Ves al contingut principal

Espanya premia els traïdors

Església parroquial d'Arenys de Mar










Disculpeu-me la vehemència, però hi ha dies que certs personatges et travessen l'ànima. Ahir va prendre possessió com a nou Director General d'Esports del govern espanyol, l'alt càrrec socialista català Albert Soler i Sicilià. Ha pres el relleu de Jaime Lissavetzky, suïcida candidat del PSOE a l'alcaldia de Madrid. En Soler, a qui ja vaig dedicar un apunt fa alguns mesos, ha estat l'home encarregat a l'ombra fins ara de frustrar les expectatives de reconeixement internacional de l'esport del seu país. Un botifler de cap a peus, doncs. Ho ha fet amb gust emprant tots els instruments legals i il·legals dels quals disposa l'estat que ens ocupa per lluitar contra la majoria d'edat del nostre esport. Però, a més d'un botifler, aquest personatge, aquest individu (que dirien Le Luthiers) és un autèntic pocavergonya, un penques. En les seves primeres paraules a Catalunya Ràdio, encara calentet, ha afirmat que la seva posició fins ara no ha estat de caràcter polític, sinó d'estricte respecte a allò que estableix la Constitució espanyola.

Tots sabem que quan es diu això en realitat s'afirma, encara que ens vulguin enganyar, la interpretació espanyolista extrema del text legal que regula la nostra vida política. Però, allà on el caràcter petri de la seva cara queda perfectament retratat és en un detall gravíssim de les seves primeres declaracions. Preguntat sobre com afecta la crisi a l'esport espanyol, l'home treu pit com un nan mental. Mentre el seu govern exigeix a Catalunya que apugi els impostos per pagar als espanyols allò que a nosaltres se'ns comença a negar. Alhora que s'exigeix contenció extrema, enfollida, a la despesa de les comunitats autònomes, responsables de la major part dels serveis públics, el senyor Soler i Sicília té la desvergonya absoluta, total, de vantar-se del fet que el govern espanyol ha reduït molt menys les subvencions directes a les federacions esportives d'allò que han fet les autonomies. Mentre acomiado companys que porten anys i anys treballant al meu costat a l'administració, només se m'acudeix una cosa: xato, ets un autèntic desgraciat.

Comentaris

  1. Buf, això va fort...
    Aquest Soler (Em sap greu usar el nom d'Albert en va...) diu que una Constitució no és un paràmetre polític?!! Doncs, què és una Constitució?? Són els termes polítics de comportament, no?
    Més Buf...!!! Aquest paio va aprendre del Franco que cal donar menjar al poble posant-li futbol a dojo, no? Llavores, potser sigui compromís del mal Gobierno del mal estat espanyol, intentar distreure els espanyols posant-los futbol fins al cul. A veure si no se n'en recorden de que no tenen feina... Déu meu!
    Si no recordo malament, aquest paio també és dels del futbol únic espanyol, no? ...no fos que també els guanyessim per 5-0...

    Ejem.. per cert... Demà els podem fer la maneta al club aquest rus de com es digui...? Una miqueta de futbol del Barça...no fa mal a ningú, oi...?

    ResponElimina
  2. SORPRESA? PERO D'AQUESTA GENT DEL PSOE,QUE PODEM ESPERAR?,LO FOTUT ES LO DEL TRIPARTIT...VEURE A "GENT NOSTRE" BAIXARSE LES CALZES D'AQUELLA MANERA,,,
    JUGANT AMB BCN.

    ResponElimina
  3. Dir que la constitució d'un estat no és un text de caràcter polític demostra o bé una notable limitació o bé un cinisme extrem.

    ResponElimina
  4. Ejpaña no premia els traïdors, premia als que l'hi son lleials encara que siguin deslleials, caganers i botiflers, i venguin els de casa seva, al seu poble i a la seva gent.
    Els de la resistència francesa varen ser herois nomes perquè va vèncer la guerra el seu bàndol, d'altra manera haurien sigut terroristes, al país basc passa el contrari, de moment.
    Els polítics "catalans" pro-ejpaña son com el govern de Vichy, lleials servidors dels invasors, i els que estem a favor d'una independència legitima i internacionalment legal estem perseguits.

    ResponElimina
  5. He arribat fins al teu blog de casualitat, i m'ha sorprès el to. Paraules com "traïdor" o "botifler" creia que ja no es deien. Vès per on. En fi, suposo que busques la puresa de la raça catalana, que et vagi bé.

    ResponElimina
  6. Benvolgut Lluís,
    Per curiositat, tu a un senyor que treballa activament amb l'objectiu que el seu país no existeixi, com li diries? Patriota de pedra picada? Parlo d'acció política, no de races...

    ResponElimina
  7. Lluís Bosch, perdò, però et torno a fer la pregunta d'en Granollacs... tens algun adjectiu que es pugui aplicar a aquest tipus de gent?

    ResponElimina
  8. Reconec que no entenc la pregunta. "Treballar perquè el seu país no existeixi" és una frase que no puc comprendre. Suposo que el concepte "país" és poc clar, i cadascú sent que el seu país és un lloc diferent. En aquesta mena de paradoxes es demostra que el nacionalisme és un problema, sigui d'on sigui.
    De tota manera, i veient com van les coses, veig molt més decidits a fer desaparèixer el país aquesta gent de Convergència -tot i ser nacionalistes, diuen: en poc temps pretenen desmuntar els serveis públics. Això em sembla molt més greu. Però és clar, aquests deuen ser bons catalans, no?

    ResponElimina
  9. Lluís,
    Interessant debat. Potser podem aclarir-ho una miqueta en sentit contrari: treballar perquè el teu país existeixi és lluitar per disposar d'un Estat dotat de tots els recursos propis del país per mantenir els serevis públics de l'estat del benestar. Treballar perquè el teu país no existeixi és avalar l'espoli fiscal que et deixa sense feina i sense metge. Reblant el clau, és de traïdors a la teva família, a la teva comunitat i al teu país.

    ResponElimina
  10. busqueu un enfrontament que no existeix. es pot ser independentista, però no dient que ha existit un país anomenat espanya que va invair a un altre anomenat catalunya.Això es mentida. No és poden justifcar accions politiques i menys violentes - com fa ETA- sobre una història tan manipulada. Això és pendre a la gent - indepes i no indepes per imbècils-. L´independentisme és una opció política que no té que ser justificada amb arguments absurds.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.