Ves al contingut principal

Duran, el gran sapador del Govern

Arenys de Mar








Si alguna cosa està dissolent els fonaments del govern del Gran Timoner és l'acció política tenaç i emmetzinadora d'en Duran. Amb amics així, no cal oposició (que, de fet, no hi és). El segon cas Ortega així ho avala: a hores d'ara, vexada fins a l'extrem, si no ha plegat és que no té absolutament cap dignitat. La vicepresidenta de nas allargassat va quedar ben tocada pel cas del currículum amanit. No l'hem tornat a veure més enllà del lliurament dels premis Ràdio Associació de Catalunya, quan va fer aquella nova contribució lèxica brillant al seu català florit en parlar dels bons "professionals i professionales" de la radiodifusió del país (ui, dijous al Polònia). Després de molts dubtes, la dona debia arribar a la conclusió que, atès que fins i tot l'amiga Fernández Bozal havia desobeït l'amo, per tal de no ser assenyalada com a abstencionista, no tindria més remei que anar a votar. Uf, quina ràbia.

I així va ser que la vicepresidenta de nas allargassat va anar a votar deixant sol el calb de la Franja. L'endemà, en Duran es trobava tan abandonat per tothom que va decidir matar dos ocells d'un tret, tot anunciant a bombo i plateret que l'Ortega havia votat no a la Consulta. Aquesta maniobra humiliant aconsegueix, d'una banda, deixar clar (per a qui en tingués cap dubte, que tampoc no debia ser gaire gent), que la vicepresidenta és un veritable titella en les seves mans (tot i ser major d'edat, ni tan sols pot anunciar ella soleta, si és que vol, el sentit del seu vot) i, de l'altra, donar tones de munició a l'enemic representant una vegada més la imatge d'un marcat desgavell intern al govern de la Gestoria: el president vota sí i la vicepresidenta vota no. Dragon Khan al Bipartit. Diu que ha parlat en nom d'ella "perquè li dóna la gana" i que la dirigent unionista l'havia autoritzat a fer públic el seu no. Francament, si fos ell, no me n'hauria refiat tant. Potser va tornar a mentir (ep, i va votar en blanc).

Comentaris

  1. Company Granollacs, avui deixa'm només que et discuteixi l'ús del terme "sapador". Crec que no és encertat.

    El meu avi va ser capità de sapadors durant la guerra. Un cos i unes unitats heroïques, sempre els primers i els últims. En l'atac, sempre obrint el pas i en la retirada, sempre endarrerint l'avenç de l'enemic.

    Centenars de sapadors van deixar la vida a l'Ebre, durant la batalla. Ells van ser els protagonistes d'una gesta tan heroïca com desesperada.

    Res d'això no és en Duran. M'ha disgustat l'ús del terme. Per respecte a la memòria del meu avi i de tots els que van deixar la vida en aquestes abnegades i sacrificades missions de combat.

    No és això el que està fent en Duran, ni pot somniar en cap dels atributs d'aquells valents. Potser volies dir "rebentador"? dinamitador? En Duran ni obre pas ni atura el progrés de l'enemic, ni té cap de les virtuts heroïques d'aquells homes, dels sapadors.

    ResponElimina
  2. Les declaracions d'en Duran mostren una manca d'educació impressionant que jo hagués censurat a qualsevol independentment de les idees.

    ResponElimina
  3. Amic Elies,
    Esmena acceptada: en Duran està tan desorientat, tan sol, que en comptes de fer honorablement de sapador al servei dels interessos del Govern, actua com si fos a l'oposició. Sí, potser seria millor dinamitador!

    ResponElimina
  4. En Duran vol fer veure que és ell qui mana en el govern i em penso que per sort ni els deu seu partit li fan cas ja...
    A la política catalana li caldria treure's de sobre individus com aquest.

    ResponElimina
  5. És que en Duran-Lleida és un masclista de soca-rel! Pobra família íntima i de política! Any que li passa, any que empitjora. Unió (versus Duran) no s'aguanta per enlloc, ja. "-Ho dic perquè em dóna la gana!" Aquest estil és "asnarià"!
    Convergència ha de desfer aquesta coalició, i, en conseqüència, el President de la Generalitat desfer-se d'aquest llastre de Duran i cia. Guanyaria molt el President Mas tenint les mans lliures d'una vegada.

    ResponElimina
  6. Dons si, en Mas guanyaria molt si tirés en Duran a les escombraries, a mes en Duran ahir va dir que els catalans l'havien votat... a ell?, ho dubto com a molt... però ho va dir.
    Però en Mas sense el Duran que faria?, agafaria una bossa de paper anomenada pacte fiscal, l'inflaria bufant de valent i l'esclafaria entre les mans amb un gros "pluff"?, això també ho farà amb Duran i tot.
    Aniria a pidolar a Madriz sense èxit... ni orgull?, també ho fa amb Duran inclòs.
    Podria fer-ne moltes de coses, però s'atreviria a parlar seriosament d'independència?, no... ja te la presidència, el sou i l'autoestima plena... i s'ha comprat un mirall nou... perquè embolicar-se amb el que vol el poble?...
    Al final també acabem dient "si senyor" a tot.
    Catalanets som i serem....
    I demà votaran NO... qui els va fotre....

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…