Ves al contingut principal

Ciudadanos fa cent anys








El Partit Republicà Radical va obtenir a l'Ajuntament de Barcelona la majoria absoluta a les eleccions municipals de desembre de 1909. La formació populista d'Alejandro Lerroux arribava a la cúspide del seu poder. Immediatament, però, començà la divisió interna i les acusacions de corrupció. La premsa hostil aviat catalogà la majoria dels regidors radicals barcelonins com "la colla de la gana", per la seva tendència als favors més o menys confessables i al tràfic d'influències. Entre la documentació personal d'un d'aquells regidors hi ha el testimoni, en format de "saluda", del clima on aviat s'emmarcà l'activitat pública dels radicals. Deixo en rodona la lletra impresa i en cursiva l'afegit manuscrit:

"El Presidente del Ateneo Obrero Republicano Autonomista de Hostafranchs.
Besa las manos al señor don Pedro Doménech y le notifico que en virtud de su poca formalidad, le ruego se abstenga de visitar nuestro local durante los festejos de este Ateneo, pues hay mucha admósfera en contra de usted.

Don Francisco Rosich tiene con este motivo el honor de ofrecer a usted el testimonio de su más distinguida consideración y señalado aprecio. Barcelona 1 de octubre de 1910."

El regidor va anotar a la part inferior del full: "contestado el 2 octubre dándome de baja de socio".

Comentaris

  1. Interessant retall històric. Quines formes tant acurades i educades. No ens enganyem amb el redactat en castellà. Durant un temps em demanava com era que el meu avi, qui amb proutes feines xerrotejava en castellà, en canvi les cartes d'amor a la pretendenta estaven escrites en castellà. Estic segur que fins i tot deuria pagar algun cèntim per tal que li escriguissin. I la mossa, en rebre-les anar a cal notari del poble a que li llegissin. Vivia a uns 10 km de distància, no hi havia escola ni telèfon.
    El títol d'avui, per cert, no se'l mereixen. No es mereixen cap tipus de propaganda gratuita. És el que volen. Fins demà.

    ResponElimina
  2. Mai he entès com aquesta gentussa van poder arribar a controlar l'ajuntament de Barcelona...

    ResponElimina
  3. És com si llegís el García Prieto amb els seus ingressos per la Feria de Abril, festa de la més pura tradició catalanes.......
    In secula seculorummmmm....! (sense "amén")

    No ase falta desir nada más...!

    ResponElimina
  4. Com L'home del sac mai he entès l'èxit de Lerroux i el seu anticatalanisme. L'explicació demogràfica no quadra i la ideològica (esquerra populista) tampoc. El seu vector anticatalà era massa fort.
    Per tot plegat faria una petició a Granollacs, que sap un munt de la nostra història per a que fes un apunt sobre els motius d'aquell èxit.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…