Ves al contingut principal

El cas dels catalans: tots a Westminster


Un grup de bons patricis promociona la iniciativa Tots a Westminster, a la qual han donat suport fins ara més de sis mil catalans. Serveixin aquestes línies de suport i de reclam per a tots aquells lectors que encara no hi hagin fet constar la seva adhesió. Es ben coneguda la traïció de la corona anglesa als compromisos contrets amb el nostre país en el denominat Pacte de Gènova (1705), en respecte del qual s'havia obligat a protegir el nostre règim constitucional originari. Els debats parlamentaris dels anys 1713-1714 van fer sorgir el denominat Cas dels catalans, davant les crítiques a aquella deslleialtat històrica. Sensibles al seu passat històric, davant la gran manifestació del passat 10 de juliol de 2010, un grup de catorze diputats del Parlament de Westiminster va presentar una moció en favor de la lluita del nostre poble per decidir lliurement el seu destí.

En agraïment, Tots a Westminster proposa un viatge a Londres el primer cap de setmana de juny per lliurar al Parlament britànic totes les adhesions recollides durant els tres mesos de durada de la campanya. Entre els membres del Consell Assessor de la iniciativa cal destacar el nom del catedràtic d'història moderna de la Universitat de Bacelona Josep Maria Torras i Ribé, un dels principals especialistes en l'estudi de la violència militar a la Guerra de Successió, citat reiteradament en aquest bloc (entranyable antic professor d'un servidor). Es tracta, penso, d'una excel·lent iniciativa (seguint la petja dels Deu mil a Brussel·les) que contribueix a difondre la trajectòria històrica dels nostres drets no només entre la pròpia població catalana, sinó també a la vella Europa. La internacionalització de la nostra causa, com repeteix sovint un bon lector de Per a bons patricis, és un element clau de la nostra lluita. Que sigui tot un èxit!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…