Ves al contingut principal

Víctimes de sí mateixos o el caçador caçat

Llotja de Mar de Ciutat de Mallorca











El llarg període de govern del president Pujol va viure moments de forta divisió interna, tot i (o potser per) la seva immensa personalitat. Naturalment, vint-i-tres anys van donar per a molt. Les topades amb Miquel Roca durant els anys noranta i entre Artur Mas i el calb de la Franja als dos mil, van marcar molts moments àlgids de la vida política catalana. L'establishment autonomista, però, acostumat al règim pujolista no va aixecar gaire la veu. El president guiava amb solvència (o no, depèn de la qüestió, però en tot cas amb la complacència dels qui manen de veritat) la Gestoria i feia bondat a Madrid fent de crossa del govern espanyol de torn. Ara PSOE, ara PP. L'arribada del Tripartit va suposar un gir copernicà. El primer govern de coalició de la història obria un possible flanc a explotar: la divisió de parers entre tres partits amb projectes ideològics i nacionals marcadament diferents, si més no, en els objectius a mig termini. Com es diu ara, amb enormes dificultats per construir un relat mínimament endreçat.

Com a resultat, amb l'ajuda inestimable dels interessats, els mitjans van tenir tota la carnassa del món i l'oposició va cimentar bona part de la seva estratègia en assenyalar amb constància fins a posar en primer pla totes les contradiccions (reals) i les baralles internes dels comandants de la Gestoria. Aquest posicionament estratègic, que ha ajudat a ensorrar el Tripartit i alhora a fer impossible que els ciutadans entenguin de què es tracta un govern de coalició, està passant factura ara al Bipartit actual (i ja sento que els del PSC m'hagin copiat la denominació). El llistó d'exigència de l'opinió pública ha pujat a una alçada molt i molt superior a la dels temps d'en Pujol i ara no es perdona cap discrepància pública com les que hem viscut al voltant de la velocitat metropolitana i l'Impost de Successions. A mi em sembla que els està prou bé. Comencen a semblar víctimes de les seves pròpies armes.

Comentaris

  1. "Comencen a semblar víctimes de les seves pròpies armes."
    I han estat unes armes completament demagoges.

    ResponElimina
  2. Si l'article d'ahir era digne del millor novel·lista, el d'avui és una anàlisi digne del millor analista polític. Dia que passa, dia que guanyes en maduració!
    En canvi, sempre un es troba amb sorpreses, per exemple, amb la d'avui amb el meu admirat Joan Barril carregant contra l'Uriel Bertran per insistir dient que la flamant Vicepresidenta de la Generaliat no val un pito. En canvi també, la famosa cimera del "Mas de Pedralbes" (je, je) va servir de molt per dir que Catalunya no té cabuda dins de l'Espanya que ens ocupa. No es va explicitar cap vegada, però el contingut ho deia! Jo crec que va saber crear l'aire que volia i en va treure el resultat desitjat: Capgirar el desori "montillià" i ensenyar que Catalunya té el mateix comportament d'un Estat Independent.

    M'aturo, sinó Mr. GoogleBlog se m'enfada...

    ResponElimina
  3. Parlant de víctimes del seu propi joc...hem de continuar fent presió als diputats de CiU que diuen que son independentistes...

    Recordeu DISSABTE DIA 02 D'ABRILL 18:00H PÇA DEL REI. BARCELONA.
    No hi podem faltar!

    http://www.cronica.cat/noticia/Album_el_video_de_suport_a_la_manifestacio_a_favor_de_la_Llei_dindependencia

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…