Ves al contingut principal

Ciudadanos fa cent anys








El Partit Republicà Radical va obtenir a l'Ajuntament de Barcelona la majoria absoluta a les eleccions municipals de desembre de 1909. La formació populista d'Alejandro Lerroux arribava a la cúspide del seu poder. Immediatament, però, començà la divisió interna i les acusacions de corrupció. La premsa hostil aviat catalogà la majoria dels regidors radicals barcelonins com "la colla de la gana", per la seva tendència als favors més o menys confessables i al tràfic d'influències. Entre la documentació personal d'un d'aquells regidors hi ha el testimoni, en format de "saluda", del clima on aviat s'emmarcà l'activitat pública dels radicals. Deixo en rodona la lletra impresa i en cursiva l'afegit manuscrit:

"El Presidente del Ateneo Obrero Republicano Autonomista de Hostafranchs.
Besa las manos al señor don Pedro Doménech y le notifico que en virtud de su poca formalidad, le ruego se abstenga de visitar nuestro local durante los festejos de este Ateneo, pues hay mucha admósfera en contra de usted.

Don Francisco Rosich tiene con este motivo el honor de ofrecer a usted el testimonio de su más distinguida consideración y señalado aprecio. Barcelona 1 de octubre de 1910."

El regidor va anotar a la part inferior del full: "contestado el 2 octubre dándome de baja de socio".

Comentaris

  1. Interessant retall històric. Quines formes tant acurades i educades. No ens enganyem amb el redactat en castellà. Durant un temps em demanava com era que el meu avi, qui amb proutes feines xerrotejava en castellà, en canvi les cartes d'amor a la pretendenta estaven escrites en castellà. Estic segur que fins i tot deuria pagar algun cèntim per tal que li escriguissin. I la mossa, en rebre-les anar a cal notari del poble a que li llegissin. Vivia a uns 10 km de distància, no hi havia escola ni telèfon.
    El títol d'avui, per cert, no se'l mereixen. No es mereixen cap tipus de propaganda gratuita. És el que volen. Fins demà.

    ResponElimina
  2. Mai he entès com aquesta gentussa van poder arribar a controlar l'ajuntament de Barcelona...

    ResponElimina
  3. És com si llegís el García Prieto amb els seus ingressos per la Feria de Abril, festa de la més pura tradició catalanes.......
    In secula seculorummmmm....! (sense "amén")

    No ase falta desir nada más...!

    ResponElimina
  4. Com L'home del sac mai he entès l'èxit de Lerroux i el seu anticatalanisme. L'explicació demogràfica no quadra i la ideològica (esquerra populista) tampoc. El seu vector anticatalà era massa fort.
    Per tot plegat faria una petició a Granollacs, que sap un munt de la nostra història per a que fes un apunt sobre els motius d'aquell èxit.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…