Ciudadanos fa cent anys








El Partit Republicà Radical va obtenir a l'Ajuntament de Barcelona la majoria absoluta a les eleccions municipals de desembre de 1909. La formació populista d'Alejandro Lerroux arribava a la cúspide del seu poder. Immediatament, però, començà la divisió interna i les acusacions de corrupció. La premsa hostil aviat catalogà la majoria dels regidors radicals barcelonins com "la colla de la gana", per la seva tendència als favors més o menys confessables i al tràfic d'influències. Entre la documentació personal d'un d'aquells regidors hi ha el testimoni, en format de "saluda", del clima on aviat s'emmarcà l'activitat pública dels radicals. Deixo en rodona la lletra impresa i en cursiva l'afegit manuscrit:

"El Presidente del Ateneo Obrero Republicano Autonomista de Hostafranchs.
Besa las manos al señor don Pedro Doménech y le notifico que en virtud de su poca formalidad, le ruego se abstenga de visitar nuestro local durante los festejos de este Ateneo, pues hay mucha admósfera en contra de usted.

Don Francisco Rosich tiene con este motivo el honor de ofrecer a usted el testimonio de su más distinguida consideración y señalado aprecio. Barcelona 1 de octubre de 1910."

El regidor va anotar a la part inferior del full: "contestado el 2 octubre dándome de baja de socio".

Comentaris

  1. Interessant retall històric. Quines formes tant acurades i educades. No ens enganyem amb el redactat en castellà. Durant un temps em demanava com era que el meu avi, qui amb proutes feines xerrotejava en castellà, en canvi les cartes d'amor a la pretendenta estaven escrites en castellà. Estic segur que fins i tot deuria pagar algun cèntim per tal que li escriguissin. I la mossa, en rebre-les anar a cal notari del poble a que li llegissin. Vivia a uns 10 km de distància, no hi havia escola ni telèfon.
    El títol d'avui, per cert, no se'l mereixen. No es mereixen cap tipus de propaganda gratuita. És el que volen. Fins demà.

    ResponElimina
  2. Mai he entès com aquesta gentussa van poder arribar a controlar l'ajuntament de Barcelona...

    ResponElimina
  3. És com si llegís el García Prieto amb els seus ingressos per la Feria de Abril, festa de la més pura tradició catalanes.......
    In secula seculorummmmm....! (sense "amén")

    No ase falta desir nada más...!

    ResponElimina
  4. Com L'home del sac mai he entès l'èxit de Lerroux i el seu anticatalanisme. L'explicació demogràfica no quadra i la ideològica (esquerra populista) tampoc. El seu vector anticatalà era massa fort.
    Per tot plegat faria una petició a Granollacs, que sap un munt de la nostra història per a que fes un apunt sobre els motius d'aquell èxit.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas