Ves al contingut principal

El cas dels catalans: tots a Westminster


Un grup de bons patricis promociona la iniciativa Tots a Westminster, a la qual han donat suport fins ara més de sis mil catalans. Serveixin aquestes línies de suport i de reclam per a tots aquells lectors que encara no hi hagin fet constar la seva adhesió. Es ben coneguda la traïció de la corona anglesa als compromisos contrets amb el nostre país en el denominat Pacte de Gènova (1705), en respecte del qual s'havia obligat a protegir el nostre règim constitucional originari. Els debats parlamentaris dels anys 1713-1714 van fer sorgir el denominat Cas dels catalans, davant les crítiques a aquella deslleialtat històrica. Sensibles al seu passat històric, davant la gran manifestació del passat 10 de juliol de 2010, un grup de catorze diputats del Parlament de Westiminster va presentar una moció en favor de la lluita del nostre poble per decidir lliurement el seu destí.

En agraïment, Tots a Westminster proposa un viatge a Londres el primer cap de setmana de juny per lliurar al Parlament britànic totes les adhesions recollides durant els tres mesos de durada de la campanya. Entre els membres del Consell Assessor de la iniciativa cal destacar el nom del catedràtic d'història moderna de la Universitat de Bacelona Josep Maria Torras i Ribé, un dels principals especialistes en l'estudi de la violència militar a la Guerra de Successió, citat reiteradament en aquest bloc (entranyable antic professor d'un servidor). Es tracta, penso, d'una excel·lent iniciativa (seguint la petja dels Deu mil a Brussel·les) que contribueix a difondre la trajectòria històrica dels nostres drets no només entre la pròpia població catalana, sinó també a la vella Europa. La internacionalització de la nostra causa, com repeteix sovint un bon lector de Per a bons patricis, és un element clau de la nostra lluita. Que sigui tot un èxit!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…