Ves al contingut principal

En Pujol desfermat (II). L'exigència ètica incomplerta

Ca la Bianga (Canet de Mar)










La (el temps dirà) històrica conferència d'en Jordi Pujol de dimarts de la setmana passada a la Universitat Pompeu Fabra tenia diverses músiques de fons. Una d'elles era la que invocava el rigor ètic en l'acció política. Important. Importantíssim. Un tema incòmode, absolutament oblidat, com si l'nsulsiada dels antics valors religiosos dominants durant segles a la nostra societat hagués estat succeïda pel no res. En concret, per allò de faig el que em ve de gust a cada moment com si visqués sol en el món. És un tema sobre el que caldrà parlar molt i molt el dia que haguem guanyat la llibertat: no es pot construir res col·lectiu seriosament sense uns mínims de rigor ètic comunitari. Me n'alegra que el President Pujol més desfermat també en parli, encara que sigui per referir-se a la pràctica de la solidaritat amb alguns regions espanyoles de baix nivell de renda, que, com ha quedat abastament demostrat durant les tres darreres dècades, no es mereixen.

Només hi he trobat un punt contradictori. En la citada conferència del President, en el repàs a la seva acció política a Madrid, es mostrava convençut d'haver fet bé en donar suport a la llei de partits espanyola acordada per PP i PSOE. I aquí hi veig una manca de coherència ètica. Em direu que ha aconseguit el seu objectiu perquè ETA agonitza. No ho comparteixo. Sóc dels ingenus, dels romàntics, que encara creuen que la fi no justifica els mitjans. Que un objectiu lloable no pot ser defensat de qualsevol manera, passant per sobre dels valors bàsics. Per això estic en contra de l'ús de la violència contra l'ocupant. I per això no he admès mai la llei de partits: privar de drets fonamentals un col·lectiu de desenes de milers de persones no es mai constructiu ni ens apropa a la justícia. La pau de la força no és veritable. I aquest error, tard o d'hora, acabarà surant.

Comentaris

  1. L'ètica, amics patricis, obliga a molt, molt més.
    L'etica comença per un mateix, amb el pròpi comportament. Encara que estiguis sol al món, has de complir amb la teva pròpia ètica que et permeti ser digne de u mateix. És difícil i pot arribar a ser extenuant per l'esforç d'autodisciplica que implica.
    En Pujol va trencar totes les ètiques quan va apujar el sou ls seus preferits de la Generalitat i va abandonar els qui pencavem com a bèsties, des de la base, que n'hi havia molts. Sense cobrar hores extres i quedant-nos fins les deu de la nit per salvar el que els seus mimats no sabien fer...

    L'ètica, amics meus, obliga a molt, molt. Obliga a autoimposar-se amb allò que vols fer i no és el que cal fer. Potser el President Pujol està fent un rentat de consciència. Benvingut al rentat!

    ResponElimina
  2. Us copio aquest enllaç sobre en Pau Casals

    http://www.avui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/393445-pau-casals-quan-la-llibertat-no-es-negociable.html

    Salut!

    ResponElimina
  3. Permeteu-me aquesta nova incursió. Tot sia per en Pau Casals. Dues anècdotes que marquen qui era:
    1: Quan era molt jove, i en sortint del seu mas, va veure uns pagesos treballant el camp sota d'un sol de justícia de ple estiu. En veure que havíen de tornar a peu a casa seva, l'endemà els va comprar una bicicleta a cada un d'ells.
    2: L'enorme, l'espectacular prestigi d'ell, el va dur a fer un concert al Palau de la Música Catalana tocant a Bach. Va funcionar el famós orgue, actualment abandonat pel Millet, i el va acompanyar tocant-lo el mateix Dr. Schwaitzer, el millor intèrpret de Bach de tota la història musical. Dos monstres de l'ètica junts! Aquest concert es va gravar sota la firma de "La Voz de su Amo". L'original, en pedra, està dins de la caixa forta d'aquest firma. Ningú no se'n recorda...
    En Pau Casals no té ni un monument com cal... que jo sàpiga.

    ResponElimina
  4. Ara CiU tornaria a votar la infame llei de partits si entrés en els seus càlculs. Com també entra en els seus càlculs que no poden quedar-se despenjats del creixement de l'independentisme sociològic. D'aquí el posicionament d'en Pujol i el sufragi clandestí d'en Mas.
    ...
    Pau Casals té un monument erigit a l'avinguda que duu el seu nom a la zona més selecta de BCN.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…