moments molta joventut tindria molta més consciència de Catalunya.
    Per cert, Joel Joan: Els nostres actors i actrius han d'aprendre a fer declamació amb tota l'urgència del món! No es pot començar a fer una sessió amb veu monòtona i acabar-la sense alè. Llegeix i entona molt, molt millor el nostre poeta Margarit!

    ResponElimina
  2. Veig consternat que segueixen els personalismes en el si de SI. Em sento decebut davant de tant poca responsabilitat, per uns o per altres. M'és igual! Si un estira, que l'altre arronsi. El que cal és anar JUNTS per la independència. Potser sí que no ens mereixen cap altra cosa que ser depenents de qualsevol assetjador, maltractador de Catalunya. Tant se val. No hi ha hagut manera de poder confiar en aquesta unitat que ens cal. Qui deu tenir la raó per fer aquests espectacles? Ningú, cap!! Sou denigrants amb els vostres egoïsmes, amb el vostre encaparrament de voler tenir sempre la raó.
    Em sento molt, massa defraudat. Gràcies per no servir Catalunya!
    Sembla com si el PSC-PSOE se n'hagi sortit amb la seva de dividir-vos. És que no ho veieu? Conjureu-vos fidelitat i no escolteu els xiuxiuejos de l'altra banda de la paret. Mireu el que ens juguem!!! No és qüestió de repetir la història dels anys trenta, que aviat farà un segle, diantre!!!

    ResponElimina
  3. Sembla que Laporta acceptaria ajuntar-se amb ERC per aquest (ERC) fer un recolzament a en Hereu, per si no pot arribar a sumar prou.
    Senyor Laporta, si els seus socis no li accepten aquesta amistat, doncs deixi-ho i torni al grup. Sinó, tot això se n'hanirà a n'orris. No es deixi enredar per veus ben intencionades, perquè el porten al daltabaix. Tornariem a les capelletes, de tant mal record. Sacrifiquis pels altres i segueixi amb el grup. Encara és a temps.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas