Ves al contingut principal

En Pujol desfermat (I). Em trec el barret, President

Palau de la Generalitat (Barcelona)









Avui els mitjans aniran a tot drap amb la notícia que el President Pujol ha votat, i ha votat sí, a la Consulta sobre la Independència organitzada amb brillantor per Barcelona Decideix. Essent una notícia d'altíssima importància, em ve de gust destacar-ne una altra gairebé tan important. Perquè abans d'independentistes els ciutadans d'aquest país (encara amb més raó els seus polítics) han de ser bons patriotes. Es tracta de la magnífica resposta d'un lúcid Jordi Pujol a la unionista i amiga Marta Llorens en el curs de l'entrevista d'ahir (paga la pena sentir-la sencera) al programa de tarda "El Secret" de Catalunya Ràdio, a preguntes de la Sílvia Còppulo. La periodista va fer notar al President que la dirigent d'UDC acabava de declarar (en el pendent lamentable cap a l'espanyolisme que viu el seu partit) que mai no podria haver presidit la Generalitat mantenint el discurs independentista que darrerament ha volgut adoptar.

La resposta d'en Pujol m'ha semblat la d'un veritable bon patrici, a les antípodes de la misèria moral (tot i les lliçons que acostumen a impartir) que caracteritza la banda d'en Duran al si del Bipartit. El President ha explicat que va entrar en política amb l'afany superior de servir el seu país. No pas per ser president de la Gestoria. Que aquest mai ha estat el seu interès superior. Que durant cinquanta anys ha pensat que la millor manera de desenvolupar aquest servei era seguint la ruta que ha fresat. Però que ara li cal redreçar el rumb, rectificar, perquè estava equivocat. I que per servir Catalunya en aquests moments la seva política de sempre no serveix. Així, no serveix. Chapeau. A les antípodes de la pràctica política del poder pel poder que mou tanta gent al nostre país. Exercir el poder al servei de la construcció nacional de Catalunya. Que ara vol dir en el combat per obtenir un Estat propi. A això s'hi apunta, finalment, el President. Què important!

Comentaris

  1. Doncs sí, ara és apassionant seguir els comentaris dels qui el varen anomenar "Español del año".

    ResponElimina
  2. Quelcom esta passant. La remor del tracte a que ens sotmet Espanya s'esta internacionalitzant. I ara s'albira, allà a l'horitzó, el mur final del carreró sense sortida on s'ha ficat CIU (i Catalunya). Aquest carreró te un nom: PP amb majoria absoluta i la situació insostenible de Catalunya. Quedarà sotmesa CIU als grups fàctics catalans o trencarà el mur?.

    ResponElimina
  3. Molt bones reflexions.
    La ruïna econòmica està accelerant el que no podia aconseguir ningú reclamant dignitat. Pel diner, sí. Aquesta bombolla encara serà miraculosa. Malauradament, està arrossegant molta gent qualificada i sense qualificació.
    Quan sigui arribat el dia d'aconseguir ser independents, serà qüestió de formar un sistema econòmic sostenible, que és possible i viable.
    Els qui estiguin per aquesta feina, faran molt bé de tenir com a referent de projecte a Islàndia! M'encarà tenir una Catalunya "islandesa"!

    Bravissimo per Pujol!!

    ResponElimina
  4. El creixement de l'independentisme obliga CDC a no quedar-se despenjada. Els vots afirmatius de Mas i Pujol van en aquesta línia.
    És una postura gratuïta que contrasta amb el "peixalcovisme" que tornen a praticar ara i amb el pacte inamovible a UDC. Ells, que durant tants anys han bescantat els independentistes, han de recórrer molt per a ser creïbles.
    malgrat tot, van en la bona direcció.

    ResponElimina
  5. DONCS SEMBLAR SER QUE AN MAS HA VOTAT AQUESTA TARDE TAMBE,NO NOMES AN DURAN ESTARA QUE TRINA,A MADRID ANCARE NO SU CREUEN,EL PSOE DEL CARRER NICARAGUA NO SABEN QUE DIR,I ARA QUE FARA L' ALICIA EN EL PAIS DE LES MAREVELLES?MIRA QUE SI DONEN EL "SORPAZO" A BARCELONA CIUTAT¡¡¡¡¡¡
    JUGANT AMB BARCELONA

    ResponElimina
  6. Però, que farà CiU al parlament amb la llei d'independència? Si donessin llibertat de vot segur que en treuríem 40 o 50 i a Madrid es començarien a cagar a les calces. Però quan s'abstinguin o votin en contra, se'ls continuaran prenent pel pito del sereno.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…